Betsabé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Betsabé al bany, de Paolo Veronese, que es conserva en el Musée des Beaux-Arts de Lió

Betsabé (en hebreu בַּת שֶׁבַע Bat Xéva) segons la Bíblia és l'esposa del rei David i la mare de Salomó.

Abans de casar-s'hi, però, David va cometre adulteri amb ella, que estava casada amb un dels seus millors guerrers. D'aquesta relació adúltera esperarà un fill. Davant això, intenten ocultar la identitat del pare de la criatura i alhora tapar el seu pecat, per això, David posa en perill de mort el marti de Betsabé i d'aquesta manera quedar-se amb ella. La història apareix a l'Antic Testament, en el Segon llibre de Samuel i el Primer Llibre dels Reis. Betsabé era filla d'Eliam i estava casada amb un dels herois de David de nom Uries l'hitita. El Rei David va enamorar-se d'ella i la va portar a palau. Després de jeure amb ella es va quedar embarassada. Aleshores, David va fer portar-li alguns presents al marit i després el va posar a primera línia de l'exèrcit d'Israel, donant ordre a la resta de soldats de l'exèrcit que s'allunyessin d'ell perquè l'enemic el pogués matar molt fàcilment. Un cop Uries fou assassinat, David va poder casar-se amb Betsabé.

El fill que havia engendrat va morir pocs dies després de néixer, segons el profeta Natan com a càstig diví pel comportament menyspreable de David. Més tard, tindrien un altre fill, de nom Salomó, que succeirà David i serà l'últim dels reis d'Israel de la història. Aquest episodi bíblic va inspirar la cançó Hallelujah de Leonard Cohen, que ha estat molt versionada posteriorment.