Gassànides
Els gassànides (ghassànides) (الغساسنة) foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Els ghassan eren una branca de la tribu Azd o Banu Azd del grup tribal qahtanita (originaris del Iemen-Hadramaut) que van emigrar al final del segle III a causa de la destrucció de la presa de Marib; de fet no eren un grup aïllat sinó una confederació de subtribus; van emigrar primer cap al centre de la península i es van establir finalment al limes amb els romans (bizantins) vers el 490 quan ja havien acceptat el cristianisme i el pagament d'un tribut. Inicialment van compatir aquesta posició amb els salíhides (Salih) però al segle VI aquestos foren sotmesos pels ghassànides vers el 503. Les seves relacions amb Bizanci estaven regides per un tractat (foedus) pel que rebien uns subsidis i a canvi aportaven contingents militars a cavall. Els caps de les províncies sota el seu domini eren anomenats filarques amb grau de clarissimus. El cap suprem, un dels filarques, residia a Djabiya i era patrici i gloriosissimus, amb dret a corona reial. El centre del seu poder era l'antiga província de Palestina Tertia.
Foren vassalls de l'imperi Bizantí mentre un regne àrab rival, els làkhmides, dominaven al sud d'Iraq. També controlaven als beduins de l'Hedjaz i a les tribus de jueus en aquest territori.
Al període de màxima extensió van dominar des del sud de Síria fins a Yathrib, la moderna Medina. Al-Harith V ben Jabalah va participar a la guerra contra Pèrsia iniciada el 527, ja abans del seu inici de regnat i es va destacar a la batalla de Callinice (531) i a la campanya siriana de Belisari (541). El 554 va atacar als làkhmides i els va derrotar a la batalla d'Halima, prop de Kinnasrin. Al-Mundhir III ben al-Harith (569-581) va derrotar als làkhmides a Ayn Ubagh (570) i va ocupar Hira que va incendiar. Al-Harith V ben Jabalah devia jugar un paper destacat en el moviment diplomàtic bizantí a Aksum en ajut dels cristians del Iemen perseguits per la monarquia himiarita. També va ser decisiu en la readopció del monofisisme després de ser perseguit per l'emperador Justí I (518-527) i el 540 amb suport de l'emperadriu Teodora, va aconseguir el nomenament de dos bisbes monofisites: Teodor i Jacob Baradeu (que va donar nom a l'església jacobita siriana); el monofisisme fou defensat per aquest rei i els seus successors.
La seva capital fou a Djabiya (Jabaliya) al Golan. Van defensar el territori dels atacs beduins i perses, van construir edificis públics i van protegir les arts, especialment la poesia, en la que els poetes Nabighah al-Dhubyani i Hassan ben Thabit van viure a la cort.
Al-Mundhir III ben al-Harith (569-581) fou arrestat i portat a Bizanci per orde de Tiberi II, i el seu fill al-Numan VI ben al-Mundhir (582-583) va patir la mateix sort sota l'emperador Maurici. Després la invasió persa els va causar greus pèrdues; es van recuperar sota Heracli.
La hostilitat bizantina contra el monofisisme va tenir els seus efectes. Dirigits per Jabalah VI ben al-Aiham van ser a la batalla de Iarmuk, el 636, quan dotze mil ghassànides que no havien rebut la paga feia temps, es van passar als musulmans. El regne va desaparèixer poc després de la batalla (638). Una part dels ghassànides es va establir a Anatòlia però la major part va adoptar el islam i es van barrejar amb els àrabs dominants; una minoria va restar a Síria com a cristians.
El nom Gassan (Ghassan o Ghasan) és utilitzat pels àrabs i vol dir "força"
Reis gassànides [modifica]
- Jafnah I ben Amr 220-265
- Amr I ben Jafnah 265-270
- Thalabah ben Amr 270-287
- Al-Harith I ben Thalabah 287-307
- Jabalah I ben al-Harith I 307-317
- Al-Harith II ben Jabalah "ben Maria" 317-327
- Al-Mundhir I el Vell ben al-Harith II 327-330.
- Al-Aiham ben al-Harith II 327-330
- Al-Mundhir II el Jove ben al-Harith II 327-340
- Al-Numan I ben al-Harith II 327-342
- Amr II ben al-Harith II 330-356
- Jabalah II ben al-Harith II 327-361
- Jafnah II ben al-Mundhir I 361-391
- Al-Numan II ben al-Mundhir I 361-362
- Al-Numan III ben Amr ben al-Mundhir I 391-418
- Jabalah III ben al-Numan 418-434
- Al-Numan IV ben al-Aiham 434-455
- Al-Harith III ben al-Aiham 434-456
- Al-Numan V ben al-Harith 434-453
- Al-Mundhir II ben al-Numan 453-472
- Amr III ben al-Numan 453-486
- Hijr ben al-Numan 453-465
- Al-Harith IV ben Hijr 486-512
- Jabalah IV ben al-Harith 512-529
- Al-Harith V ben Jabalah anomenat al-A'aradsh (el Llisiat) 529-569 (conegut com Aretes V)
- Al-Mundhir III ben al-Harith 569-581
- Abu Kirab al-Numan ben al-Harith 570-582
- Al-Numan VI ben al-Mundhir 582-583
- Al-Harith VI ben al-Harith 583
- Al-Numan VII ben al-Harith Abu Kirab 583- ?
- Al-Aiham ben Jabalah ? -614
- Al-Mundhir IV ben Jabalah 614- ?
- Sharahil ben Jabalah ? -618
- Amr IV ben Jabalah 618-628
- Jabalah V ben al-Harith 628-632
- Jabalah VI ben al-Aiham 632-638
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- (anglès) Història dels gassànides
