Àkan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àkan
Àkan
Parlat a: Ghana Ghana
Costa d'Ivori Costa d'Ivori
Benín Benín
Regió: Àfrica subsahariana
Parlants:
  • nadius:
  • altres:
  • 8.300.000 a Ghana.[1]
Rànquing: 104o
Classificació genètica: Llengües nigerocongoleses

 Llengües atlàntic-congoleses
  Llengües volta-congoleses
    Llengües kwa
     Llengües nyo
      Llengües Potou-Tano
       Llengües tanos
        Llengües tano central
        ; Llengües akans
        ;  Akan

estatus oficial
Llengua oficial de: Ghana
Regulat per: Akan Orthography Commitee
codis de la llengua
ISO 639-1 ak
ISO 639-2 aka
ISO 639-3 aka
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

La llengua àkan és en realitat un grup d'idiomes de les llengües nigerocongoleses que formen part del grup de les llengües tano centrals, un contínuum dialectal amb variants mútuament comprensibles. Es parla a Ghana i a determinats indrets de Surinam. S'han conservat ideogrames antics de la seva escriptura tradicional, tot i que en l'actualitat s'empra l'alfabet llatí modificat i una normativització que data del 1981. Hi ha uns vuit milions de parlants nadius d'àkan. L'àkan és la principal llengua nadiua dels àkans, que viuen a akanlàndia, a Ghana. Aproximadament el 58% dels ghanesos i el 30% dels ivorians parlen l'àkan.

Hi ha tres dialectes de l'àkan que s'han desenvolupat com a estàndards literaris que tenen ortografies diferents: l'asante, l'akuapem i el fante. Aquests tres són intel·ligibles mutualment però tenen formes escrites que no s'entenen per part dels parlants dels altres dialectes estàndards. El 1978 el Comitè Ortogràfic de l'Àkan (AOC) va establir una ortografia comú per totes les formes àkans. Aquesta ortografia és la que s'utilitza en l'educació primària pels parlants de moltes llengües àkans, així com pels parlants d'altres llengües com l'anyi, el sehwi, l'ahanta i les llengües guangs. L'AOC ha compilat una ortografia unificada que conté 20.000 paraules.

L'àkan va arribar al Carib i a Amèrica del Sud, a on cal destacar que és parlat pels ndyukes de Surinam i els coromantins de Jamaica. Els descendents dels cimarrons, antics esclaus fugitius de l'interior de Surinam i de jamaica encara utilitzen a l'actualitat una forma d'aquesta llengua.

Relació de l'àkan amb les altres llengües tano centrals[modifica | modifica el codi]

Segons l'ethnologue, l'àkan és una macrollengua[2] que inclou altres llengües com el twi i el fante. A més a més, l'àkan també dóna nom al grup de llengües que també inclou llengües com l'abron i el wasa. El grup de les llengües àkans formen part de la família de les llengües tano centrals[3] que inclou vuit llengües més. Per tant, l'abron i el wasa no són considerats dialectes si no llengües germanes de l'àkan. L'ethnologue basa la seva classificació en estudis sobre la intel·ligibilitat mútua i la semblança lèxica segons diferents fonts.[4]

El glottolog fa un anàlisi similar, amb l'excepció que el grup de les llengües àkans també inclou el wasa i l'abron com a llengües akàniques i que l'àkan és analitzat com una llengua amb el fante, l'asante, l'akuapem i molts altres dialectes.[5]

Segons PK Agbedor, el mfantse (fante), el twi (asante i akuapem), l'abron (bono), el sefwi (sehwi), el wassa, l'asen, l'akwamu i el kwahu conformen un cluster de llengües que es parlen a Ghana de llengües que es poden entendre mútuament. Aquest cluster pot ser anomenat r-Àkan per les llengües que no tenen la lletra "l. Per altra banda l-Àkan es refereix al cluster àkan que comprèn el nzema, el baoulé i l'anyin, a més d'altres dialectes que es parlen sobretot a Costa d'Ivori en les que l'ús de la lletra "r" és molt estrany.

Literatura[modifica | modifica el codi]

La llengua àkan és rica en literatura tradicional com proverbis, històries tradicionals i teatre tradicional, així com en literatura contemporània en gèneres com el teatre, els contes i les novel·les.[6] A partir de finals del segle XIX es va començar a documentar per escrit la literatura tradicional àkan.[7] Posteriorment, Joseph Hanson Kwabena Nketia va recol·lectar un nombre important de proverbis i d'històries tradicionals en les publicacions Funeral Dirges of the Akan People (1969), Folk Songs of Ghana (1963) i Akan Poetry (1958). Entre alguns dels literats més destacats hi ha els dramaturgs A. A. Opoku i E. J. Osew i els novel·listes K. E. Owusu i R. A. Tabi.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. akan a l'ethnologue
  2. «Documentation for ISO 639 identifier: aka» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 7/3/2015].
  3. «Central tano». ethnologue. [Consulta: 7/3/2015].
  4. «Language information». ethnologue. [Consulta: 7/3/2015].
  5. «subfamily: Akanic». glottolog. [Consulta: 7/3/2015].
  6. 6,0 6,1 Pawlak, Nina. «Akan Folk Literature and the Beginning of Writing in Twi». Literatures in African Languages: Theoretical Issues and Sample Surveys by B. W. Andrzejewski and S. Pilaszewicz. Cambridge University Press, 2010, pàg. 128-157.
  7. Christaller, J.G.. Twi mmebuse̲m, mpensã-ahansĩa mmoaano. A collection of three thousand and six hundred Tshi proverbs, in use among the Negroes of the Gold Coast speaking the Asante and Fante language, collected, together with their variations, and alphabetically arranged. The Basel German Evangelical Missionary Society, 1879. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]