Gueto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gueto a Cracòvia l'any 1943, durant el període d'ocupació nazi

Un gueto és una àrea on resta confinada, de forma voluntària o involuntària, una minoria ètnica, cultural o religiosa. Originàriament, el terme s'utilitzà per a designar els barris jueus. Avui dia, però, l'ús del terme es fa extensiu a qualsevol àrea on la població que hi viu pateix alguna mena d'exclusió o marginació, especialment aquelles àrees urbanes econòmica i socialment degradades. Un gueto també és un espai on hi poden anar certes persones que poden resultar molestes a les altres per alguna qüestió.

Així hi va haver el gueto de Varsòvia on s'hi concentraren als jueus, per tenir posteriorment més fàcil la labor d'eliminar-los físicament; també hi va haver el gueto o guetos de Sudàfrica, on s'hi concentrava la gent de raça negra. Una mena de guetos també han estat o són els camps de concentració.

Habitualment els guetos disposen de pocs serveis o aquests són nuls o deficients. Solen estar en llocs apartats o de difícil accés. Segurament això està en consonància amb la percepció negativa o amb una mena de càstig de la resta de la societat.

Guetos al nazisme[modifica | modifica el codi]

Durant el règim nazi, Alemanya reintroduí el sistema de guetos a l'Europa Oriental ("Jüdischer Wohnbezirk" o "Wohngebiet der Juden", en alemany, "barri jueu") amb l'objectiu de confinar la població jueva, i de vegades també a la població gitana, la qual cosa va facilitar el seu control per part dels nazis.


Els habitants dels guetos d'Europa de l'Est van ser transportats des de diferents parts d'Europa, privats de qualsevol dret, vivint en pèssimes condicions, amb un greu dèficit alimentari i obligats a treballar per a la indústria bèl·lica alemanya. D'aquí eren gradualment deportats a camps d'extermini durant l'Holocaust. El sistema de guetos constituí la primera escala del procés de deportació i extermini dels hebreus a Europa.

Origen del mot[modifica | modifica el codi]

El terme prové del mot italià ghetto i aquest, al seu torn, del dialecte venecià Gheto que és el nom d'una foneria de Venècia on l'any 1516 foren reclosos, per ordre del govern local, els jueus de la ciutat. La població jueva tenia l'obligació de fixar la seva residència dins del perímetre estipulat, que estava tancat i vigilat per guardes. Les lleis prohibien que els jueus abandonessin el gueto durant la nit (pràctica que també era habitual als calls o barris jueus de casa nostra durant l'edat mitjana i moderna).

L'existència del gueto de Venècia es perllongà fins a l'any 1797, moment en què Napoleó conquerí Venècia i ordenà d'aterrar les portes que separaven el gueto de la resta de la ciutat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gueto Modifica l'enllaç a Wikidata