Simeó (personatge bíblic)
 Pintura de Josep de Ribera, 1647 (col·lecció privada del Marquès de Bristol) |
|
| profeta | |
|---|---|
| Nom secular | Hebreu: שמעון (Šimʿon, Šimʿôn) |
| Naixement | Primera meitat del segle I a. C. Palestina |
| Defunció | segle I Jerusalem |
| Enterrament | San Simeone Profeta (Venècia) o Sv. Šimun (Zadar, Croàcia) |
| Commemoració en | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 3 de febrer (catòlics), 15 de febrer (ortodoxos), 16 de febrer (armenis); 2 de febrer (Festivitat de la Presentació de Jesús al Temple) |
| Fets destacables | Present a la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem |
| Iconografia | Ancià, mirant Jesús durant la presentació al temple |
| Patronatge | Zadar, Croàcia |
Simeó era un ancià jueu, "home just i temerós de Déu", que apareix citat a l'Evangeli segons Lluc, Lc 2, 22-35, reconeixent Jesús com al Messies.
És venerat com a sant a l'església catòlica.
Taula de continguts |
Relat evangèlic [modifica]
L'Evangeli de Lluc narra que quan Maria i Josep anaren al Temple de Jerusalem per presentar-hi Jesús, trobaren Simeó. Aquest era un ancià a qui l'Esperit Sant havia anunciat que veuria el Messies abans de morir. Simeó va prendre el nen Jesús en braços i va lloar Déu per haver pogut pogut veure el nen. L'himne que Lluc escriu i posa en boca de Simeó és conegut com a Nunc dimittis ("Ara deixeu", primeres paraules del cant: "Ara deixeu, Senyor, que el vostre servent se'n vaig en pau; els meus ulls han vist el Salvador, com li havíeu promès...) o Càntic de Simeó.
A més, va profetitzar a Maria que participaria en els dolors de la vida del seu fill.
Tradició ortodoxa [modifica]
Segons la tradició de l'Església Ortodoxa, Simeó era un dels setanta-dos traductors de la Bíblia al grec, en l'anomenada Versió dels Setanta o Septuaginta, text canònic de la litúrgia ortodoxa.[1]
-
Presentació al Temple, fresc de Giotto (Pàdua, Capella degli Scrovegni)
-
Pintura d'Alexeij Iegorov, 1830-40
-
Pintura de P. P. Rubens, ca. 1614 (Catedral d'Anvers)
Veneració [modifica]
Simeó fou venerat com a sant des dels primers temps del cristianisme. Avui és venerat per totes les confessions cristianes.
El sant és celebrat en diversos dies. La trobada amb la Sagrada Família es recorda el 2 de febrer, el dia de la Presentació de Jesús al Temple. Segons la tradició, Simeó moriria el dia següent, el 3 de febrer, dia de la festivitat litúrgica de Simeó en la tradició catòlica.
Les esglésies ortodoxes el celebren segons el calendari julià, el 15 de febrer, juntament amb la profetessa Anna. L'església armènia el celebra el 14 de febrer.
Relíquies [modifica]
Les seves suposades relíquies foren portades de Jerusalem a Constantinoble pels bizantins. Els venecians, comandats per Enrico Dandolo van saquejar l'església en 1204 i se n'enduren la despulla a Venècia, on s'instal·laren a l'església de San Simeone Profeta.
Una tradició diferent diu que la despulla fou portada de Constantinoble, en 1243, a Zadar (Croàcia). La ciutat el féu el seu sant patró, on és a més protector dels nens.
-
San Simeone Profeta, a Venècia
-
Església de Sv. Simun de Zadar hoy
-
Arca del sant a l'església de S. Simeó de Zadar hace acerca 100 anos
-
Arca del sant a l'església de S. Simeó de Zadar hoy
.jpg)
_-_zavjesa.jpg)
Notes [modifica]
- ↑ Aquesta traducció data de gairebé tres cents anys abans del naixement de Crist, per la qual cosa la participació de Simeó només es tracta d'una llegenda pietosa.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simeó (personatge bíblic) |
