Osteoporosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Osteoporosi
Classificació i recursos externs

Múltiples fractures en falca osteoporòtiques mostrades en una radiografia lateral tòracolumbar
CIM-10 M80-M82
CIM-9 733.0
OMIM 166710
DiseasesDB 9385
MedlinePlus 000360
eMedicine med/1693 ped/1683 pmr/94 pmr/95
MeSH D010024

L'osteoporosi és una malaltia dels ossos que condueix a un major risc de fractura. En l'osteoporosi la densitat mineral òssia (DMO) està reduïda, la microarquitectura de l'os es trenca, i s'alteren la quantitat i varietat de proteïnes en l'os.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'osteoporosi en la dona com una densitat mineral òssia 2,5 desviacions estàndard per sota de la massa òssia màxima (la mitjana en la dona sana de 20 anys). La DMO es mesura per tomodensitometria. El terme "osteoporosi establerta" inclou la presència d'una fractura per fragilitat.[1] L'osteoporosi és més comuna en dones després de la menopausa (osteoporosi postmenopàusica), però també pot desenvolupar-se en els homes, i pot ocórrer en qualsevol edat. Quan es produeix per presència de trastorns hormonals i altres malalties cròniques, o com a resultat de medicaments, especialment els glucocorticoides, llavors se l'anomena "osteoporosi induïda per glucocorticoides".

Tenint en compte la seva influència en el risc de fractura per fragilitat òssia, l'osteoporosi pot afectar significativament l'esperança de vida i la qualitat de vida.

L'osteoporosi es pot prevenir amb els canvis d'estil de vida, i de vegades amb suplements nutricionals. En persones amb osteoporosi, el tractament sol implicar les dues prevencions. Un canvi d'estil de vida contempla aspectes locomotrius i nutricionals. Quant als primers, hi figuren: l'exercici físic i la prevenció de caigudes, amb exercicis per a tonificar els músculs deambulatoris, per a millorar la propiocepció i teràpies d'equilibri. Pel que fa als suplements, calci, vitamina D, bifosfonats, etc. L'osteoporosi és un component de la síndrome de fragilitat.

Fisiopatologia de l'osteoporosi postmenopàusica[modifica | modifica el codi]

En la menopausa, el dèficit d’estrògens accelera la remodelació òssia, que és el procés pel qual es renoven constantment els components de l’os, augmentant sobretot la fase de resorció (fase de destrucció, on hi ha activitat osteoclàstica). Això, unit a una mala formació òssia –teixit desorganitzat-, sembla ser la causa principal de l’osteoporosi postmenopàusica.[2]

L’estrogen té funcions específiques a nivell d’òrgan, teixit i cèl·lula. A nivell d’òrgan actua conservant la massa òssia. A nivell tissular manté en equilibri els índexs de formació i resorció òssia –es forma a la mateixa velocitat que es destrueix. A nivell cel·lular afecta a la generació, temps de vida i funció dels osteoclasts i els osteoblasts. Per una banda disminueix la formació i l’activitat dels osteoclasts i n’augmenta l’apoptosi. D’altra banda augmenta la formació i l’activitat dels osteoblasts.[3]

L’estrogen actua a través de dos receptors: el receptor d’estrogen alfa (ERα) i el beta (ERβ). Els receptors α semblen ser els més decisius en la remodelació de l’os i s'ha comprovat que SNPs en ERα poden afectar a la densitat mineral òssia i a la freqüència de pèrdua d’os, augmentant la fragilitat de l’os.

En dèficit d’estrogen, hi ha una remodelació òssia desequilibrada, ja que es prolonga la fase de resorció i s’escurça la de formació. Alhora, un dèficit d’estrògens produeix citoquines proinflamatòries com IL-1, IL-6 o TNF-α que indueixen una major resorció òssia.[4]

Els osteoblasts regulen positivament als osteoclasts mitjançant la unió del seu lligand RANKL amb el receptor RANK -en la superfície dels osteoclasts- cosa que en promou la seva proliferació. Això no obstant, els osteoblasts secreten una proteïna, osteoprotegerina (OPG), que neutralitza el seu propi RANKL. Un dèficit d’estrògens fa disminuir OPG, i fa augmentar RANK. A més a més, l’increment d’IL-1 i TNF-α fa augmentar la concentració de RANKL i també fa disminuir OPG. Tot això promou una major formació osteoclàstica i degradació associada.[3][4]

Prevenció[modifica | modifica el codi]

Les mesures no farmacològiques han demostrat la seva eficàcia.[5]

  • Endarrerir l'envelliment de l'esquelet requereix un estil de vida saludable basat fonamentalment en tres eixos:[6]
    • Garantir un aport suficient de calci a la dieta.
    • Optimitzar l'absorció i la fixació del calci al ossos: amb un aport suficient de vitamina D i la presa del sol.
    • Fer exercici físic moderat.
  • Prevenint les caigudes (i així les fractures que succeeixen en els ossos amb osteoporosi o osteopènia):[6]
    • Tractant malalties o circumstàncies personals que les evitin. Per exemple: tractar els dèficits sensorials (com poden ser unes cataractes), corregir dèficits de la marxa (ja siguin musculars, l'atròfia, o articulars, l'artrosi) si és possible, tenir en compte de no donar fàrmacs que puguin donar hipotensió postural.
    • Evitant situacions de perill: no pujar en escales de mà, posar baranes en les escales que no en tinguin i agafadors en el lavabo i bany, adequar el bany amb un plat de dutxa i traient la banyera (que implica fer un cert equilibri per entrar-hi), evitar catifes on hom es pugui entrebancar, procurar que els terres no patinin, posar els interruptors dels llums a l'abast que evitin caminar a les fosques, anar a comprar duent massa coses o de pes, etc.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos medicaments usats per tractar l'osteoporosi, en funció del sexe. Aquests poden ser classificats com a agents antiresortius (anticatabòlics) o anabòlics (osteoformadors) de l'os. Els agents antiresortius treballen principalment mitjançant la reducció de la resorció òssia, mentre que els agents anabòlics desenvolupen els ossos (en lloc d'inhibir la resorció). Un problema important és aconseguir que els pacients amb osteoporosi segueixin el tractament a llarg termini; el cinquanta per cent dels pacients no ho fan, i la majoria el suspenen dins del primer any.[7]

Fàrmacs antiresortius[modifica | modifica el codi]

Junt amb les sals de calci, són els més emprats.[8]
  • Anàlegs estrogènics
Teràpia hormonal substitutòria.

Fàrmacs anabòlics[modifica | modifica el codi]

És un ADN recombinant de l'hormona paratiroïdal.
  • Sals de calci
  • Fluorur de sodi

Altres fàrmacs[modifica | modifica el codi]

De diagnòstic hospitalari

Denosumab (Prolia®, Xvega®), amb risc d'osteonecrosi del maxil·lar i d'infeccions cutànies.
  • Ranelat d'estronci (Osseor®, Protelos®), de seguiment especial pel risc cardiovascular.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osteoporosi Modifica l'enllaç a Wikidata


  1. WHO. «Assessment of fracture risk and its application to screening for postmenopausal osteoporosis. Report of a WHO Study Group». World Health Organization technical report series, 843, 1994, pàg. 1–129. PMID: 7941614.
  2. Burger HG, Hale GE, Robertson DM i Dennerstein L. «A review of hormonal changes during the menopausal transition: focus on findings from the Melbourne Women’s Midlife Health Project». Human Reproductive Update, 13, 6, 2007, pàg. 559–565.
  3. 3,0 3,1 Lawrence G Raisz. «Pathogenesis of osteoporosis: concepts, conflicts, and prospects». Journal of Clinical Investigation, 115, 12, 2005, pàg. 3318–3325.
  4. 4,0 4,1 Lawrence Riggs B, Khosla Sundeep i Joseph Melton L et al. «Sex Steroids and the Construction and Conservation of the Adult Skeleton». Endocrine Reviews, 23, 3, 2002, pàg. 279-302.
  5. Clemens Becker i cols. «Reduction of Femoral Fractures in Long-Term Care Facilities: The Bavarian Fracture Prevention Study». PLoS One, Agost 2011.
  6. 6,0 6,1 «Medidas de prevención y tratamiento no farmacológico en la osteoporosis». Guia Farmacoterapéutica interniveles de las Islas Baleares. Govern de les Illes Balears, julio de 2009.
  7. Davis S, Sachdeva A, Goeckeritz B, Oliver A. «Approved treatments for osteoporosis and what's in the pipeline». Drug Benefit Trends, 22, 4, 2010, pàg. 121–124.
  8. The North American Menopause Society. «Management of Osteoporosis in Postmenopausal Women: 2010 Position Statement of The North American Menopause Society», 2010.