Simeó (personatge bíblic)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Simeó (desambiguació)».
sant Simeó

Pintura de Josep de Ribera, 1647 (col·lecció privada del Marquès de Bristol)
profeta
Nom secular Hebreu: שמעון (Šimʿon, Šimʿôn)
Naixement Primera meitat del segle I a. C.
Palestina
Defunció segle I
Jerusalem
Enterrament San Simeone Profeta (Venècia) o Sv. Šimun (Zadar, Croàcia)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 3 de febrer (catòlics), 15 de febrer (ortodoxos), 16 de febrer (armenis); 2 de febrer (Festivitat de la Presentació de Jesús al Temple)
Fets destacables Present a la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem
Iconografia Ancià, mirant Jesús durant la presentació al temple
Patronatge Zadar, Croàcia

Simeó era un ancià jueu, "home just i temerós de Déu", que apareix citat a l'Evangeli segons Lluc, Lc 2, 22-35, reconeixent Jesús com al Messies.

És venerat com a sant a l'església catòlica.

Relat evangèlic[modifica | modifica el codi]

L'Evangeli de Lluc narra que quan Maria i Josep anaren al Temple de Jerusalem per presentar-hi Jesús, trobaren Simeó. Aquest era un ancià a qui l'Esperit Sant havia anunciat que veuria el Messies abans de morir. Simeó va prendre el nen Jesús en braços i va lloar Déu per haver pogut pogut veure el nen. L'himne que Lluc escriu i posa en boca de Simeó és conegut com a Nunc dimittis ("Ara deixeu", primeres paraules del cant: "Ara deixeu, Senyor, que el vostre servent se'n vaig en pau; els meus ulls han vist el Salvador, com li havíeu promès...) o Càntic de Simeó.

A més, va profetitzar a Maria que participaria en els dolors de la vida del seu fill.

Tradició ortodoxa[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició de l'Església Ortodoxa, Simeó era un dels setanta-dos traductors de la Bíblia al grec, en l'anomenada Versió dels Setanta o Septuaginta, text canònic de la litúrgia ortodoxa.[1]

Veneració[modifica | modifica el codi]

Simeó fou venerat com a sant des dels primers temps del cristianisme. Avui és venerat per totes les confessions cristianes.

El sant és celebrat en diversos dies. La trobada amb la Sagrada Família es recorda el 2 de febrer, el dia de la Presentació de Jesús al Temple. Segons la tradició, Simeó moriria el dia següent, el 3 de febrer, dia de la festivitat litúrgica de Simeó en la tradició catòlica.

Les esglésies ortodoxes el celebren segons el calendari julià, el 15 de febrer, juntament amb la profetessa Anna. L'església armènia el celebra el 14 de febrer.

Relíquies[modifica | modifica el codi]

Les seves suposades relíquies foren portades de Jerusalem a Constantinoble pels bizantins. Els venecians, comandats per Enrico Dandolo van saquejar l'església en 1204 i se n'enduren la despulla a Venècia, on s'instal·laren a l'església de San Simeone Profeta.

Una tradició diferent diu que la despulla fou portada de Constantinoble, en 1243, a Zadar (Croàcia). La ciutat el féu el seu sant patró, on és a més protector dels nens.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquesta traducció data de gairebé tres cents anys abans del naixement de Crist, per la qual cosa la participació de Simeó només es tracta d'una llegenda pietosa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simeó (personatge bíblic)