Metanogen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els metanògens són microorganismes que produeixen metà com a subproducte metabòlic en ambients anòxics. Són organismes procariotes i es classifiquen dins dels archaea, fílum independent als bacteris. Són comuns en els aiguamolls i en l'interior del sistema digestiu dels animals, com els remugants o els humans.[1] En els sediments marins, la producció biològica de metà, també anomenada metanogènesi, es limita generalment als llocs amb absència de sulfats, per sota de les capes superiors.[2] A més, les poblacions d’arquees metanogèniques tenen un paper indispensable en els tractaments d’aigües residuals.[3] Hi ha també metanògens extremofíls, que es troben en entorns com aigues termals i sortides hidrotermals submarines, així com a quilòmetres per sota de la superfície de l'escorça terrestre.

Descripció[modifica]

Els metanogens són normalment cocoides (esfèrics) o bacils (bastons). Se n'han descrit unes 50 espècies però no formen un grup monofilètic. Són anaeròbis.

Soques de metanogens[modifica]

Referències[modifica]

  1. Joseph W. Lengeler. Biology of the Prokaryotes. Stuttgart: Thieme, 1999, p. 796. ISBN 0632053577. 
  2. Kristjansson, Jakob K.; Schönheit, Peter; Thauer, Rudolf K. «Different Ks values for hydrogen of methanogenic bacteria and sulfate reducing bacteria: An explanation for the apparent inhibition of methanogenesis by sulfate» (en anglès). Archives of Microbiology, 131, 3, 01-05-1982, pàg. 278–282. DOI: 10.1007/BF00405893. ISSN: 1432-072X.
  3. «Importance of the methanogenic archaea populations in anaerobic wastewater treatments» (en anglès). Process Biochemistry, 45, 8, 01-08-2010, pàg. 1214–1225. DOI: 10.1016/j.procbio.2010.05.017. ISSN: 1359-5113.