Carn de porc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rostit de carn de porc.
Carn de porc en un quadre del pintor francès Paul Gauguin (1848-1903).
Peus de porc.

La carn de porc o carn de porcí és un producte carni procedent del porc. És una de les carns més consumides al món. Algunes religions la consideren un aliment prohibit. Per exemple, el judaisme la considera kosher i l'islam, halal. És a més a més una de les més aprofitades, perquè s'utilitza gairebé tot el cos de l'animal, així com molts dels seus subproductes: pernil, xoriço, bacó, botifarra, cansalada, paté, etc.

Especejament[modifica | modifica el codi]

Representació esquemàtica de les parts d'un porc.
  • Cap de porc. Consta de diferents parts comestibles: orelles, careta, etc.
  • Papada.
  • Cinta de llom. Situada a partir de la sisena vèrtebra lumbar corresponent a la peça de llom. Molt apreciada i gustosa.
  • Magre de coll.
  • Pit
  • Costellam.
  • Costella.
  • Filet. Se situa a l'altura de les costelles lumbars i és una peça magra i alguna cosa petita que se sol vendre sencera, és una part sucosa que surt sense nervis.
  • Cansalada.
  • Faldilla
  • Espatlla o paleta érs l'extremitat davantera de l'animal, considerada per regla general d'inferior qualitat que el les extremitats posteriors.
  • Pernil.
  • Braó. Es comercialitza amb os i conté una carn magra molt gelatinosa.
  • Peus de porc. Es considera una de les parts més gelatinoses.
  • Cua de porc.
  • Criadilles*
  • Llard
  • Sorells

Els majors productors[modifica | modifica el codi]

Un plat tradicional austríac amb porc, servit amb rösti de patates, vegetal és, bolet si gravy (salsa espessa).

El país major productor de carn de porc a tot el món és Xina, seguit de EUA i Alemanya.[1] Altres països productors a Europa són Espanya, França, Polònia i Dinamarca.

MAJORS PRODUCTORS DEL MÓN (2004)[2]
Rang País Producció
(en Kt)
Rang País Producció
(en Kt)
1 Xina 47.753 10 Fed Russa 1750
2 EUA 9332 11 Vietnam 1700
3 Alemanya 4366 12 Itàlia 1618
4 Espanya 3335 13 Filipines 1400
5 Brasil 3110 14 Japó 1255
6 França 2290 15 Països Baixos 1245
7 Polònia 2100 16 Corea del Sud 1100
8 Canadà 1970 17 Mèxic 1100
9 Dinamarca 1762 18 Bèlgica 1050

Preparació[modifica | modifica el codi]

La carn de porc té innombrables formes de preparació i les diferents cultures del món ho preparen emprant diversos mètodes de cuinat.

Fumat[modifica | modifica el codi]

Hi ha alguns llocs de treball de la carn de porc fumada, com el pernil (Pernil de la Selva Negra) i la cansalada.

Al forn[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses formes de fer-se al forn, una d'elles molt coneguda a la gastronomia de Castella i Lleó empra un porc jove sencer en un forn, tal com pot degustar a la província de Segòvia.

Rostit[modifica | modifica el codi]

Un porc rostit en uns pintxos

Els filets a la planxa, les escalopes (filets arrebossats), s'elaboren la majoria de les vegades a la graella, rostits, brasejats, farcits, fregits a la paella.

Embotits[modifica | modifica el codi]

És una de les formes més freqüents de les ocupacions de la carn de porc, es pot veure en salsitxa s, en embotits fins com salame, xoriço, botifarra, etc.

Salaó[modifica | modifica el codi]

El salaó de la carn de porc com a mètode de conservació va ser molt emprat pels mariners europeus del segle XVII. Algunes peces trobades en salaó avui en dia solen ser les costella si el cansalada.

Nutrició[modifica | modifica el codi]

A causa del contingut en mioglobina de la carn de porc aquesta presenta un color vermell abans de ser cuinada i quan s'exposa a les calors de la cuina es posa lleugerament més blanca. Malgrat aquest efecte, la carn de porc es considera carn vermella.

Malalties[modifica | modifica el codi]

Existeixen algunes malalties associades al consum de carn de porc:

  • Triquinosi. Si es consumeix carn de porc crua, poc cuinada i sense control sanitari.

Un porc malalt pot tenir el que col·loquialment es diu «granillo».

Prohibicions religioses[modifica | modifica el codi]

Les dues religions més conegudes que prohibeixen la ingesta de la carn de porc són:

  • El judaisme, segons el Levític (capítol 11) i el Deuteronomi (capítol 14, 3-21), que determinen els aliments permesos i prohibits.
  • L'islam, segons l'Alcorà (2, 2,173, 5, 3, 6, 145, i 16, 115), que determina els aliments halal (' permesos ') i haram (' prohibits '). Allà prohibeix la ingesta de sang, carronya i porc.

En el cristianisme es considera crucial la frase de Pau en el seu Epístola als colossencs (2, 16), que diu: «Ningú us jutgi en menjar o en beguda». No obstant això, hi va haver una llei tàcita que prohibia als cristians consumir carns vermelles (que inclouen la carn de porc) tots els divendres de l'any. Actualment aquesta prohibició només s'aplica al Divendres Sant.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • El refranyer espanyol diu sobre la carn de porc: «Del porc s'aprofiten fins el caminar", indicant la gran versatilitat de productes que poden derivar d'aquest animal.
  • Del porc es diu que és l'únic animal que mai mor de vell, perquè el seu destí és en molts casos la matança; Costum familiar de la península Ibèrica de sacrificar un porc en l'època de novembre a gener.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carn de porc
  1. Hui, Y. H.; Nip, Wai-Kit; Rogers, Robert W. Meat Science and Applications (en anglès). CRC Press, 2001, p.568. ISBN 0824741692. 
  2. Die Welt in Zahlen (en alemany). Handelsblatt, 2005. ISBN 3502150494.