Al·là

Allāh escrit en cal·ligrafia àrab ornamental. Atès que Déu no pot ser representat, s'utilitza l'escriptura com a icona.

Al·là (en àrab ﺍﷲ , Allāh Pronunciació en àrab (?·pàg.)) és tradicionalment la paraula aràbiga utilitzada pels musulmans per anomenar a Déu (és el "nom personal de Déu"). Tanmateix, la paraula Al·là no és específica de l'islam; els cristians i jueus àrabs i els maltesos, majoritàriament catòlics, també la fan servir per referir-se a la deïtat monoteista.

Si bé "Al·là" s'associa sovint amb l'islam, també era usat en els temps preislàmics i en els escrits dels Savis Jueus que habitaren en terres de parla aràbiga. Al·là també es considera la traducció de Baal (principal deïtat mesopotàmica) en la parla aràbiga, així com la traducció de Baalat (esposa de Baal) en àrab és Al·lat (esposa d'Al·là). També, en les religions preislàmiques, Al·là és el pare de les tres deïtats de la Meca, i les seves filles s'anomenen Manat, Uzza i Al·lat.

Vegeu també

• Tawhid
• In-xa-Al·lah, "si Déu ho vol".