Austràsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa d'Austràsia

Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.[1]

Clodoveu I el Gran, rei dels francs, disposà quan morí (511) que el regne fos dividit entre els seus fills. A Clotari I el Vell li donà Nèustria, a Teodoric I li tocà Austràsia, a Clodomir li correspongué Orleans i Khildebert I heretà París. Des de la divisió del regne franc fins que Pipí el Breu reunificà França a mitjans del segle VIII iniciant així la Dinastia Carolíngia, Austràsia fou durant la major part del temps un regne independent amb la seva capital situada a Metz.

Austràsia abastava territoris de l'est de l'actual França, oest d'Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos. De forma aproximada comprenia les terres situades a les conques dels rius Rin, Mosa i Mosel·la. A més de Metz incloïa localitats com ara Reims (que fou la capital durant el regnat d'alguns reis d'Austràsia), Colònia o Trèveris. La seva influència es prolongava cap a l'est arribant a Turíngia i Baviera.

Des de la fundació del regne l'any 511, Austràsia estigué constantment en disputa amb la seva veïna Nèustria. Aquestes disputes arribaren al seu clímax amb les guerres que enfrontaren a la reina Brunegilda d'Austràsia i la reina Fredegunda de Nèustria. El 613, una rebel·lió de la noblesa contra Brunegilda deposà a la reina i l'entregà, juntament amb el regne, al rei Clotari II de Nèustria, que reunificà ambdós regnes i creà un Regne Franc unit amb capital a París.

Amb la debilitació de la influència reial a Austràsia, el càrrec de Majordom de palau es convertí en el lloc de poder més important del regne i es tornà hereditari dins de la família carolíngia. D'ençà que els carolingis derrocaren l'últim rei merovingi (751), Austràsia no tornà a formar un regne independent. Sota el govern dels successors de Carlemany la part oriental de l'Imperi (la futura Alemanya), rebé el nom d'Austràsia. Quan Pipí el Breu es proclamà rei establí la dinastia carolíngia, desapareixent també el càrrec de majordom de palau.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi; Garrido, David. «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Austràsia