Esperit Sant
De Viquipèdia
.jpg)
L'Esperit Sant per al cristianisme és una de les tres persones que formen Déu (les altres són el Pare i Jesucrist). Aquesta conjunció de tres entitats en una sola es coneix amb el nom de misteri de la Santíssima Trinitat i ha estat motiu de controvèrsies al llarg de la història.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
L'Esperit Sant prové de l'emanació de l'amor de Déu i de Jesús per protegir l'església i difondre el missatge de la bona nova. Per al catolicisme, això és dogma de fe, recollit al concili de Nicea. L'església ortodoxa, en canvi, creu que és només una emanació de Déu Pare.
Els "fruits" o efectes es veuen en la caritat, l'alegria, la pau, la paciència, l'amabilitat, la bondat, la generositat, la gentilesa, la fidelitat, l'humiltat, l'autodomini i la castedat. Són dotze perquè és una xifra simbòlica i representa la unió de totes les virtuts.
A l'Evangeli està associat al do de llengües i altres capacitats miraculoses. Ajuda els creient a viure d'acord amb els preceptes cristians i a sentir amor pel proïsme. El cristià pot rebre directament la seva força o "caràcter" mitjançant els sagraments.
[edita] Simbologia
- Aigua: apareix al baptisme, és aigua de vida, eterna, s'usa com a símbol perquè neteja el pecat i per imatge de l'aigua que va caure de Jesús a la creu.
- Foc: simbolitza l'energia transformadora de la fe, estava present a les llengües de foc que Jesús va manar que apareguessin sobre el cap dels apòstols a la Pentecosta.
- Núvols: els núvols oculten la persona transfigurada i entre ells apareix Déu que habita als cels, pér això s'associen amb l'Esperit Sant.
- Llum: il·lumina l'intel·lecte per apartar la persona de l'error i la temptació, és un raig enviat per Déu (aquest símbol té una clara influència de Plató).
- Segell: oculta la divinitat, només deixa acedir els iniciats, els salvats, símbol molt present entre els gnòstics.
- Mans: imposades pels apòstols sobre els cossos, que sanaven i creien als evangelis.
- Colom: aquest animal sobrevola Jesús després del seu baptisme, és un dels més usats per l'art.
[edita] Dons de l'Esperit Sant
Els dons de l'Esperit Sant es classifiquen en 7 aspectes: el primer es basa en la saviesa, el segon en l'enteniment, el tercer en el consell, el quart en la fortitud, el cinquè en la ciència, el sisè en la pietat, i en darrer lloc s'hi troba la Por a Déu.
- El Do de la Saviesa, és concebut per l'Esperit Sant que permet apreciar allò que es veu de l'obra divina
- El Do de l'Enteniment, és el que porta al camí de la contemplació, el camí per apropar-se a Déu.
- El Do del Consell, saber decidir amb encert, aconsellar els altres fàcilment i en el moment necessari amb la voluntat de Déu.
- El Do de la Fortitud, és el do que l'Esperit Sant concedeix al fidel, ajudar en la perseverança, és una força sobrenatural.
- El Do de Ciència, és el do de l'Esperit Sant que permet accedir al coneixement. És la llum invocada pel cristià per sostenir la fe del bateig.
- El Do de la Pietat, el cor del cristià no ha de ser ni fred ni indiferent. La fe i l'acompliment del bé és el do de la pietat, que l'Esperit Sant vessa en les ànimes.
- El Do sant Temor de Déu, és el do que salva de l'orgull, sabent que ho tot es deu a la misericòrdia divina. No s'ha d'entendre "por" de Déu, sinó el respecta degut a la divinitat i santedat de Déu en la relació amb Ell.
[edita] L'aspecte femení de la Divinitat
Com a resultat dels descobriments dels Manuscrits de la mar Morta, i dels textos coptes dels Manuscrits de Nag Hammadi, es van trobar part dels escrits de l'església cristiana primitiva.
En el pensament hebreu, la paraula Ruach Ha Kodesh es considerava una veu enviada de dalt per parlar amb el Profeta. Ruach és un substantiu de gènere femení. Significa Esperit, un principi femení, el principi creatiu de la vida.
A l'Església Oriental, sempre es considera que l'Esperit té una naturalesa femenina. Ella va ser la vida al portador de la fe. Climent d'Alexandria diu que "ella" és una morada núvia. Entre les comunitats de l'Església Oriental l'aspecte femení de l'Esperit Sant és ben clar, com el cas dels llibres Gnòstics coptes. Un d'aquests document diu que Jesús digué: "Fins i tot ho va fer la meva mare, l'Esperit Sant, m'agafà per un dels meus pèls i em va portar lluny a la gran muntanya Tabor [en Galilea]".
En el segle III sota la mística del cristianisme copte, el llibre dels Actes de Tomàs, ens explica la història de l'Apòstol Tomàs quan viatjà a l'Índia. Aquest apòcrif conté oracions invocant l'Esperit Sant com a "la Mare de tota la creació" i "compassiva mare", entre d'altres títols. Els nous descobriments de manuscrits dels darrers decennis, han demostrat que els primers cristians, més del que es pensava, consideraven l'Esperit Sant com la Mare de Jesús.
Un altre text polèmic és l'Evangeli de Tomàs, que forma part dels Manuscrits de Nag Hammadi (descobert entre 1945-1947). La major part compost al mateix temps que els evangelis bíblics en el segle I i II. També en el Llibre Secret de Sant Jaume, Jesús es refereix a si mateix com "el fill de l'Esperit Sant".
Per contra, Sant Agustí rebutjant aquesta idea, va afirmar, que l'acceptació de l'Esperit Sant com la "mare del Fill de Déu i la dona-consort del Pare" no és més que una visió pagana.
Sant Jerònim, contemporani d'Agustí, i dos pares de l'església anteriors, Climent d'Alexandria i Orígens, citen de l'Evangeli dels Hebreus, que representa l'Esperit Sant com una "figura materna".
Un petit fresc del segle XIV a l'Església Catòlica al sur est de Munic, Alemanya, l'Esperit es representa com una dona formant part de la Santíssima Trinitat,.[1]
[edita] Vegeu també
[edita] referencies
- ↑ segons Leonard Swidler de la Universitat de Temple
