Titus (personatge bíblic)
 Ruines de la basílica de Sant Titus de Gortina (Creta) |
|
| bisbe i confessor | |
|---|---|
| Nom secular | grec: Τιτος (Titos) |
| Naixement | Segle I |
| Defunció | Després del 69 Gortina (Creta) |
| Enterrament | Basílica de Sant Titus (Gortina, Creta); crani a Sant Marc (Venècia) |
| Commemoració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 26 de gener (catòlics i luterans, amb Timoteu); 22 de gener (orient); 24 de gener (catòlics tradicionalistes; catòlics fins al 1962) |
| Fets destacables | Destinatari de l'Epístola a Titus de Pau de Tars; bisbe de Creta |
| Iconografia | amb barba; llibre, amb casulla i bàcul |
| Patronatge | A Catalunya: gent menuda i desnarida |
Sant Titus o Tet[1](mort després del 69) fou un company i deixeble de Pau de Tars i bisbe de Gortina (Creta). És venerat com a sant per les diverses confessions cristianes.
Taula de continguts |
Hagiografia [modifica]
D'origen grec pagà, va convertir-se al cristianisme, probablement per obra de Sant Pau, a qui aquest qualificava de "veritable fill en la fe comuna" (Epístola a Titus, 1,4). No és esmentat als Fets dels apòstols, però a partir de referències a les epístoles es pot pensar que acompanyà Pau en els seus viatges. Cap a l'any 50 acompanyà sant Bernabeu i Pau al concili de Jerusalem per discutir amb els apòstols la llibertat d'adhesió a les lleis judaiques dels nous conversos d'origen pagà (Carta als gàlates, 2, 9).
Per l'Epístola a Titus escrita per Pau cap al 63, sabem que Titus era el cap de la comunitat cristiana de Creta. Anà a l'Epir, Nicòpolis [2] i a Dalmàcia.[3]
Veneració [modifica]
És celebrat a tota la cristiandat. A Orient, se'n fa la festivitat el 25 d'agost; els catòlics la feien el 4 de gener, però Pius IX va traslladar la festa al 6 de febrer. En 1969, es va passar la festa al 26 de gener, juntament amb la de sant Timoteu. Enterrat a Gortina, el seu crani va ser dut a Venècia arran de la invasió musulmana de 823; es venera a la Basílica de Sant Marc.
Devoció a Catalunya [modifica]
Diu J. Amades[4] que a Catalunya, Titus era patró dels menuts i desnarits. Era tan petit que vivia sota una cadira, resultant l'espai que n'hi havia entre les quatre potes prou gran per a ell, com indicava la dita:
| « | Valga'm sant Aleix sota l'escala / i sant Tet sota la cadira. | » |
Era invocat per menuts i desnarits perquè els protegís de les burles de l'altra gent. Probablement, aquesta advocació prové de l'assimilació de Titus o Tet al sufix emprat per als diminutius.
Notes [modifica]
- ↑ J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. 1, p. 399.
- ↑ Epístola a Titus, 3,12
- ↑ Segona epístola a Timoteu, 4,10
- ↑ J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. 1, p. 398-399.
