Camell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Camell
Pliocè – recent[1]
Camell bactrià

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Infraclasse: Eutheria
Clade: Artiodactyla
Família: Camelidae
Gènere: Camelus
Linnaeus, 1758
Espècies

Els camells (Camelus) són mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres. Com tots els camèlids, els camells són artiodàctils, o ungulats amb un nombre parell de peülles.[2] Se'n distingeixen dues espècies vivents, cadascuna amb un nombre diferent de geps: el dromedari i el camell bactrià. El nom «camell» prové de l'hebreu gamal, que significa «retornar» o «compensar», ja que el camell fa generalment el que el seu amo li sol·licita. La paraula arribà al català a través del llatí camēlus i aquest del grec kámēlos.[3]

Tot i ser originaris dels deserts d'Àsia, fa mil·lennis que s'estengueren a Àfrica, particularment al desert del Sàhara. En temps molt més recents, han estat introduïts pels humans a les regions àrides del centre d'Austràlia, on n'hi ha poblacions ferals.[4] Són especialment cèlebres pels seus característics geps, que són reserves de teixit adipós i els ajuden a resistir millor les temperatures elevades i per la seva gran capacitat de sobreviure molt de temps sense aigua. Els camells foren domesticats fa relativament poc temps, vers el 2000 aC.[5][6]

Tot i que existeixen actualment uns 15,5 milions de camells, estan gairebé extints com a animals salvatges. Els 14 milions de dromedaris del món són tots domèstics, mentre que dels aproximadament 1,5 milions de camells bactrians, es creu que només uns 1.000 són salvatges i viuen al desert del Gobi a la Xina i Mongòlia.[7]

Espècies existents[modifica | modifica el codi]

Existeixen dues espècies de camells: el bactrià (Camelus bactrianus), proveït de dues gepes i el dromedari (Camelus dromedarius), que posseeix una sola gepa. Ambdues espècies són remugants sense banyes, sense morro, amb els orificis nasals formant obertures obliqües, el llavi superior dividit i movible separadament i extensible, sense peülles (tenen dos dits diferenciats), l'abdomen elevat i potes llargues i primes. Al contrari de la creença popular, el camell emmagatzema greix en comptes d'aigua a la gepa, que sol caure cap a un costat en trobar-se sense reserves.

Una cosa particular és que molt poca gent sap que els camells són originaris d'Amèrica i migraren a Euràsia i l'Àfrica gràcies a les glaciacions, com ho evidencia l'abundant registre fòssil de camells a Amèrica. El més antic fòssil de camell descobert fins a la data fou trobat a Kansas a mitjans de la dècada del 1930.

Evolució i registre fòssil[modifica | modifica el codi]

Els camells pertanyen a la família dels camèlids. Aquest grup aparegué durant l'estatge Lutecià (Eocè mitjà)[1] i els fòssils més antics coneguts de la família han estat descoberts a la pedrera de Laguna Riviera (Califòrnia, Estats Units).[8]

Els camells pròpiament dits aparegueren i s'estengueren durant el Pliocè mitjà. Els camells actuals desenvoluparen adaptacions a les condicions àrides en les quals vivien (gepes, digestió i metabolisme, absorció de grans quantitats d'aigua, consum d'aliment amb molta salt, demble, etc.). Aquestes adaptacions probablement sorgiren en una fase tardana de l'evolució dels camèlids, és a dir, no eren pròpies dels camèlids basals, i els permeteren estendre's allà on altres herbívors no podien prosperar.

Registre fòssil
Font: The Paleobiology Database[1]
Jaciment País Antiguitat Espècie/s
Àrea 8 de Turkana Est - KBS Kenya Pliocè Camelus sp.
Chiwondo Beds - Unitat 3A Malawi Pliocè Camelus sp.
Formació de la Baixa Nagrota Índia Pliocè Camelus sp.
Novo-Nikolaievka Ucraïna Pliocè Camelus sp.
Formació de Pinjor Índia Pliocè Camelus sivalensis
Laetoli Tanzània Pliocè Camelus sp.
Selim-Djevar Kazakhstan Pliocè Camelus praebactrianus

Hibridació[modifica | modifica el codi]

Els cariotips de diferents espècies de camèlids han estat estudiats amb anterioritat per molts grups,[9][10][11][12][13][14] però no s'ha arribat a un acord sobre la nomenclatura dels cromosomes dels camèlids. Estudis més recent que han utilitzat la citometria de flux, determina que el cariotip cromosòmic dels camells és (2n =74), que consisteix en un autosoma metacèntric, tres submetacèntrics i 32 autosomes acrocèntrics. El cromosoma Y és un cromosoma metacèntric petit, mentre que l'X és un cromosoma metacèntric gran.[15]

D'acord amb les dades moleculars, els camèlids del Vell Món i del Nou Món se separaren fa uns 11 milions d'anys.[16] Malgrat això, aquestes espècies han conservat una proximitat genètica suficient per poder generar híbrids i produir cries vives, com és el cas de la cama).[17] Els híbrids interespecífiques entre el dromedari i el guanac proporcionen la plataforma ideal per comparar els cariotips dels camells del Vell Món i del Nou Món.

La cama és un híbrid de camell i llama creat per inseminació artificial pels científics que volien observar quin nivell de proximitat genètica hi havia entre les espècies parentals. El dromedari és unes sis vegades més pesat que una llama i la inseminació artificial, per tant, havia d'impregnar a la femella de la llama; la unió entre un mascle de llama i una femella de dromedari no han tingut èxit fins ara. L'individu, quan neix, és més petit que una cria de llama. La cama presenta les orelles curtes i la cua llarga com la d'un camell; no té cap gep, com la llama i té peülles amb una fenedura més similar a les de les llames.

Als quatre anys, la cama va assolir la maduresa sexual i sentia atracció per les femelles de llama i de guanac. Una segona cama femella fou produïda per inseminació artificial. Com que tant els camells com les llames tenen 74 cromosomes, els científics esperen que la cama serà fèrtil. Si és així, hi ha la possibilitat d'augmentar la mida, amb un exemplar amb més quantitat de carn i de llana i amb una capacitat com a animal de transport d'acord amb el rendiment dels camèlids sud-americans. La cama, aparentment, ha heretat el temperament pobre d'ambdós progenitors. Però, d'altra banda, ha permès demostrar la relació entre els camèlids del Nou Món i del Vell món.

Un cas especial són els híbrids de dromedari bactrià que s'anomenen bukhts; aquests híbrids es troben al Kazakhstan. Són més grans que qualsevol dels progenitors, tenen una sola gepa i són uns bons animals pel transport. Les femelles es poden tornar a aparellar amb un dromedari bactrià per produir un animal més petit, uns tres quarts de la mida del dromedari.

Domesticació[modifica | modifica el codi]

El Cos de Camells Sikh durant l'Expedició del Nil (1884)

El camell fou domesticat cap al 2000 aC, probablement perquè era l'animal de càrrega més gran i fort del seu àmbit de distribució. Els camells de càrrega es fan servir entre 4 i 25 anys i són capaços de portar fins al 50% del seu pes corporal. Un camell pot recórrer 30–40 km en un dia si va sol i fins a 100 km si porta algú a sobre, a una velocitat mitjana de 10–12 km/h. Els camells també han tingut un ús militar des de l'antiguitat, tant per transportar provisions i soldats com directament en els enfrontaments armats, ja sigui juntament amb la resta de la cavalleria o per separat. Sovint se'ls feia servir per intimidar l'enemic.

Els camells també es poden aprofitar per la seva carn i la seva llet, a partir de la qual es fa shubat, mantega i formatge. Un dromedari proporciona uns 2.000 kg de llet a l'any (4.000 si és de la varietat arvana) i un camella bactriana uns 750 kg a l'any. La seva llet conté un 4,5% i un 5,4% de greix.

Algunes diferències significatives entre la llet de camell i la llet bovina són:

La llana de camell es caracteritza per la seva alta qualitat i és més preuada que la d'ovella.

Comportament[modifica | modifica el codi]

En general, els camells tenen un caràcter passiu. Però, per a la seva pròpia defensa, solen utilitzar les puntades de peu i fins i tot la seva saliva per mitjà d'expulsió des de la seva boca, produint una sensació d'ardor en entrar en contacte amb els ulls del que es veu atacat per ells.

Se'ls ocupa normalment com animals de càrrega, encara que també s'aprofita la seva pell, llet i carn. Pot ingerir 180 litres d'aigua d'una sola vegada i avançar sense tornar a prendre aigua durant més de 10 dies. Les femelles donaven llet pel viatge i el seu cabell es filava per fer vestits i sogues. Amb la pell es confeccionen sandàlies i cantimplores i els fems eren utilitzats sovint com a combustible per a cuinar aliments per la falta d'arbres al desert. Al nord de l'Àfrica hi ha "dromedaris dansaires" i de competició que diverteixen el públic durant la festa coneguda com "el dia del camell". També són emprats per transportar turistes pel desert.

Regulació de la hidratació[modifica | modifica el codi]

El dens pelatge dels camells és una de les nombroses adaptacions que els ajuden en condicions desèrtiques.
Cries de camell domesticades a Dubai
Camells d'exhibició es mengen fulles de nim en un carrer de Guntur (Índia).

Al contrari del que se sol creure, els camells no emmagatzemen aigua als geps. De fet, els geps són una reserva de teixit adipós. El fet de concentrar greix corporal als geps minimitza l'aïllament tèrmic que cobreix la resta del cos, cosa que podria ser una adaptació als climes calorosos.[20] Quan aquest teixit és metabolitzat, serveix de font d'energia i proporciona més d'un gram d'aigua per cada gram de greix convertit, mitjançant una reacció amb l'oxigen de l'aire. Aquest procés de metabolització del greix genera una pèrdua neta d'aigua a través de la respiració, per l'oxigen necessari per convertir el greix.[21]

La seva capacitat de resistir en períodes llargs sense aigua es deu a una sèrie d'adaptacions fisiològiques. Els seus glòbuls vermells tenen una forma ovalada, a diferència dels de la resta de mamífers, que són circulars. Això és per facilitar-ne el flux en un estat de deshidratació. Aquestes cèl·lules també són més estables[22] per tal de resistir a altes variacions osmòtiques sense trencar-se, quan l'animal beu grans quantitats d'aigua (entre 100 i 150 litres d'una vegada).[23] Els glòbuls vermells no es donen en cap altre animal, però estan presents en els rèptils, ocells i peixos.[24]

Els camells poden resistir a canvis en la temperatura i la hidratació del cos que matarien la majoria d'altres animals. La seva temperatura varia d'entre 34 °C de nit fins a 41 °C de dia i només comencen a suar per sobre d'aquest llindar. Sovint la temperatura no excedeix aquest nivell durant el dia en condicions climàtiques més suaus i per consegüent és possible que un camell no suï en tot el dia. L'evaporació de la suor es produeix a la pell, no a la superfície del pelatge, sent doncs molt eficient la reducció de la temperatura en proporció a la pèrdua d'aigua per suor. Aquesta capacitat de fluctuar la temperatura corporal i l'eficiència de la seva suor els permet preservar fins a cinc litres d'aigua per dia.

Una característica de les seves narius és que una gran quantitat del vapor d'aigua de les exhalacions és atrapat i retornat als fluids corporals, reduint així la quantitat d'aigua que es perd a través de la respiració.[25]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Llet de camella[modifica | modifica el codi]

Vedell de camell alimentant-se de la llet de la seva mare

La llet de camella és un aliment bàsic de les tribus nòmades del desert i és considerada un aliment complet, rica en vitamines, minerals, proteïnes i immunoglobulines. És més baixa en greix i colesterol que la llet de vaca. A més de tenir moltes propietats saludables, s'utilitza com a medicament per combatre malalties infeccioses i tuberculosi.[26]

Carn de camell[modifica | modifica el codi]

La carn de camell s'ha menjat des de fa segles. Una canal de camell pot proporcionar una quantitat substancial de carn. El cadàver dromedari mascle pot arribar a pesar 400 kg (900 lliures) o més, mentre que el cadàver d'un mascle de camell bactrià pot arribar a pesar fins a 650 kg (1.400 lb). El cadàver d'un camell femella (o camella) pesa menys que el masculí, d'entre 250 i 350 kg (550 lliures i 770).

Aspectes culturals[modifica | modifica el codi]

Com a animals de càrrega i transport que són, els camells tenen un paper important en la cultura. Al mon musulmà se'ls valora molt, cosa que es reflecteix a les llegendes. Per exemple, mentre que els homes coneixen 99 noms d'Al·là, només el camell coneix el número 100, motiu pel qual sovint somriu de manera insolent. Els camells començaren a aparèixer a les arts visuals del món occidental a l'alta edat mitjana, principalment a causa de les seves mencions a la Bíblia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
  2. «Camell». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 abril 2009].
  3. «camell». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 desembre 2014].
  4. Nowak, R. M. Walker's Mammals of the World. II (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1991. 
  5. Scarre, Chris. Smithsonian Timelines of the Ancient World (en anglès). Londres: D. Kindersley, 15 setembre 1993, p. 176. ISBN 978-1564583055. «Tant el dromedari (el camell de set geps d'Aràbia) com el camell bactrià (el camell d'un gep de l'Àsia central) havien estat domesticats des d'abans del 2000 aC.» 
  6. Bulliet, Richard [1975]. The Camel and the Wheel (en anglès). Columbia University Press, 20 maig 1990, p. 183 (Morningside Book Series). ISBN 978-0231072359. «Com ja s'ha dit, aquest tipus d'ús de camells per estirar vagons es remunta al període més antic conegut de domesticació del camell de dos geps al tercer mil·lenni aC» 
  7. «Wild Bactrian Camel» (en anglès). Animal Info, 11 març 2006.
  8. Golz, D. J; Lillegraven, J. A. «Summary of known occurrences of terrestrial vertebrates from Eocene strata of southern California» (en anglès). Contributions to Geology, University of Wyoming, 15, 1, 1977, pàg. 43-65.
  9. Taylor, K.M.; Hungerford, D.A.; Snyder, R. L.. «Uniformity of karyotypes in the Camelidae» (en anglès). Cytogenetic and Genome Research, 7, 1968, pàg. 8–15. DOI: 10.1159/000129967.
  10. Koulischer, L; Tijskens, J; Mortelmans, J. «Mammalian cytogenetics. IV. The chromosomes of two male Camelidae: Camelus bactrianus and Lama vicugna.» (en anglès). Acta zoologica et pathologica Antverpiensia, 52, 1971, pàg. 89–92. PMID: 5163286.
  11. Bianchi, N. O.; Larramendy, M. L.; Bianchi, M. S.. «Karyological conservatism in South American camelids» (en anglès). Experientia, 42, 1986, pàg. 622–4. DOI: 10.1007/BF01955563.
  12. Bunch, Thomas D.; Foote, Warren C.; Maciulis, Alma. «Chromosome banding pattern homologies and NORs for the Bactrian camel, guanaco, and llama» (en anglès). Journal of Heredity, 76, 2, 1985, pàg. 115–8.
  13. O'Brien, Stephen J.. Atlas of Mammalian Chromosomes (en anglès). Nova York: Wiley-Liss, 2006, p. 547. ISBN 978-0-471-35015-6. 
  14. Di Berardino, D.; Nicodemo, D.; Coppola, G.. «Cytogenetic characterization of alpaca (Lama pacos, fam. Camelidae) prometaphase chromosomes» (en anglès). Cytogenetic and Genome Research, 115, 2, 2006, pàg. 138–44. DOI: 10.1159/000095234. PMID: 17065795.
  15. Balmus, Gabriel; Trifonov, Vladimir A.; Biltueva, Larisa S.. «Cross-species chromosome painting among camel, cattle, pig and human: further insights into the putative Cetartiodactyla ancestral karyotype» (en anglès). Chromosome Research, 15, 4, 2007, pàg. 499–515. DOI: 10.1007/s10577-007-1154-x. PMID: 17671843.
  16. Stanley, H. F.; Kadwell, M.; Wheeler, J. C.. «Molecular Evolution of the Family Camelidae: A Mitochondrial DNA Study» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 256, 1994, pàg. 1–6. DOI: 10.1098/rspb.1994.0041.
  17. Skidmore, J. A.; Billah, M.; Binns, M.. «Hybridizing Old and New World camelids: Camelus dromedarius x Lama guanicoe». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 266, 1999, pàg. 649–56. DOI: 10.1098/rspb.1999.0685.
  18. 18,0 18,1 18,2 «The amazing characteristics of the camels» (en anglès). Camello Safari. [Consulta: 26 novembre 2012].
  19. «Bactrian & Dromedary Camels» (en anglès). Factsheets. San Diego Zoo Global Library, març 2009. [Consulta: 4 desembre 2012].
  20. Rice, Jocelyn. «20 Things You Didn't Know About… Fat | Obesity». DISCOVER Magazine, 05-01-2009. [Consulta: 07-03-2009].
  21. What secrets lie within the camel's hump?, Universitat de Lund (Suècia). Consultat el 7 gener 2008.
  22. Eitan A, Aloni B, Livne A. «Unique properties of the camel erythrocyte membrane, II. Organization of membrane proteins». Biochim Biophys. Acta, 426, 4, Abril 1976, pàg. 647–58. DOI: 10.1016/0005-2736(76)90129-2. PMID: 816376.
  23. Dromedary, Zoo de Hannover. Consultat el 8 gener 2008.
  24. Examining your blood under a compound microscope, Kidsmicroscope.com. Consultat el 7 juny 2009.
  25. «A Pilgrimage To A Mystic'S Hermitage In Algeria - The» (en anglès). New York Times, 12-07-1981. [Consulta: 07-03-2009].
  26. Faye, Bernard; Esenov, Palmated. Desertification combat and food safety: the added value of camel producers (en anglès). IOS Press, 2005, p.5. ISBN 1586034731. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viccionari Vegeu Camell en el Viccionari, el diccionari lliure.