Metanogènesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Metanogènesi o biometanació és la formació de metà a càrrec de microbis anomenats metanògens. Només s'han identificat organismes capaços de produir metà dins els domíni biològic Archaea, que ésun grup filogenèticament diferent tant dels eucariotes com dels bacteris, malgrat que molts viuen en estreta associació amb bacteris anaerobis. La producció de metà és una forma important i molt estesa del metabolisme dels microbis. En la majoria dels ambients aquest és el pas final de la descomposició de la biomassa.

Bioquímica de la metanogènesi[modifica | modifica el codi]

La metanogènesi en els microbis és una forma de respiració anaeròbica.[1] Els metanògens no fan servir oxigen per respirar; de fet, l'oxigen inhibeix el creixement dels metanògenss. L'acceptor d¡electrons terminal en la metanogènesi no és l'oxigen sinó el carboni. Les vies més ben descrites impliquen usar el diòxid de carboni i l'àcid acètic com acceptors terminal d'electrons:

CO2 + 4 H2 → CH4 + 2H2O

CH3COOH → CH4 + CO2

Tanmateix, s'ha vist que es pot usar en la metanogènesi carboni d'altres compostos orgànics com l'àcid fòrmic (format), metanol, metilamines, dimetil sulfur, i metanotiol.

La bioquímica de la metanogènesi és relativament complexa, implica els següents coenzims i cofactors: F420, coenzim B, coenzim M, metanofuran, i metanopterin.

Paper en l'escalfament global[modifica | modifica el codi]

El metà en l'atmosfera terrestre és un important gas hivernacle amb un potencial d'escalfament global 25 vegades més gran que el diòxid de carboni (mitjana sobre 100 anys),[2] i le metanogènesi en els ramats (de remugants) i en la descomposició de la matèria orgànica contribueix considerablement a l'escalfament global. Pot no ser un contribuidor net, ja que fa servir matèria orgànica que ha captat carboni però el metà creat és un gas hivernacle més potent que el diòxid de carboni.

La metanogènesi pot ser explotada comercialment per tractar residus orgànics i produir combustibles útils com el biogas.[3]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Thauer, R. K., "Biochemistry of Methanogenesis: a Tribute to Marjory Stephenson", Microbiology, 1998, volume 144, pages 2377-2406.
  2. «Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, 2007». A: Global Warming Potentials, 2007 [Consulta: 24 maig 2012]. 
  3. DoE Report CWM039A+B/92 Young, A. (1992)