Drogó de Xampanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Drogó o Drocus.[1] († 708), noms actualment sovint afrancesat com a Drogon o Dreux, duc de Xampanya, fou el fill gran de Pipí d'Héristal (vers 645714), majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya, i de Plectruda.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou nomenat duc de Xampanya el 690; després del 697 fou duc dels borgonyons. Va morir a la primavera de l'any 708 i el seu pare el va fer inhumar a l'abadia de Saint-Arnoul de Metz.[2][3]

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

Amb l'objectiu de conciliar la noblesa de Nèustria, el seu pare el va casar amb Adaltruda, filla de Bercari, antic majordom de palau de Nèustria de 686 a 687, i d'Anstruda, ella mateixa filla de Warattó, igualment alcalde del palau de Nèustria de 680 a 686.[4][5] la qual estava probablement emparentada amb Ebroí, majordom del palau de Nèustria de 658 a 680.[6]

D'aquest matrimoni van néixer quatre fills:[7]

  • Arnulf († 723), citat com a duc el 704 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.
  • Pipí († 723), citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.
  • Godefreu o Godofreu, citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es revolta contra Carles Martell.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fundació fur Medieval Genealogy: Drogon
  2. Riché, 1983, pàgs 38 i 43
  3. Settipani, 1993, pàg. 161.
  4. Riché, 1983, pàg. 37.
  5. . Settipani, 1993, pàgs. 161-162.
  6. . Fundació fur Medieval Genealogy: Ebroïn, Waratto i Giselmar.
  7. Settipani, 1993, pàg. 162

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3).
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4).