Rafel Santapau
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 març 1953  (71 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, professor de català |
Rafel Santapau (pseudònim de Rafel Molina) (Benicarló, Baix Maestrat, 2 de març de 1953) és un escriptor valencià.[1]
Biografia[modifica]
De la seva carrera acadèmica es pot destacar:
- Llicenciat en filologia
- Professor de Català i de Teatre (Companyia de comèdies Crisi Perpètua, Balaguer)
- Estudis de dibuix i pintura
- Treball de disseny gràfic amb l'empresa DRAC
- Col·laborador a revistes i diaris, així com a BalaguerTV
Per això és difícil classificar l'artista per una sola de les seves facetes. Rafel Molina és poc amic d'exposicions, trobades, concursos i sopars de germanor, manté una actitud lleugerament privada tot i ser un tipus amable i de tracte cordial. Ja que fuig de la idealització de geni artista, sinó que li agrada que brillin més les seves obres que pas el personatge que les ha realitzat.
Alguns dels seus pseudònims són: Rafel Santapau, Ettore Martini, Santapau&Martini, Fina Morella, Pere Siric
Dibuix i pintura[modifica]
Es dedica més al dibuix i la il·lustració que a la pintura estricta, intenta buscar en les persones que veu al carrer una actitud forta, no busca la bellesa absoluta sinó aquell contrast entre figura delicada i actitud intensa. L'humor i l'erotisme es barregen a través d'uns colors brillants i amb un traç que tendeix a dir més amb menys.
La seva obra és bàsicament figurativa mantenint algun contacte amb la càrrega literària del surrealisme. Participa de la teoria pictòrica de Edward Hopper (Nova York 1882 - 1967) i l'estil, el que podem observar en molts còmics occidentals. Una de les característiques de l'autor, és que no firma els quadres, en tot cas hi fa aparèixer una esfera a les seves obres. Com indicant que aquest és el món de l'artista. Aquesta esfera sovint contrasta amb els colors plans de la pintura.
Obra publicada[modifica]
- La Festa // Pius Calenda, P.N.N. Ajuntament de Balaguer, 1985
- Manual del terrorista democràtic, Edicions de la Crisi, Balaguer, 1989
- Santapau, Rafel. Tirant lo Tirant. Alzira: Edicions Bromera, 1993 (Bromera teatre). ISBN 978-84-7660-178-5.[2][3]
- Santapau, Rafel. Teatrun. Lleida: Universitat de Lleida, 1998 (Bromera teatre). ISBN 978-84-8409-018-2. «Conté: No és difícil; Kaos; Més teatre»[4]
- Marta, Marta (dins Brufera d'estiu) Pagès editors, teatre n. 9 Lleida, 1998
- Santapau, Rafel. Segon protocol. Lleida: Pagès editors, març 2000 (Teatre de butxaca). ISBN 978-84-7935-695-8.[5]
- Santapau, Rafel. L'amor és més fort. Lleida: Ajuntament de Benicarló, juny 2001. ISBN 978-84-95320-14-8.[6]
- Santapau, Rafel. El dietari del Contini. Lleida: Pagès editors, 2006 (Lo marraco). ISBN 978-84-9779-356-8. «núm. 169»[7]
- Santapau, Rafel. 100 moments a Benicarló, 2010. És un compendi d'articles que l'autor va publicar al diari lleidatà La Mañana, entre el 22 de setembre de 2007 i el 13 d'agost de 2009.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Santapau, Rafel
- ↑ «Base de datos de libros editados en España - Tirant lo Tirant» (en castellà). Ministerio de Cultura.
- ↑ Edicions Bromera, Tirant lo Tirant
- ↑ «Base de datos de libros editados en España - Teatrun» (en castellà). Ministerio de Cultura.
- ↑ «Base de datos de libros editados en España - Segon protocol» (en castellà). Ministerio de Cultura.
- ↑ «Base de datos de libros editados en España - L'amor és més fort» (en castellà). Ministerio de Cultura.
- ↑ «Base de datos de libros editados en España - El dietari del Contini» (en castellà). Ministerio de Cultura.
- ↑ «100 moments a Benicarló» (pdf). Vilaweb.