Stavelot

([[Bandera de Stavelot
Ståvleu|En detall]])

Localització

L'abàdia de Stavelot

País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte Bèlgica
Valònia
francesa
Lieja
Verviers

Gentilici n/d

Predom. ling.

Francès

Superfície 85,07 km²

Altitud n/d msnm

Població (2007)
• Densitat 6.669 hab.
78,39 hab/km²

Coordenades 50° 23′ 39″ N, 5° 55′ 44″ E / 50.39417,5.92889Coord.: 50° 23′ 39″ N, 5° 55′ 44″ E / 50.39417,5.92889

Organització
Nuclis
• Burgmestre: 3
Thierry de Bournonville

Codi postal 4970

Majoria política MR-LB, CDH

Escons 17 regidors

Estrangers 2,93% (2007)

Taxa d'atur 11,62% (2007)

Zona telefònica +32-(0)80

Web

Stavelot

Stavelot (en Való Ståvleu,^[1] en Alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge. Compta amb uns 6600 habitants.^[2]

Història [modifica]

vegeu també Principat de Stavelot-Malmedy

Museu del circuit Spa-Francorchamps a les caves de l'antiga abadia

La ciutat va créixer a l'entorn de l'abadia, que el monjo Remacle va fundar vers 648, a demanda del rei Sigebert III d'Austràsia i del seu majordom de palau Grimoald. Aviat, l'abat va ser consagrat bisbe, el que li va donar una autonomia quasi total del bisbe de Maastricht i més tard de Lieja. Fins al 1794, Stavelot va ser la capital del Principat de Stavelot-Malmedy dins del Sacre Imperi Romanogermànic. L'abat de la doble abadia n'era el príncep amb les mateixes prerrogatives que un príncep-bisbe.

Rue Neuve (Carrer Nou)

La ciutat fou annexada per França a l'any 1795. Al 1815, després del Tractat de París, el rei de Prússia Guillem III i Guillem I dels Països Baixos van compartir el territori del principat i l'Eau Rouge entre Stavelot i la seva ciutat bessona Malmedy va esdevenir frontera d'estat. La ciutat ja havia perdut el seu paper polític després de l'annexió a França. De capital va esdevenir una ciutat perifèrica i a poc a poc va baixar a un ocàs. La revolució industrial del segle XIX va passar-hi gairebé desapercebuda com que els estats neerlandès i belga van preferir no invertir massa en la industrialització prop de fronteres força mobles. Des de 1830 va esdevenir belga.

Durant la batalla de les Ardenes, va haver-hi lloc combats violents. La Primera Divisió SS Panzer, conduïda pel coronel Joachim Peiper va matar 130 civils a Stavelot i als seus entorns entre el 18 i el 20 de desembre de 1944. Al contrari de Malmedy, que va ser totalment destruïda, els edificis històrics de la ciutat no van gaire sofrir. Tot i això, el 29 de juny de 1998, un camió carregat de pintures i de toluè va perdre el control en baixar cap a la ciutat: dues persones van morir i vint cases històriques van quedar destruïdes de resultes de l'explosió i l'incendi que la va seguir.

Llocs d'interès [modifica]

Orgue Korfmacher a l'església parroquial

L'Abadia de Stavelot
L'Abadia de Wavreumont
L'Església Sant Sebastià
L'orgue Korfmacher a l'església Sant Sebastià
El circuit automobilístic Spa-Francorchamps
El museu del circuit Spa-Francorchamps a l'antiga abadia
El museu històric a l'antiga abadia
La plaça Sant Remacle
La cascada de Coo
El parc natural de les Hautes Fagnes
Diversos punts d'interès relacionats amb la batalla de les Ardenes

Capella de Sant Roc
Els «Blancs Moussis»
Aiguabarreig de l'Eau Rouge i de l'Amblève
Casa noble a l'angle dels carrers Henri Massagne i du Châtelet
Pati interior de l'antiga abadia
Plaça Remacle i perron
Monument dedicat a les víctimes civils i militars de les dues guerres mundials
Altar a Sant Sebastià i reliquiari de Remacle

Turisme i cultura [modifica]

El Laetare, un carnaval al quarter diumenge del quaresma amb els «Blancs-Moussis», una paròdia dels monjos de l'abadia.
El festival de música ^[3]
Turisme rural i passejades a les valls de l'Amblève i de l'Eau Rouge