Regne de Ghana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ghana al segle X

El regne de Ghana fou un estat medieval així anomenat perquè rei es deia ghana i per extensió es va donar a la residència reial 15° 40′ N, 08° 00′ O / 15.667,-8.000 avui desapareguda, prop de la moderna Koumbi Saleh a Mauritània. Els seus habitants anomenaven el país com Wagadou. Modernament s'utilitza també el nom Imperi de Ghana.

Història[modifica | modifica el codi]

El regne és esmentat al segle VIII per al-Yaqubí com país de l'or i després per altres geògrafs àrabs. Ibn Hawkal el va visitar el 977 que diu que el rei era el més ric del món per les mines d'or que dominava. Al-Sadi (mort 1655) parla de 44 prínceps, 22 anteriors a l'hègira i 22 posteriors, de raça blanca i origen desconegut (al-Idrisi esmenta aquestos sobirans blancs per primer cop el 1154). Vers el 790 Sisse o Cissé va expulsar als blancs i va fundar el regne negre.

No se'n sap gairebé res de la seva història. La seva capital, Kunbi Salih (Koumbi Saleh) es va fundar sobre l'any 300 dC, però el regne no es va començar a enriquir fins als anys 500-700 dC, cobrant impostos al comerç que es realitzava a través del desert del Sàhara (fonamentalment or i sal comuna) i amb l'explotació de les seves mines d'or. (,[1] pàg. 229) El regne intercanviava el seu abundant or per sal i altres productes portats d'Àfrica del Nord per caravanes de camells (animal que no va arribar a l'Àfrica fins als anys 300 dC).(,[1] pàg. 229) Al segle IX dominava el Akwar, Bagana, Diaga, Kaniaga, el nord de Bélédougou, Kaarta, Kingui, Diafounou i Ougadou i lluitava contra els berbers que van establir el regne d'Awdaghost (Audaghost) que fou vassall de Ghana després que Awdaghost fou conquerida per Ghana el 990. Al segle XI la capital es descrita per al-Bakri, que diu que la formaven dos parts, una musulmana i una reial coneguda per ghaba (bosc).

El 1054 els almoràvits van conquerir Awdaghost i Abu Bakr ibn Umar va enviar als berbers locals a lluitar contra Bassi, rei de Ghana (1061) que fou substituït el 1062 pel seu nebot Tunka Menin. Després de quinze anys de guerra Abu Bakr va conquerir la vila reial de Ghana; però a la mort d'Abu Bakr el 1087, fou recuperada pels seus sobirans; no obstant diverses províncies s'havien fet independents i el seu poder al segle XII ja fou reduït i la seva autoritat es limitava pràcticament a l'Akwar i Bassikunu.

El 1203 la vila reial de Ghana fou conquerida pel senyor dels sossos Somanguru Kanté que hi va instal·lar una guarnició pagana que el 1224 va expulsar als soninké musulmans cap a Walata que va substituir a Ghana com a centre de caravanes i de cultura musulmana fins el 1250 quan es va traslladar a Djenné.

El 1237 la vila reial de Ghana va ser conquerida per Sundiata Keita i fou destruïda fins els fonaments. Els dominis de Ghana van passar a Mali encara que segons al-Umari hi havia uns reietons vassalls (vers 1349) que portaven el títol però eren vassalls i en realitat podrien ser simplement el rei de Walata.

El nom de Ghana fou recuperat el 1957 per Kwaneh Nkrumah per rebatejar a la Costa d'Or quan va esdevenir un estat independent, tot i que el poder del regne de Ghana mai va arribar a aquest estat.

Sobirans[modifica | modifica el codi]

  • Kaya Maja, fundador mític vers 350
  • 22 reis de nom desconegut vers 350-622
  • 22 reis de nom desconegut vers 622-790
  • Majan Dyabe Sisse vers 790, primer tounka (rei).
  • Reis desconeguts vers 790-1040
  • Bassi vers 1040-1062
  • Tunka Menin 1062-1068
  • Desconeguts 1068-1076
  • Kambine Diaresso 1076-vers 1090
  • Sulayman vers 1090-1100
  • Bannu Bubu vers 1100-1120
  • Majan Wagadu vers 1120-1130
  • Gane vers 1130-1140
  • Musa vers 1140-1160
  • Birama vers 1160- 1180
  • Diara Kante vers 1180-1203
  • Sumanguru vers 1203-1234
  • Desconegut 1234-1237
  • A Mali (Kangaba) 1237

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Spielvogel JJ. Glencoe World History. Columbus, OH: Glencoe/McGraw Hill, 2005. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Ghana
  • R. Mauny, “The Western Sudan”, 1971
  • Charles Monteil, “La Légende du Ouagadou et l’Origine des Soninke” a Mélanges Ethnologiques (Dakar, Bulletin del’Institut Francais del’Afrique Noir), 1953.
  • Ray A. Kea, Expansions And Contractions: World-Historical Change And The Western Sudan World-System 1200/1000 B.C.–1200/1250 A.D., Journal of World Systems Research, 2004