Nandrin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nandrin
Bandera de Nandrin
(En detall)
Localització
Localització Nandrin
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Valònia
comunitat Francesa de Bèlgica
Lieja
Huy
Gentilici n/d
Predom. ling. francès
Superfície 35,90 km²
Altitud n/d msnm
Població (2008)
  • Densitat
5.688 hab.
158,44 hab/km²
Coordenades 50° 30′ N, 05° 25′ E / 50.500,5.417Coord.: 50° 30′ N, 05° 25′ E / 50.500,5.417
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

3
Joseph Nandrinn (PS)
Codi postal 4550
Majoria política PS-MR
Escons
22 regidors
Estrangers 3,34% (2008)
Taxa d'atur 8,59% (gener 2009)
Zona telefònica +32-(0)4 i +32-(0)85
Web

Nandrin és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. És regat pel Ruisseau du Fond Martin, un petit afluent de l'Ourthe. A l'inici de 2008 tenia uns 2613 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Van trobar-se artefactes del neolític a diversos indrets del municipi, el més important n'és el lloc dit La Rochette a Villers-le-Temple. La via romana de Tongeren a Arlon passà pel municipi i va contribuir a la creació d'assentaments romans. L'etimologia de Villers que prové del llati villa n'és una reminiscència. El nom de Nandrin provindria probablement del llatí Nandarium el que vol dir domini de Nandarius.[1] Al 1794, França va annexar el territori que després passà al Regne Unit dels Països Baixos (1815) i per fi a Bèlgica (1830). Les fronteres actuals del municipi van fixar-se al 1977.

Geografia i economia[modifica | modifica el codi]

Utilització del terra
66% agricultura, 21% bosc, 12% construccions i carreteres

Nandrin és un municipi rural, típic de la comarca del Condroz, del qual 66% de la superfície són terres de conreu i de pastures, 21% de bosc i 12% de construïdes (cases, carreteres…). Entre 2000 i 2005 unes 40 hectàrees de bosc i de pastures van urbanitzar-se. Nandrin, junts amb Tinlot i Verlaine són els municipis més rics del districte de Huy, amb ingressos mitjans entre 28.311 i 40.950 euros per any (2003). Les activitats econòmiques principals són el negoci (54,5%), la construcció (15,9%), els serveis (9%) el transport (7,8%) i el turisme (4,8%).[2] L'activitat principal del municipi és l'agricultura i l'explotació dels boscs. A poc a poc, gràcies a la seva tranquil·litat i la qualitat dels paisatges, el poble s'està urbanitzant.

Entitats i nuclis[modifica | modifica el codi]




Monuments i curiositats[modifica | modifica el codi]

  • La Tour Donjon (torre mestre), seu de la procura des del segle XII
  • El Museu municipal de la vida rural al Condroz
  • L'església de Sant Severí a Saint-Séverin-en-Condroz
  • L'església dels Sants Pau i Pere
  • Les ruïnes de la comanadoria de Villers-le-Temple, una antiga possessió dels Templars
  • La masia de l'abadia a Villers
  • Le Manoir de la Tour (casal de la Torre) (segles XIV et XVI)
  • El Castell de la Tour au Bois
  • El Castell de Yernée
  • El Castell de Fraineux


Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nandrin