Guillem II de Prússia
De Viquipèdia
Guillem II de Prússia. Kàiser d'Alemanya i Rei de Prússia (1888-1918) i Cap de la Casa Imperial i Reial de Prússia (1918-1941). Nasqué a Potsdam l'any 1859 i morí a Haus Doorn (Països Baixos) el 1941.
[edita] Família
Fill del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa Victòria del Regne Unit, es casà en primeres núpcies amb la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, i per segona vegada amb la princesa Hermínia de Reuss. Tingué set fills:
- SAR el príncep hereu Guillem de Prússia|Guillem nat el 1882 a Potsdam i mort el 1951 a Hechingen a l'actual Baden-Württemberg. Es casà amb la duquessa Cecília de Mecklenburg-Schwerin.
- SAR el príncep Eitel Frederic de Prússia nat el 1883 a Potsdam i mort el 1942 a la mateixa ciutat de Brandenburg. Es casà amb la princesa Sofia Carlota d'Oldenburg.
- SAR el príncep Adalbert de Prússia nat el 1884 a Potsdam i mort el 1948 a Suïssa. Es casà amb la princesa Adelaida de Saxònia-Meiningen
- SAR el príncep August Guillem de Prússia nat el 1887 a Potsdam i mort el 1949 a Stutgart. Es casà amb la princesa Alexandra Victòria d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg.
- SAR el príncep Òscar de Prússia nat el 1888 a Potsdam i mort el 1958 a Múnic. Es casà amb la duquessa Ina Maria Von Bassewitz.
- SAR el príncep Joaquim de Prússia nat el 1890 a Berlín i mort el 1920 a Potsdam. Es casà amb la princesa Maria d'Anhalt.
- SAR la princesa Victòria Lluïsa de Prússia nascuda el 1892 a Berlín i morta el 1980 a Hannover es casà amb el cap de la casa reial de Hannover i duc Ernest August de Hannover.
[edita] Regnat
Molt influenciat pels ideals polítics, extremadament religiosos i de superioritat de Prússia dins d'Alemanya, de la seva àvia la princesa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, féu dimitir a Bismarck (1892) arran de les diferències que tenien sobre la forma amb què s'havia de tractar el moviment obrer. A partir de llavors, Guillem II optà per una política paternalista per tal de guanyar-se el seu suport.
A l'exterior desenvolupà una política de caire expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèl·lica, obtenint escassos triomfs: els territoris de Kian-Chow (1897), les illes Marianes i Carolines (1899), la part occidental de Samoa, i el reconeixement anglofrancès de la sobirania sobre el Togo i el Camerun. Proclamà la sobirania sobre l'Àfrica Oriental (1891) i l'Àfrica del Sud-Oest (1892) i ordenà el desembarcament a Tànger per impedit l'avenç francès al Marroc (1905); la crisi internacional originà la Conferència d'Algecires (1906). Aquestes crisis internacionals, juntament amb les guerres balcàniques, feren difícils les relacions entre la Triple Aliança (1882) i la Triple Entesa (1907). Després de l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria a Sarajevo (1914), Guillem II, segur de la superioritat alemanya sobre França i Rússia, els declarà la guerra (Primera Guerra Mundial).
[edita] Exili
En acabar el conflicte (1918) fou obligat a abdicar i hagué d'exiliar-se als Països Baixos. Al llarg de la dècada de 1920 i sobretot arran de l'ascens a la presidència d'Alemanya del monàrquic mariscal Paul von Hindenburg, les expectatives de restitució de la casa dels Hohenzollern augmentaren però aquestes es veieren tallades de forma dramàtica arran de l'ascens de Hitler al poder l'any 1933. Malgrat que el propi Guillem II mai simpatitzà amb el nou règim, moltes persones al seu voltant des d'un primer moment es mostraren entusiastes del règim nacionalsocialista; aquest fou el cas de la seva segona esposa, la princesa Herminia de Reuss, el seu fill primogènit August Guillem de Prússia, o el seu nebot el príncep Felip de Hessen-Kassel, landgraví de Hessen-Kassel. La mort de Guillem II ocorregué a Doorn l'any 1941, on també fou sepultat.
| Precedit per: Frederic III |
Emperador d’Alemanya 1888–1918 |
Succeït per: Friedrich Ebert (president) |
