Malmedy
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
 |
|||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
 BèlgicaValònia francesa Lieja Verviers |
||
| Gentilici | n/d | ||
| Predom. ling. | Francès | ||
| Superfície | 99,96 km² | ||
| Altitud | n/d msnm | ||
| Població (2008) • Densitat |
11.943 hab. 119,48 hab/km² |
||
| Coordenades | 50° 25′ 32″ N, 6° 02′ 00″ E / 50.42556,6.03333Coord.: 50° 25′ 32″ N, 6° 02′ 00″ E / 50.42556,6.03333 | ||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
3 Jean-Paul Bastin |
||
| Codi postal | Malmedy 4960 |
||
| Majoria política | Alternative + Forces vives + PS | ||
| Escons |
21 regidors | ||
| Estrangers | 4,78% (2008) | ||
| Taxa d'atur | 11,36% (2007) | ||
| Zona telefònica | +32-(0)80 | ||
| Web | |||
Malmedy (Måmdey en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. A principis del 2008 comptava amb 11.943 habitants.
Tot i ser un municipi francòfon compta amb un règim de facilitats lingüístiques pels seus habitants germanòfons.
Malmedy es troba situat a la confluència dels rius Warche i Warchenne.
Història [modifica]
La vila va ser fundada cap a l'any 648, per sant Remacle, prior de l'abadia de Solignac. Entre la seva fundació i l'any 1794, Malmedy i Stavelot mantingueren una història comuna formant el principat de Stavelot-Malmedy, un estat independent fins que l'any 1795 passaren a formar part del departament de l'Ourte, dintre de la França napoleònica.
Entre 1815 i 1919 passà a ser un territori de Prússia. Va ser després de la Primera guerra mundial que Malmedy, a través del Tractat de Versalles i per mitjà de referéndum, va passar a ser una vila belga. És un dels municipis dels Cantons de l'Est incorporats a Bèlgica al 1925. De 1920 a 1925 va ser la seu del bisbat d'Eupen-Malmedy.
Al 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar la ciutat. Les forces americanes van alliberar-la el mes setembre del 1944. Va trobar-se al centre de la batalla de les Ardenes a la fi de 1944. El 17 de desembre, la Waffen SS va assassinar 70 soldats americans presoners, esdeveniment conegut com la Massacre de Malmedy. Tot i atacar-la feroçment el 21 de desembre, les forces alemanyes dirigides per Otto Skorzeny no van poder reconquerir la ciutat. En ser un nus ferroviari important va ser bombardejada per a l'aviació americana durant tres dies del 23 al 25 desembre. Gairebé tot el centre històric va ser destruït durant l'ofensiva, 200 civils i un nombre desconegut de soldats americans van morir.
Al 1977, Malmedy es fusionà amb Bévercé i Bellevaux-Ligneuville passant així de 6.300 a 10.000 habitants.
Llocs d'interès [modifica]
- La catedral dels sants Pere, Pau i Quirí. Antiga església de l'abadia va esdevenir catedral al 1921
- La casa Cavens, antic orfenat, dedicat a diverses funcions culturals
- La capella dels malalts
- La vil·la Lang, actual jutjat de pau
- La casa de la vila
- La casa Villers, una de les úniques cases antigues que va sobreviure als bombardejos del 1944
- El parc natural de les Hautes Fagnes o Hohes Venn
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malmedy  |
|
|||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt |
|||
