Nandrin
|
|||
| Localització | |||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Valònia comunitat Francesa de Bèlgica Lieja Huy |
||
| Gentilici | n/d | ||
| Predom. ling. | francès | ||
| Superfície | 35,90 km² | ||
| Altitud | n/d msnm | ||
| Població (2008) • Densitat |
5.688 hab. 158,44 hab/km² |
||
| Coordenades | 50° 30′ N, 05° 25′ E / 50.500,5.417Coord.: 50° 30′ N, 05° 25′ E / 50.500,5.417 | ||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
3 Joseph Nandrinn (PS) |
||
| Codi postal | 4550 |
||
| Majoria política | PS-MR | ||
| Escons |
22 regidors | ||
| Estrangers | 3,34% (2008) | ||
| Taxa d'atur | 8,59% (gener 2009) | ||
| Zona telefònica | +32-(0)4 i +32-(0)85 | ||
| Web | |||
Nandrin és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. És regat pel Ruisseau du Fond Martin, un petit afluent de l'Ourthe. A l'inici de 2008 tenia uns 2613 habitants.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Van trobar-se artefactes del neolític a varis indrets del municipi, el més important n'és el lloc dit La Rochette a Villers-le-Temple. La via romana de Tongeren a Arlon passà pel municipi i va contribuir a la creació d'assentaments romans. L'etimologia de Villers que prové del llati villa n'és una reminiscència. El nom de Nandrin provindria probablement del llatí Nandarium el que vol dir domini de Nandarius.[1] Al 1794, França va annexar el territori que després passà al Regne Unit dels Països Baixos (1815) i per fi a Bèlgica (1830). Les fronteres actuals del municipi van fixar-se al 1977.
Geografia i economia [modifica]
Nandrin és un municipi rural, típic de la comarca del Condroz, del qual 66% de la superfície són terres de conreu i de pastures, 21% de bosc i 12% de construïdes (cases, carreteres…). Entre 2000 i 2005 unes 40 hectàrees de bosc i de pastures van urbanitzar-se. Nandrin, junts amb Tinlot i Verlaine són els municipis més rics del districte de Huy, amb ingressos mitjans entre 28.311 i 40.950 euros per any (2003). Les activitats econòmiques principals són el negoci (54,5%), la construcció (15,9%), els serveis (9%) el transport (7,8%) i el turisme (4,8%).[2] L'activitat principal del municipi és l'agricultura i l'explotació dels boscs. A poc a poc, gràcies a la seva tranquil·litat i la qualitat dels paisatges, el poble s'està urbanitzant.
Entitats i nuclis [modifica]
Monuments i curiositats [modifica]
- La Tour Donjon (torre mestre), seu de la procura des del segle XII
- El Museu municipal de la vida rural al Condroz
- L'església de Sant Severí a Saint-Séverin-en-Condroz
- L'església dels Sants Pau i Pere
- Les ruïnes de la comanadoria de Villers-le-Temple, una antiga possessió dels Templars
- La masia de l'abadia a Villers
- Le Manoir de la Tour (casal de la Torre) (segles XIV et XVI)
- El Castell de la Tour au Bois
- El Castell de Yernée
- El Castell de Fraineux
|
|||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt |
|||
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nandrin |