Orfisme

Orfeu

L’orfisme fou un corrent religiós que florí a Grècia al segle VI aC inspirat en el personatge d'Orfeu. La creença que això proporcionava pels pitagòrics era la d'una espurna de immortalitat a l'ànima dels humans. Van aparèixer dues doctrines a partir de l'orfisme:

• Reencarnació o transmigració de les ànimes (Metempsicosi): es considerava un mal que es podia evitar mitjançant la purificació de l'ànima, que consistia en l'alliberació dels prejudicis i de la ignorància d'aquesta a partir del coneixement adquirit, utilitzant la matemàtica.
• Immortalitat i purificació de l'ànima: aquesta idea converteix la matemàtica en més que una ciència. Les matemàtiques es consideren l'estructura del cosmos (univers) i per tant, són perfectes per la seva proporció. Així, amb el seu coneixement l'ànima es perfeccionava i s'alliberava.