Adil Agha
Sariq Adil (o Saru Adel) conegut com a Adil Agha o Adel Agha (Ağa) (+ 1396) fou un amir (general) d'origen turc al servei dels jalayírides a la segona meitat del segle xiv.[1]
Era descendent d'un grup mongol format pel kan Abaka com auxiliars de les tropes de palau. Als seus inicis fou encarregat del recinte d'ovelles de Bagdad, però va anar ascendint[2]
Va servir sota Uways ibn Hasan Jalayr, arribant a ser el general més prestigiós del grup d'amirs. A la mort d'Uways (1374) va matar el seu fill gran Hasan ibn Uways i va afavorir la pujada al poder del segon fill Husayn ibn Uways, sobre el que va exercir un cert control. Residia generalment a Sultaniya mentre el sultà jalayírida estava habitualment a Tabriz. Va participar a les campanyes contra Amir Wali ibn Ali Hindu de Gurgan i contra els kara koyunlu (1376-1377). Els seu comportament tirànic va provocar que alguns amirs li retiressin el suport i es revoltessin, però Adil els va derrotar a Aub-i-Gurkan, matant a la majoria de rivals (1378).
El nou govern d'Ali ibn Uways [3] i el seu lloctinent Pir Ali Badak a Bagdad, es comportava de manera massa indpependent i Husayn va marxar a la zona amb Adil. Després d'entrar a Bagdad, d'on els rivals ja havien fugit cap a Shushtar, va marxar a aquesta ciutat que va assetjar, sense poder conquerir-la i acabant amb un acord (1379). De retorn a Bagdad va reagrupar l'exèrcit i va tornar a Sultaniya. Un temps després Ali ibn Uways van tornar a Bagdad (1380) i aquesta vegada Husayn no va anar a la zona amb Adil sino amb els generals Mahmud Uka i Omar Kipchak, pero els dos amirs, tot i que van combatre be, foren derrotats i fets presoners per Pir Ali Badak, i les seves forces foren gairebé aniquilades. Husayn quan ho va saber es va retirar cap a Tabriz (1380 o 1381), on va arribar amb dificultad i Ali va recuperar el govern de Bagdad.
Als inicis de 1382 Shaykh Ahmad ibn Uways va decidir revoltar-se contra Husayn i va sortir de Tabriz dirigint-se cap a Ardabil. Husayn li va enviar missatgers demanant-li tornar a Tabriz en pau, però Sultan Ahmed s'hi va negar. Poc després el seu germà Baiazid ibn Uways (designat hereu) es va dirigir a Rayy de la que es va apoderar i es va revoltar igualment A la primavera del 1382 Adil Agha va anar a assetjar el castell de Rayy que estava controlat per Baiazid; davant les dificultats per la reconquesta de Rayy, Husayn, que era a Tabriz, li va enviar reforços i es va quedar gairebe sense forces militars a la seva disposició a Tabriz. Llavors Adil Agha va retirar el seu suport a Husayn i es va entendre amb Baiazid per la seva proclamació com a sultà que es va produir a Sultaniya (la residència d'Adil Agha).
Aleshores Ahmad, per sorpresa, va avançar des d'Ardabil i va ocupar Tabriz matant a Husayn (primavera del 1382). Ahmad va ascendir al sultanat mentre el seu germà Baiezid ja proclamat sultà, amb el suport d'Adil Agha, es disposava a tornar a Tabriz. Ahmad va fugir de Tabriz i es va dirigir a la població de Muzid, demanant ajut als kara koyunlu a fi i efecte d'assegurar la seva posició contra Adil i Baiazid d'un costat però tamble contra Ali i Pir Ali Badak de Bagdad.[4]
Adil Agha va entrar a Tabriz amb Baiezid al seu costat i va organitzar la persecució d'Ahmad i els seus lleials, però a poc d'iniciar el camí diversos amirs (potser subornats per Ahmad) es van mostrar contraris i l'exèrcit va haver de tornar a Sultaniya, la seva residència, deixant el camí lliure a Ahmad per retornar a Tabriz.
Pel seu costat Ali i Pir Badak (que dominaven l'Iraq) van sortir de Bagdad en direcció a Tabriz a l'Azerbaidjan. Ahmad els va sortir al encontre i la batalla es va produir al Huft Rud (Set Rius). L'ala esquerra del sulta Ahmad anava manada per l'amir Omar Kipchak, que va fer defecció i es va unir a Ali. Ahmad va abandonar el camp de batalla i per la ruta de Khoy va fugir cap a Nakhitxevan on es va trobar amb el seu aliat Kara Mehmed dels Kara Koyunlu que estava disposat a donar-li suport i el qual, amb cinc mil homes, va marxar contra l'exèrcit de Shaykh Ali i Pir Badak al que va derrotar, morint els dos caps en el combat.
Ahmad fou reconegut a l'Azerbaidjan i a l'Iraq però encara havia de combatre a Adil Agha i Baiezid que s'havien retirat a Sultaniya; Adil Agha es va dirigir a Tabriz i va iniciar la lluita, però durant aquesta es va produir la campanya de Tamerlà (1383) a l'Azerbaidjan i nord de l'Iraq.
Baiazid va decidir entregar Sultaniya a Ahmad (1384). Aleshores Adil Agha es va passar a Tamerlà que el 1384 va entrar a Sultaniya sense resistència. Ahmad va intentar ocupar Sultaniya però Adil Agha, ara governador en nom de Tamerlà, el va rebutjar.
Tamerlà va retornar a la zona el 1386. Adil va participar al costat del conqueridor en l'ocupació de Tabriz; es va imposar als habitants de la vila un fort tribut i l'encarregat de la recaptació fou Adil Agha, però Tamerlà va sospitar que s'havia quedat amb una part i el va fer executar.[5]
Referències[modifica]
- ↑ (Universal Historical Dictionary: Or Explanation of the Names of persons and places, Volum 1, Per George Crabb
- ↑ Military Manpower in Late Mongol and Timurid Iran, per Beatrice Forbes Manz
- ↑ o Ibn Hasan segons Shajrat Ul Atrak: Or the Genealogical Tree of the Turks and Tatars a [1]
- ↑ Jalayerids. "Encyclopædia Iranica. Center for Iranian Studies, Universitat de Colúmbia. Juny, 2004.
- ↑ Peter Jackson (1986). The Cambridge History of Iran, Volume Six: The Timurid and Safavid Periods. ISBN 0-521-20094-6