Nihawand

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província d'Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal. Es troba a la riba del Gamasab, que ve del sud-est des de Borujerd i gira allí cap a l'oest anant a Bisutun. És una de les ciutats més antigues de l'Iran. Els selèucides la van anomenar Laodikea o Laodicea de Mèdia o de Persis i després del 540 Antioquia de Pèrsia, Antioquia de Cosroes (Αντιόχεια του Χοσρόη), Antioquia de Mèdia (Αντιόχεια της Μηδίας), Nemavand i Niphaunda. La seva població estimada el 2005 era de 77.206 habitants[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'excavació arqueològica francesa de 1931 dirigida per Conteneau, va demostrar el poblament de la zona des de l'època prehistòrica. S'hi van trobar ceràmiques d'estil I-bis, més antigues que les dels estils I i II de Susa. Hauria estat fundada per Darius el Gran al mateix temps que altres ciutats de Mèdia. Xerxes I l'hauria refundat i més tard Seleuc I Nicàtor. Claudi Ptolemeu esmenta la ciutat com Nemavand. Sota els sassànides fou el centre del feu de la família Karin i tenia un temple de foc. Unes roques properes tenien forma de brau i de peix el que va donar nom al riu Gamasab (que vol dir "Aigua del Brau i el Peix" del persa antic "Gaw-masi-ab). Amb Cosroes I fou el centre de l'imperi. Després del saqueig d'Antioquia de l'Orontes, el rei persa va rebatejar la ciutat com Antioquia.

El 642 fou el lloc de la batalla de Nihawand que va completar la caiguda de l'Imperi Sassànida i la conquesta àrab. A l'èpcoa mongola s'esmenten com a districtes de Nihawand els cantons de Malayir (moderna Dawlat-abad), Isfidhan (Isbidhahan) i Djahuk. Sota domini àrab va rebre el nom de Mah-Bahradhan o Mah-Dinar però com que va passar als bassorians finalment va ser anomenada Mah al-Basra (La Mèdia de Bassòra).

No va tenir paper a ressenyar a la història fins al segle XVI quan és esmentada sovint a les lluites entre otomans i safàvides. El 1589 un visir otomà hi va construir una fortalesa. A la mort de Murat III (gener de 1695) la guarnició turca es va amotinar i la població xiïta va aprofitar per expulsar als otomans. Això fou una de les causes que va portar a la represa de la guerra el 1603. Els otomans la van recuperar i va restar a les seves mans fins que Nadir Shah la va conquerir la primavera del 1730.

El 1960 tenia una població de 26.452 habitants (el comtat del mateix nom tenia aleshores 79.000 habitants) i formava part de la província de Kurdistan.

Natiu de la ciutat fou el jueu Benjamí Nahawandi, clau en el desenvolupament del judaisme karaita, i l'astrònom del segle VIII Ahmad Nahawandi. La ciutat dóna nom al mode musical (magam) anomenat Nahwand, propi dels àrabs, perses i turcs.

Notes[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. De Morgan, Mission scientifique en Perse, volum II, Etudes géographiques, 1895.
  • Marquart, Ērānšahr nach der Geographie des Ps. Moses Xorenac'i, Berlín, 1901. Text complet (alemany) a: l'Arxiu d'Internet

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 34° 11′ 04″ N, 48° 22′ 21″ E / 34.18444°N,48.37250°E / 34.18444; 48.37250