Imperi de Kanem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imperi de Kanem
Blank.png
700 – 1387 Blank.png
Ubicació de
Extensió de l'Imperi vers 1200
Capital Njimi
Idioma oficial Tedaga
Religió Islam
Forma de govern Monarquia
Història
 • Establiment 700
 • Invasió i creació de l'Imperi Bornu. 1387
Superfície
 • 1200 776.996 km2

L'Imperi de Kanem (700 - 1376) fou un antic estat africà situat al que avui són el Txad i Líbia (Fezzan) i algunes zones orientals del Níger i nord-est de Nigèria. A partir del segle XIV la seva història és coneguda per la Crònica de Girgam descoberta el 1851 per l'explorador alemany Heinrich Barth.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Vers el 700 els zaghawa, un grup nòmada de llengua tebu van haver d'emigrar cap a la zona del llac Txad empesos per altres pobles; a la zona hi havia ciutats-estats emmurallades del poble so. Sota el lideratge de la dinastia duguwa, els zaghawa van dominar als so encara que van adoptar moltes de les seves costums; la guerra entre zaghawa i sos va seguir de manera residual fins al segle XVI. Una teoria proposa l'estat d'Agisymba (que existia al segle I) esmentat per Claudi Ptolemeu, com l'antecedent de l'imperi de Kanem[1]

Dinastia zaghawa dels Duguwa[modifica | modifica el codi]

Kanem estava al límit sud de la ruta transsahariana entre Trípoli el llac Txad. Els zaghawa van abandonar la seva vida nòmada i van fundar una capital vers el 700 sota el primer rei (mai) documentat, Sef o Saif; la capital fou N'jimi (que vol dir "sud" en llengua teda, i va créixer sota el fill de Sef, de nom Dugu que va donar nom a la dinastia (Duguwa). Els reis (mais) Duguwa foren vistos com a divinitats i van quedar lligats a la institució reial coneguda com a magumi. Tot i futurs canvis les institucions del magumi i el títol de mai van subsistir mil anys.

Dinastia Sayfawa[modifica | modifica el codi]

A partir del segle VIII el islam va penetrar a través dels comercianst, berbers i àrabs. Al segle XI al-Hadi al-Uthmani va predicar el islam amb molt d'èxit.[2] Vers el 1085 un musulmà de nom Hummay, d'origen teda (tubu), va enderrocar al mai (rei) duguwa Selma i va establir una nova dinastia. Això va comportar grans canvis, ja que la cort es va islamitzar i la política de l'estat es va orientar cap al nord d'Àfrica. La mitologia de l'estat també va canviar i el primer rei, Sef, del que Hummay hauria estat descendent, fou identificar amb l'heroi iemenita Sayf ibn Dhi Yazan (i la dinastia fou anomenada inicialment Yazànida). La dinastia va agafar al segle XIII el nom de Sefuwa (derivat de Sef = Sayf) però localment fou anomenada Sayfawa. L'islam penetrava al país però hi havia resistència i molts pobles seguien amb les seves pràctiques animistes que sembla que tenien el suport de l'antiga dinastia. Al segle XII els sayfawa havien estès el seu domini a tot el Kanem. N'jimi va créixer considerablement i el poble kanembu s'identificava cada cop més amb la seva dinastia nacional i era la base del seu poder; no obstant els mais van viatjar a Bornu a l'oest del llac on grangers i ramaders reconeixien el seu poder i pagaven tribut. El mai Selma (Abd al-Djalil) que va regnar vers 1182 o 1195 a 1210 o 1220 va incrementar el territori; el seu fill fou el famós Dunama II Dabbalemi.

Mai Dunama Dabbalemi[modifica | modifica el codi]

Durant el regnat del mai Dunama Dabbalemi (vers 1210/1221-1248/1259), Kanem va arribar al cim; amb els seus contactes amb els poders nord-africans va concertar un establiment al Caire pels seus peregrins cap a la Meca, va declarar la guerra santa contra els seus veïns tribals i va iniciar un període de conquestes; després de consolidar el seu territori a l’entorn del llac Txad es va estendre cap al Fezzan; a l'oest la seva influència arribava a Kano; a l'est a l'Altiplà d'Ouaddai i al sud als parts del que fou més tard Adamawa. Sens dubte el control sobre la perifèria era petit però mal que be existent en forma de tribut efectiu o simbòlic. El 1259 sota aquest rei o el seu successor es va enviar una ambaixada als hàfsides. El sistema del mai era recompensar als caps militars amb el control dels territoris conquerits, però això va facilitar la creació d'una casta hereditària de dirigents regionals nobles, sense lleialtat especial al mai al que no devien el poder que havien rebut del pare. A la mort del rei les tensions entre els seus fills i aquesta noblesa hereditària van portar a la guerra civil i els pobles sotmesos van deixar de pagar tribut.

Aixì doncs a la mort de Dunama II, Kanem no va tardar a entrar en una espiral de decadència i al final del segle XIV les lluites civils i els atacs exteriors van quasi acabar amb l'estat. Els sos, els antics amos del territori, ara revoltats, i els invasors bulales van matar en la guerra fins a quatre reis o mais entre 1342 i 1352; hi havia nombrosos pretendents al tron i les guerres civils eren constants. La caiguda final fou provocada pels bulales (poble bulala) que venien del llac Fitri a l'est i que el 1376 van expulsar al mai Dawud de la dinastia Sayfawa de la seva capital N'jimi i vers el 1388 ja dominaven tot Kanem. El poble (anomenats ara kanuris) van haver de retornar a la seva vida nòmada i emigrar a l'oest del llac, al Bornu, on van fundar un nou Imperi de Bornu (vegeu Regne de Kanem-Bornu).

Llista de reis de Kanem[modifica | modifica el codi]

Dinastia zaghawa de Duguwa
  • Sef c. 700
  • Dugu c. 785 (son of Sef, namesake of the dynasty)
  • Fune c. 835
  • Aritso c. 893
  • Katuri c. 942
  • Ayoma c. 961
  • Bula c. 1019
  • Arki c. 1035
  • Shu c. 1077
  • Abd al-Dhel c. 1081
Dinastia Sayfawa de Kanem 
  • Hummay 1075–1086
  • Oumé 1086-1097
  • Dunama I 1097–1140
  • Bir I 1140–1166
  • Abdullah I 1166–1182
  • Salmama I o Selma (Abd al-Djalil) 1182–1210
  • Dunama II Dabbalemi 1210–1248
  • Kaday I 1248–1277
  • Bir II 1277–1296
  • Ibrahim I 1296–1315
  • Abdullah II 1315–1335
  • Salmama II 1335–1339
  • Kuri I 1339–1340
  • Kuri II 1340–1341
  • Mohammed I 1341–1342
  • Idris I 1342–1366
  • Dawud 1366–1376
  • Othman I 1376–1379
  • Othman II 1379–1381
  • Abu Bakr 1381–1382
  • Omar I 1382–1387

Dinastia Sayfawa de Bornu[modifica | modifica el codi]

  • Said 1387–1388[1]
  • Kaday II 1388–1389
  • Bir III 1389-1421
  • Othman III 1421-1422
  • Dunama III 1422-1424
  • Abdullah III 1424-1431
  • Ibrahim II 1431-1439
  • Kaday III 1439-1440
  • Dunama V 1440-1444
  • Mohammed II 1444
  • Amr 1444-1445
  • Mohammed III 1445-1449
  • Ghazi 1449-1454
  • Othman IV 1454-1459
  • Omar II 1459-1460
  • Mohammed IV 1460-1465
  • Ali Gazi 1465-1497
  • Idris II 1497-1515
  • Mohammed V 1515-1538
  • Ali I 1538-1539
  • Dunama VI 1539-1557
  • Abdullah III 1557-1564
  • Idris III Alooma 1564-1596
  • Mohammed VI Bukalmarami 1603-1618
  • Ibrahim III 1618-1625
  • Hadj Omar 1619-1639
  • Ali II 1639-1677
  • Idris IV 1677-1697
  • Dunama VII 1699-1726
  • Hadj Hamdan 1726-1731
  • Mohammed VII 1731-1747
  • Dunama VIII Gana 1747-1750
  • Ali III 1750-1791
  • Ahmad 1791-1808
  • Dunama IX Lefiami 1808-1811
  • Mohammed VIII 1811-1814
  • Dunama IX Lefiami (segona vegada) 1814-1817
  • Ibrahim IV 1817-1846
  • Ali IV Dalatumi 1846
  • Dinastia Kanembu (sultans de Bornu) 1846

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Mune-Symbol as the Ark of the Covenant between Duguwa and Sefuwa»..
  2. El Kitab al-istibsar situa la islamització el 1106-1107; una llegenda haussa doiu que fou predicat per Abu Zayd al-Fazari al segle XII; un altra tradició la situa al final del segle XI sota el mai Oumé que va regnar vers 1085 a 1097

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barkindo, Bawuro, "The early states of the Central Sudan: Kanem, Borno and some of their neighbours to c. 1500 A.D.", in: J. Ajayi und M. Crowder (Hg.), History of West Africa, Bd. I, 3. Ausg. Harlow 1985, 225-254.
  • Lange, Dierk, Ancient Kingdoms of West Africa: Africa-Centred and Canaanite-Israelite Perspectives, Dettelbach 2004. (ell llibre insinua un origen precristià de Kanem connectat a l'expansió fenícia)
  • Urvoy, Yves, L'empire du Bornou, Paris 1949.
  • Lange, Dierk, "Immigration of the Chadic-speaking Sao towards 600 BCE" Borno Museum Society Newsletter, 72-75 (2008), 84-106.
  • Shillington, Kevin. Encyclopedia of African History Volume 1 A-G. New York: Routledge, 2005, p. 1912 pages. ISBN 1-57958-245-1. 
  • Kanem-Borno, in Thomas Collelo, ed. Chad: A Country Study. Washington: GPO for the Library of Congress, 1988.
  • Lange, Dierk: "The Chad region as a crossroads", in: M. Elfasi (Hg.), General History of Africa, vol. III, UNESCO, London 1988, p. 436-460.
  • Lange, Dierk, "The kingdoms and peoples of Chad", in: D. T. Niane (ed.), General History of Africa, vol. IV, UNESCO, London 1984, p. 238-265.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]