Hug de Xampanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Hug».
sant Hug de Rouen, o
Hug de Xampanya

Sant Hug, vitrall del s. XIV a la catedral de Rouen
abat i bisbe
Nom secular Hugues
Naixement segona meitat del segle VII
Xampanya (Xampanya-Ardenes, França)
Defunció 9 d'abril de 730
Abadia de Jumièges (Sena Marítim, Alta Normandia, França)
Enterrament Notre-Dame de París
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 9 d'abril
Fets destacables Bisbe de Rouen, París i Bayeux; abat de Fontenelle i Jumièges
Orde Benedictins
Iconografia Com a bisbe

Hug de Rouen o de Xampanya (Xampanya, s. VII - Jumièges, 9 d'abril del 730) fou un noble franc, després monjo i bisbe de Rouen. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hug era fill de Drogó de Xampanya († 708) i d'Adaltruda; el seu pare era fill de Pipí d'Héristal, majordom del palau dels tres regnes francs, i de Plectruda, mentre que la seva mare és la filla de Bercari, majordom de palau de Nèustria, i d'Anstruda.[1] Fou criat amb els seus germans per la seva besàvia materna Ansefleda.[1]

Mentre fou laic, va donar nombroses terres a les abadies de Saint-Wandrille i de Jumièges. Va voler fer vida religiosa i va repartir els seus béns, retirant-se després al monestir de Jumièges en 718, on va professar com a monjo benedictí sota l'abat Coquí.

El 722, la seu episcopal de la ciutat de Rouen estava vacant. Hug de Xampanya, que no ocupava cap càrrec a l'abadia, però hi havia destacat per la seva virtut, fou elegit i cridat com a bisbe de la ciutat. Un any després, el 723, també va acceptar el càrrec d'abat de Fontenelle. L'any següent fou de manera simultània bisbe de París i de Bayeux, a més de quart abat de Jumièges.

Al final de la seva vida es va retirar en aquesta abadia on va morir el 9 d'abril del 730. Fou enterrat a l'església de Notre-Dame de París.[1]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Settipani, 1993, p. 161-163.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)