Camell

De Viquipèdia

Camell Registre fòssil: Pliocè – actualitat[1]
Camell bactrià
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Infraclasse: Eutheria Clade: Cetartiodactyla Família: Camelidae Gènere: Camelus Linnaeus (1758)
Espècies
Camelus bactrianus Camelus dromedarius Camelus gigas † Camelus hesternus † Camelus sivalensis †

Els camells (Camelus) són mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre altres. Com tots els camèlids, els camells són artiodàctils, o ungulats amb un nombre parell de peülles.^[2] Se'n distingeixen dues espècies vivents, cadascuna amb un nombre diferent de geps: el dromedari i el camell bactrià.

Tot i ser originaris dels deserts d'Àsia, fa mil·lenis que es van estendre a Àfrica, particularment al desert del Sàhara. En temps molt més recents, han estat introduïts pels humans a les regions àrides del centre d'Austràlia, on n'hi ha poblacions ferals.^[3] Són especialment cèlebres pels seus característics geps, que són reserves de teixit adipós i els ajuden a resistir millor les temperatures elevades, i per la seva gran capacitat de sobreviure molt de temps sense aigua. Els camells foren domesticats fa relativament poc temps, vers el 2000 aC,^[4][5]

Tot i que existeixen actualment uns 15,5 milions de camells avui en dia, estan gairebé extingits com a animals salvatges. Els 14 milions de dromedaris del món són tots domèstics, mentre que dels aproximadament 1,5 milions de camells bactrians, es creu que només uns 1.000 són salvatges, i viuen al desert del Gobi a la Xina i Mongòlia.^[6]

[edita] Adaptacions ecocomportamentals

El dens pelatge dels camells és una de les nombroses adaptacions que els ajuden en condicions desèrtiques.

Cries de camell domesticades a Dubai

Camells d'exhibició es mengen fulles de nim en un carrer de Guntur (Índia).

Al contrari del que se sol creure, els camells no emmagatzemen aigua als geps. De fet, els geps són una reserva de teixit adipós. El fet de concentrar greix corporal als geps minimitza l'aïllament tèrmic que cobreix la resta del cos, cosa que podria ser una adaptació als climes calorosos.^[7] Quan aquest teixit és metabolitzat, serveix de font d'energia, i proporciona mes d'un gram d'aigua per cada gram de greix convertit, mitjançant una reacció amb l'oxigen de l'aire. Aquest procés de metabolització del greix genera una pèrdua neta d'aigua a través de la respiració, per l'oxigen necessari per convertir el greix.^[8]

La seva capacitat de resistir a períodes llargs sense aigua es deu a una sèrie d'adaptacions fisiològiques. Els seus glòbuls vermells tenen una forma ovalada, a diferència dels de la resta de mamífers, que són circulars. Això és per facilitar-ne el flux en un estat de deshidratació. Aquestes cèl·lules també són més estables^[9] per tal de resistir a altes variacions osmòtiques sense trencar-se, quan l'animal beu grans quantitats d'aigua (entre 100 i 150 litres d'una vegada).^[10] Els glòbuls vermells no es donen en cap altre animal, però estan presents en els rèptils, ocells i peixos.^[11]

Els camells poden resistir a canvis en la temperatura i la hidratació del cos que matarien la majoria d'altres animals. La seva temperatura varia d'entre 34ºC de nit fins a 41ºC de dia, i només comencen a suar per sobre d'aquest llindar. Sovint la temperatura no excedeix aquest nivell durant el dia en condicions climàtiques més suaus, i per consegüent és possible que un camell no suï en tot el dia. L'evaporació de la suor es produeix a la pell, no a la superfície del pelatge, sent doncs molt eficient la reducció de la temperatura en proporció a la pèrdua d'aigua per suor. Aquesta capacitat de fluctuar la temperatura corporal i l'eficiència de la seva suor els permet preservar fins a cinc litres d'aigua per dia.

Una característica de les seves narius és que una gran quantitat del vapor d'aigua de les exhalacions és atrapat i retornat als fluids corporals, reduint així la quantitat d'aigua que es perd a través de la respiració.^[12]

[edita] El camell a la cultura

El camell s'associa al desert i com a tal pot ser símbol d'exotisme, per això apareix en nombrosos logotips i productes comercials, com la marca Camel de tabac.

Les curses de camells són un esport popular a diversos països àrabs, com Bahrain, o a Mongòlia. Els animals sovint són conduïts per nens, pel seu menor pes, fet que ha provocat denúncies d'associacions contra el treball infantil. Com a transport, tenen un paper fonamental en el comerç nòmada a l'Àfrica i han estat usats com a cavalleria per exèrcits com el persa o el somalí.

[edita] Referències

[edita] Bibliografia

• Vannithone S. & Davidson A.. «Camel», The Oxford companion to food. Oxford (Oxfordshire): Oxford University Press, 1999, 127. ISBN 0-19-211579-0. 
• Camels and Camel Milk. Informe de la FAO, Nacions Unides. (1982)
• Wilson R. T.. The camel. Nova York: Longman, 1984. ISBN 0-582-77512-4. 
• The Technology of Making Cheese from Camel Milk (Camelus dromedarius). Article sobre la producció i la salut dels animals de la FAO, Nacions Unides. (2001)

[edita] Enllaços externs

Portal: Mamífers Articles relacionats amb Mamífers

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camell

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.

Hi ha una entrada sobre Camell en el Viccionari, el diccionari lliure.

• L'ús dels camells per part de la polícia de Sud-àfrica (anglès)
• National Camel Research Centre, Bikaner (Rajastan), Índia (anglès)
• Els camells de l'A a la Z (anglès)
• Els camells: el regal de Déu als beduïns (anglès)
• Livius.org: Camells i dromedaris (anglès)

Aquest article és un esborrany sobre artiodàctils. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.

...