Stavelot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stavelot
Ståvleu
Bandera de StavelotStåvleu
([[Bandera de Stavelot
Ståvleu|En detall]])
Localització
Localització Stavelot
L'abàdia de Stavelot
L'abàdia de Stavelot
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Valònia
francesa
Lieja
Verviers
Gentilici n/d
Predom. ling. Francès
Superfície 85,07 km²
Altitud n/d msnm
Població (2007)
  • Densitat
6.669 hab.
78,39 hab/km²
Coordenades 50° 23′ 39″ N, 5° 55′ 44″ E / 50.39417,5.92889Coord.: 50° 23′ 39″ N, 5° 55′ 44″ E / 50.39417,5.92889
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

3
Thierry de Bournonville
Codi postal 4970
Majoria política MR-LB, CDH
Escons
17 regidors
Estrangers 2,93% (2007)
Taxa d'atur 11,62% (2007)
Zona telefònica +32-(0)80
Web

Stavelot (en Való Ståvleu,[1] en Alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge. Compta amb uns 6600 habitants.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

vegeu també Principat de Stavelot-Malmedy

Museu del circuit Spa-Francorchamps a les caves de l'antiga abadia

La ciutat va créixer a l'entorn de l'abadia, que el monjo Remacle va fundar vers 648, a demanda del rei Sigebert III d'Austràsia i del seu majordom de palau Grimoald. Aviat, l'abat va ser consagrat bisbe, el que li va donar una autonomia quasi total del bisbe de Maastricht i més tard de Lieja. Fins al 1794, Stavelot va ser la capital del Principat de Stavelot-Malmedy dins del Sacre Imperi Romanogermànic. L'abat de la doble abadia n'era el príncep amb les mateixes prerrogatives que un príncep-bisbe.

Rue Neuve (Carrer Nou)

La ciutat fou annexada per França a l'any 1795. Al 1815, després del Tractat de París, el rei de Prússia Guillem III i Guillem I dels Països Baixos van compartir el territori del principat i l'Eau Rouge entre Stavelot i la seva ciutat bessona Malmedy va esdevenir frontera d'estat. La ciutat ja havia perdut el seu paper polític després de l'annexió a França. De capital va esdevenir una ciutat perifèrica i a poc a poc va baixar a un ocàs. La revolució industrial del segle XIX va passar-hi gairebé desapercebuda com que els estats neerlandès i belga van preferir no invertir massa en la industrialització prop de fronteres força mobles. Des de 1830 va esdevenir belga.

Durant la batalla de les Ardenes, va haver-hi lloc combats violents. La Primera Divisió SS Panzer, conduïda pel coronel Joachim Peiper va matar 130 civils a Stavelot i als seus entorns entre el 18 i el 20 de desembre de 1944. Al contrari de Malmedy, que va ser totalment destruïda, els edificis històrics de la ciutat no van gaire sofrir. Tot i això, el 29 de juny de 1998, un camió carregat de pintures i de toluè va perdre el control en baixar cap a la ciutat: dues persones van morir i vint cases històriques van quedar destruïdes de resultes de l'explosió i l'incendi que la va seguir.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Orgue Korfmacher a l'església parroquial

Turisme i cultura[modifica | modifica el codi]

  • El Laetare, un carnaval al quarter diumenge del quaresma amb els «Blancs-Moussis», una paròdia dels monjos de l'abadia.
  • El festival de música [3]
  • Turisme rural i passejades a les valls de l'Amblève i de l'Eau Rouge

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Fills predilectes de Stavelot[modifica | modifica el codi]

Monument a Jacques de Dixmude

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jean Haust, Dictionnaire liégeois, Liège, Editorial H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 614
  2. Statbel, web de les estadístiques del Servei federal d'economia de Bèlgica
  3. Festival musical de Stavelot

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis