Spa
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Bèlgica Valònia francesa Lieja Verviers |
||
| Gentilici | n/d | ||
| Predom. ling. | Francès | ||
| Superfície | 39,85 km² | ||
| Altitud | n/d msnm | ||
| Població (2009) • Densitat |
10.584 hab. 265,6 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
4 Joseph Houssa |
||
| Codi postal | 4900 |
||
| Majoria política | MR-CDH-OC | ||
| Escons |
21 regidors | ||
| Estrangers | 4,15% (2007) | ||
| Taxa d'atur | 16,19% (2006) | ||
| Zona telefònica | +32-(0)87 | ||
| Web | |||
Spa (en (llatí) Aquae Spadaniae) és una ciutat belga situada a la província de Lieja. El 1 de desembre de 2011 tenia 10.590 habitants.[1]
És coneguda mundialment per el termalisme i la seva proximitat amb el circuit de Spa-Francorchamps, seu de curses de Fórmula 1. En anglès el nom de la ciutat va esdevenir el substantiu genèric per dir balneari.[2] En neerlandès, el mot spa és sinònim d'aigua mineral.
- Historia
Al segle XVIII la petita vila de pagès va desenvolupar-se com un dels primers balnearis del temps moderns. Va esdevenir el lloc de trobada de tota la noblesa europea i acollir estivejants com a Pere I de Rússia, Durant la Primera Guerra Mundial, el comandament alemany va establir a Spa la seu de la seva base d'operacions, a la qual va residir l'Emperador Guillem II.
- Geografia
La ciutat es troba a una zona boscosa i de camps de les Ardenes, de la qual una gran part està protegida per evitar tota contaminació de l'aigua de pluja per l'indústria o l'agricultura. De fet, l'aigua mineral, la primera riquesa de la ciutat, és la pluja d'antany filtrada durant decades per les capes de roques poroses i ferruginoses. Tret del turisme, la companyia Spa Monopole (aigua mineral i llimonades) que explota les nombroses fonts, és l'empleador més gran de la zona.
15% conreu i pastures,
57% bosc,
21% constuccions i carreteres,
7% diversos
- Esdeveniments i llocs d'interès
- El Pouhon Pere de Rússia: monument a la font
- El festival anual de la canço francesa Francofolies, creat pel cantautor Pierre Rapsat
- El balneari termal
- El Casino
- El Circuit de Spa-Francorchamps
- El turisme verd
[modifica] Referències i enllaços
- ↑ Registre de la població belga
- ↑ A. van Tubergen i S. van der Linden, A brief history of spa therapy in: Annals of the Rheumatic Diseases, 2001
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spa
|
|||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt |
|||
  |
Açò és un esborrany sobre Bèlgica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
