Hamburguesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una hamburguesa amb salsa marró i patates fregides, al Japó.

El bistec rus, raola o hamburguesa és un plat a base de carn picada de boví (algunes ocasions de carn de porc, o fins i tot barreja d'ambdues), la carn picada se sol fer en forma esfèrica i després s'aixafa perquè sembli unfilet, se sol fregir o fer a la graella. Se serveix calent i es pot acompanyar o no d'alguna salsa.[1]

És una preparació que de vegades s'elabora de forma industrial en forma de filet reestructurat.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquesta manera de preparar la carn apareix descrit per primera vegada en el Larousse Gastronomique de 1936,[2] tot i que les hamburgueses (forma més aviat plana) i les mandonguilles (forma més aviat esfèrica) de carn picada es preparen des de fa milers d'anys i apareixen ja als llibres de cuina de l'època clàssica a Europa. El seu nom ha tingut diverses connotacions al llarg de la història, per exemple a la zona nord d'Alemanya es menja el labskaus que és d'alguna manera hereu del steak tartare.[3] Els immigrants alemanys de començaments de segle XX que viatjaven a través de la HAPAG (H Amburgo A merikanische P acketfahrt A ctien G esellschaft) transportaven amb ells els costums culinàris del continent,[4] i és aquesta una de les raons per la qual en els ports de destinació es fes tan famós el filet d'Hamburg,[5] que a poc a poc es va convertir en l'hamburguesa.

Als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Les hamburgueses existeixen a la cuina clàssica catalana des de l'època romana. A partir del segle XX s'han començat a anomenar "hamburgueses" a la península, però a les Balears encara es fa servir el nom usat en català des de l'època medieval raoles, que fa referència a la seva forma. Les més tradicionals solen ser de carn i menys freqüentment de peix o pop, per exemple.[6]

A la resta del món[modifica | modifica el codi]

Aquest plat és molt comú a diverses cuines del món. Per exemple a la cuina asiàtica, en particular a la cuina japonesa rep la denominació de Hamburg (ハンバーグ , hanbāgu?) acompanyat d'anelles de ceba i verdura cuinada al vapor (es pot trobar en els bento).

A Hawaii és possible trobar el loco moco amb ou. En algunes zones d'Àsia hi ha restaurants que ofereixen variants de l'hamburguesa.[7]

A Amèrica també es menja, per exemple als Estats Units l'anomenen "filet de Salisbury" en honor al físic J. H. Salisbury (1823-1905) des de 1897.[8] S'hi menja sobretot dins d'entrepans venuts ja preparats a locals de menjar ràpid.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamburguesa
  1. Wayne Gisslen. Professional cooking. 6 ª (en anglès). Nova York: Wiley, 2006. ISBN 0471663743. 
  2. Prosper Montagne (1938), " Larousse Gastronomique "
  3. Roger M. Grace, "Old Menús Tell the History of Hamburgers", Los Angeles, CA Metropolitan New-Enterprise newspaper
  4. Leslie Page Moch. Moving Europeans: Migration in Western Europe Since 1650. 2 ª (en anglès). Indiana University Press, 2003. ISBN 0253215951. 
  5. Fitzgibbon, Theodora. the Food of the Western World: An Encyclopedia of Food from North America and Europe. 1 ª (en anglès). Londres: Random House Inc, gener 1976. ISBN 0812904273. 
  6. El Gust D'un Poble: Els Plats Més Famosos de la Cuina Catalana, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002, ISBN 9788495684912 (català)
  7. Murakami, Haruki. The Elephant Vanished, p. 188-194.
  8. 20steak Salisbury steak. Merriam-Webster [Consulta: 2009.01.28]. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]