Joachim Murat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joachim Murat
25 de març de 1767

13 d'octubre de 1815 (als 48 anys)

Joachim Murat
Joachim Murat retratat per François Pascal Simon (1801)
Sobrenoms, àlies: " le roi Franconi "
Lloc de naixement: La Bastida de Murat, França
Lloc de defunció: Pizzo, Itàlia
Lleialtat: Regne de França Regne de França
Monarquia Constitucional Francesa Monarquia Constitucional Francesa
França República francesa
França Primer Imperi Francès
Regne de Nàpols Regne de Nàpols
Arma/servei: França Grande Armée
Anys de servei: 1787–1815
Rang: Mariscal de l'Imperi
Comandaments: Reserva de cavalleria de la Grande Armée
Batalles/guerres: Campanya d'Itàlia
Campanya d'Egipte
1800 : Batalla de Marengo
1805 : Batalla d'Austerlitz
1806 : Batalla de Jena
1812 : Batalla de Moskowa
1813 : Batalla de Leipzig
1815 : Batalla de Tolentino
Condecoracions: Príncep Imperial
Gran Almirall de França
Gran Àliga de la Legió d'Honor
Duc de Berg i de Clèveris
Rei de Nàpols

Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, gran Duc de Berg i Cleves, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un hostaler, va abandonar els seus estudis de teologia per a allistar-se a l'exèrcit, després d'esclatar la Revolució Francesa. Va formar part de la guàrdia constitucional de Lluís XVI i va esdevenir general durant la campanya d'Egipte. Va jugar un paper crucial en la segona batalla d'Aboukir, on va capturar el cap de l'exèrcit enemic després d'haver patit una ferida per arma de foc.

Va participar activament en el cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII de la Revolució Francesa (el que correspondria amb el 9 de novembre de 1799) i es va convertir en comandant de la Guàrdia Consular. Es va casar amb Carolina, germana de Napoleó Bonaparte l'any 1800. El 10 de novembre va ser elegit diputat pel departament d'Olt i Garona. Va substituir Jean-Andoche Junot, Duc d'Abrantes, caigut en desgràcia, com a comandant de la primera divisió militar de París i governador de París, amb 60.000 homes sota el seu comandament. Responsable de la seguretat del govern, va tenir una estreta relació amb Napoleó. A causa de les seues funcions, va ser l'encarregat d'anomenar la comissió militar que hauria de jutjar a Lluís Antoni Enric de Borbó, Duc d'Enghien (el qual ja estava condemnat de bestreta), però s'hi va oposar frontalment.

El 18 de maig de 1804 va ser nomenat mariscal, Gran almirall de l'Imperi, Gran Duc de Berg (una regió alemanya) el 1806 i el 1808 Napoleó el va nomenar rei de Nàpols amb el nom de Joaquim I Napoleó.

Joachim Murat, rei de Nàpols i mariscal de França

Brillant i audaç en l'ocupació de la cavalleria, Napoleó li va deure una part important de les seues victòries en les batalles d'Austerlitz, Jena i Eylau.[cal citació] Durant la campanya de Prússia, l'any 1806, va dur a terme la terrible persecució després de la batalla de Jena i va arribar a capturar la part essencial de l'exèrcit enemic.[cal citació] Aquesta campanya acabaria amb les seues paraules "Sire, le combat cesse faut de combattants" ("Sire, el combat cessa per falta de combatents").

L'any 1807 va llançar la càrrega de cavalleria més gran de la història, que va involucrar entre 10.000 i 12.000 genets a fi d'impedir que l'exèrcit rus dividira en dues parts les tropes franceses.[cal citació]

L'any 1812 va participar en la campanya de Rússia i en la batalla de Leipzig,[cal citació] on va lluitar per última vegada per l'emperador.

Va obtenir un acord amb Àustria que li va permetre de mantenir el seu tron de Nàpols. Durant el Govern dels cent dies va trair els seus nous aliats per a intentar sublevar els patriotes italians.

Detenció i afusellament[modifica | modifica el codi]

Derrotat pels austríacs a la batalla de Tolentino,[cal citació] va fugir a Còrsega després de la caiguda de Napoleó. Durant un intent per reconquistar Nàpols, va ser arrestat a Calàbria i afusellat a Pizzo.

Quan va arribar el moment de l'execució, Murat va caminar amb pas decidit, tranquil i impassible com si es tractés d'un pas de revista ordinari a les tropes. No va acceptar la cadira que li van oferir ni tampoc va consentir que li embenaren els ulls: "J'ai bravé la mort trop souvent pour la craindre" ("He desafiat la mort en masses ocasions com per tenir-li por"). Es va mantenir ferm, orgullós i sense mostrar-se intimidat ni perdre els nervis davant dels soldats. Quan va estar preparat, va besar un vidre de quars ataronjat amb el rostre de la seua esposa gravat i va cridar: "Sauvez ma face, visez à mon cœur, feu!" ("Respecteu-me el rostre, apunteu al cor, foc!").


Precedit per:
Josep I Bonaparte
Rei de Nàpols
18081815
Succeït per:
Ferran I