Agulla de cosir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agulles corbes.

Una agulla de cosir és un filament de metall o un altre material dur, de mida relativament petita, generalment recte, afilat en un extrem i amb l'altre acabat en un ull o nansa per a inserir un fil. És emprat des de temps prehistòrics per cosir. L'agulla es fabrica mitjançant el procés del sostre principalment de ferro o un altre metall.

Història[modifica | modifica el codi]

Agulla enfilada.

L'agulla s'utilitza des de fa més de 20 mil anys. A la Prehistòria es feien de fusta, roca o os i, més tard, van començar a fer-se de ferro o de metall. Es creu que els xinesos van ser els primers a utilitzar agulles de acer, i que els àrabs es van encarregar de portar-la a Europa. Ja el 1730 havia importants fabricants d'agulles a Nuremberg (Alemanya), i durant el regnat de Isabel I d'Anglaterra ja hi havia molts fabricants d'agulles a Anglaterra. En aquests temps l'agulla no tenia ull, sinó un ganxet per lligar el fil.

Per dotar a l'agulla d'un ull va ser necessària la realització d'una sèrie de desenvolupaments posteriors. Concretament, l'ull de l'agulla és un invent que data de 1825. Les primeres agulles amb ull van sortir al mercat el 1826, però no va ser fins 1885 quan la maquinària va ser arreglada per estampar bé l'ull en l'agulla. Posteriorment van sortir les agulles per màquines de cosir, similars a una agulla normal, però amb l'ull a la part inferior de l'agulla.

Tipus d'agulles[modifica | modifica el codi]

Es poden distingir els següents tipus d'agulles:

  • Agulla baquetera i cordobanera . Entre blanquers, s'usen dues classes d'agulles, unes més grans que altres iguals en la forma ja que ambdues són de forma triangular i de punta afilada.
  • Agulla de agavillar . La de nervi de bou flexible cobert d'escates de llauna en forma imbricada. A la part gruixuda del nervi hi ha un forat per on es passa un cordill acabat en un nus.
  • Agulla d'agrimensor. Vara petita de ferro d'uns trenta centímetres de llarg recorbada en forma d'anell per un extrem. N'hi ha que van llast amb un tros de plom prop de la punta.
  • Agulla de baster . Dos són les agulles que s'utilitzen en la fabricació de albarda si cadires de muntar:
    • Una per passar el fil o cordill a través del replà que porten per sota les muntures és més ampla per la punta que per la resta tenint fins a la seva terç que és cilíndric un tall triangular des de la punta i es diu també agulla de passar .
    • L'altra serveix per encardar i té uns 22 centímetres de llarg, és quadrangular i amb corvadura punxeguda.
  • Agulla d'apuntar . Agulla fort que s'utilitza per fixar amb fil gruixut i cordill els plecs de les teles molt resistents i gruixudes.
  • Agulla de brodar . A més de les ordinàries, s'usen en el brodat agulles especials com:
    • La d'ull prolongat, capaç per a tres fils, anomenada de passar
    • La de seda, igual a l'anterior encara que més xicotet
    • La d'autoritzar o frisar
    • La de acanutillar
    • La de brisca, menor que les anteriors però d'ull llarg
    • Les que s'empren per al brodat en canemàs i al realçament, d'ús corrent i ull rodó
    • La de tambor, embotida en un petit mànec amb un fi garabatillo a la punta
  • Agulla d'embalar . Agulla de cap en manera cilíndrica acabada en punta de llança alguna cosa corbada en la seva punta.
  • Agulla de enfardar . Agulla de cap esfèrica i punta quadrangular, tallant i molt corbada, d'uns 15 a 20 cm. de longitud.
  • Agulla de Espadero . Entre armers, vareta de punta roma i d'uns quaranta a cinquanta centímetres que s'empra per a donar la volta a les beines després de cosides.
  • Agulla de malla o xarxa . Agulla amb una forquilla en un extrem i la punta roma prop de la qual té una esquerda els dos terços es troben ocupats per una llengüeta que serveix per passar-hi el cordill col·locat a la forquilla.
  • Agulla de passar o passador . La de punta roma i ull llarg que s'empra per a passar cordons i cintes per les beines.
  • Agulla de sabater . La de punta triangular i roma. [1]

Selecció del sistema d'agulles[modifica | modifica el codi]

El sistema d'agulles depèn de la màquina emprada i l'operació de cosit que hem de realitzar. Dins d'aquest sistema d'agulles hi han variants que permeten a l'usuari una coordinació específica amb els seus requeriments.

  • Selecció del del gruix òptim de l'agulle.

Regla general: el diàmetre de l'agulla Nm s'ha de triar el més gruixut possible i el més prim necessari. Mitjançant l'ús d'agulles estàndard molt fines es solucionen els problemes de danys del material però a cost de la velocitat de cosit i amb això de la productivitat.[2]

LA AGUJA ADECUADA –

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat (1906-1914)
  2. http://www.universalsewing.com/images/catalogs/grozbeck/espanol/gbsew17sp.pdf
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agulla de cosir