Roald Dahl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roald Dahl

Roald Dahl el 1954
Naixement 13 de setembre de 1916
Mort 23 de novembre de 1990 (als 74 anys)
Great Missenden, Anglaterra
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Ocupació Escriptor de contes, guionista
Obra
Obres mestres Charlie i la fàbrica de xocolata

Roald Dahl (Llandaff, 13 de setembre de 1916 - Great Missenden, 23 de novembre de 1990)[1] fou un novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d'ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Entre els seus llibres més populars hi ha Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Matilda, Les bruixes i Històries imprevistes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Roald Dahl va néixer a Llandaff (actualment un barri de Cardiff), Gal·les el 1916, de pares noruecs, Harald i Sofie Magdalene. La seva família havia emigrat de Noruega i s'havia establert a la capital gal·lesa a la dècada de 1880. En Roald va rebre el seu nom en honor de l'explorador polar Roald Amundsen, heroi nacional de Noruega en aquella època.[2] Parlava noruec a casa amb els seus pares i germanes. Va ser batejat a l'Església Noruega de Cardiff.

El 1920, la vida d'en Roald que tenia aleshores tres anys es veié alterada de manera brutal. La seva germana de set anys, Astri, va morir d'apendicitis i al cap d'un mes aproximadament, el seu pare va morir de pneumònia a l'edat de 57 anys. La mare, però, va decidir de no tornar a Noruega a viure amb els seus parents, sinó quedar-se al Regne Unit, ja que el desig del seu difunt marit havia estat que els seus fills s'eduquessin en escoles britàniques.

Als vuit anys, ell i quatre amics seus van ser assotats pel director de l'escola per haver posat un ratolí mort en una gerra de caramels a la botiga de llaminadures local, que era propietat d'una anciana "malcarada i odiosa" anomenada Mrs. Pratchett.[3] Entre els cinc nois aquella malifeta, ideada per Roald, es va conèixer com la "Gran Conspiració del Ratolí de 1923".

Més endavant, el van enviar a diferents internats d'Anglaterra. Els seus pares volien que s'eduqués en una escola pública anglesa, i en aquell moment, la més pròxima era Saint Peter's a Weston-super-Mare[4] (gràcies a una línia regular de vaixells que travessava el canal de Bristol). Va ser una experiència poc grata per a ell. S'enyorava molt i escrivia a la seva mare cada setmana, però sense revelar-li la seva infelicitat. Només quan ella va morir, va descobrir que havia guardat totes les seves cartes, en paquetets lligats amb cinta verda. Més endavant va assistir a Repton School, al Derbyshire, on, segons explica a la seva novel·la autobiogràfica, un amic anomenat Michael va ser assotat cruelment per Geoffrey Fisher, l'home que més endavant va arribar a Bisbe de Canterbury. Això va fer que Dahl tingués "dubtes sobre la religió i fins i tot sobre Déu".

Dahl era molt alt, arribant a 1.98 d'adult, i era un bon esportista. Això el feia popular a l'escola. També es va interessar per la fotografia. Durant els seus anys allà, Cadbury, una empresa xocolatera, enviava de tant en tant caixes de bombons nous a l'escola perquè els alumnes els tastessin. Sembla que en Dahl somiava a inventar una nova barra de xocolata que fos acceptada pel Sr. Cadbury en persona, i això va ser la inspiració per escriure el seu tercer llibre infantil, Charlie i la fàbrica de xocolata.

Durant la seva infantesa i adolescència, Dahl passava les seves vacances d'estiu a Noruega, principalment als fiords. La seva infantesa s'explica a la seva obra autobiogràfica Boy: Tales of Childhood (El nen).

En acabar l'escola, va passar-se tres setmanes caminant per Terranova. El juliol de 1934, va començar a treballar per la Companyia Shell. Després de dos anys d'aprenentatge al Regne Unit, el van traslladar a Dar-es-Salaam, Tanganyika (ara Tanzània). Juntament amb els altres dos únics empleats de tot el territori, va viure amb tots els luxes a la Casa Shell als afores de Dar-es-Salaam, amb un cuiner, i servei domèstic. Mentre treballava proporcionant petroli als seus clients de Tanganyika, va trobar diferents tipus d'animals salvatges.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

L'agost de 1939, quan la Segona Guerra Mundial es veia imminent, es van fer plans per tenir controlats els centenars d'alemanys de Dar-es-Salaam. Dahl va ser nomenat oficial dels Fusellers Africans Reials, comandant un escamot d'askaris. No se sentia còmode havent de detenir centenars de ciutadans alemanys, però va aconseguir complir les seves ordres.

Poc després, el novembre de 1939, va entrar a les Forces Aèries. Després d'un viatge de 1.000 kilòmetres de Dar-es Salaam fins a Nairobi va ser acceptat a l'escola de vol juntament amb 20 homes més, 17 dels quals acabarien morint en combat aeri. Amb set hores i 40 minuts d'experiència en un De Havilland Tiger Moth, ja va volar sol; gaudia observant la vida salvatge de Kenya durant els seus vols. Va continuar la seva formació avançada de vol a l'Iraq. Al cap de sis mesos, va ser nomenat oficial pilot.

El van assignar a un esquadró de Gloster Gladiators, l'últim caça biplà que va fer servir la RAF. Davant de la seva sorpresa, no li van donar cap mena de formació en combat aeri, ni en el pilotatge dels Gladiators. El 19 de setembre de 1940, cap al final d'una missió, no va trobar la pista d'aterratge i, amb poc combustible i fent-se de nit, va haver d'intentar un aterratge forçós al desert. El tren d'aterratge va topar amb un roc, l'avió es va estavellar, i es va trencar el crani i el nas, i va quedar cec. Va aconseguir d'arrossegar-se fora del foc i es va desmaiar. Més endavant, va escriure sobre l'accident per al seu primer treball publicat.

Dahl va ser rescatat i va recuperar la consciència, però no la visió, i el van portar a l'Hospital Naval d'Alexandria. Allà es va enamorar i desenamorar d'una infermera, Mary Welland. Es va enamorar mentre era cec, però quan va recuperar la vista, va decidir deixar-ho córrer.

Els metges deien que no tenia cap possibilitat de tornar a volar, però el febrer de 1941, al cap de cinc mesos, el van donar d'alta i el van declarar apte per continuar pilotant avions.

El seu esquadró havia estat destinat a la batalla de Grècia, on va entrar en combat i va demostrar un valor extraordinari. Més endavant va ser destinat a Haifa, on va continuar combatent, però allà va començar a tenir migranyes que el deixaven inconscient, i va tornar a Gran Bretanya amb el grau de tinent.

Dahl va començar a escriure el 1942, quan va ser destinat a Washington DC com a agregat. El seu primer treball es va publicar al número de l1 d'agost de 1942 del Saturday Evening Post va ser "Abatut sobre Líbia", i descrivia com es va estavellar amb el seu Gloster Gladiator. En C. S. Forester li havia demanat que expliqués algunes anècdotes per poder-ne fer un article. En Dahl no va saber què explicar-li i va quedar que li escriuria alguna cosa. Quan en Forester ho va llegir, va decidir de publicar-ho tal com estava.

Durant la guerra, Forester treballava per al Servei d'Informació britànic i escrivia propaganda per la causa aliada. Això el va introduir en l'espionatge i les activitats de l'espia canadenc William Stephenson. Durant la guerra, Dahl va proporcionar intel·ligència de Washington a l'organització de Stephenson. L'ambaixada britànica el va fer tornar a Gran Bretanya per conducta impròpia, però Stephenson el va fer tornar, amb un ascens.[5] Després de la guerra, Dahl va escriure part d'aquesta història i va mantenir durant dècades l'amistat amb Stephenson.[6]

Família[modifica | modifica el codi]

Dahl amb la seva esposa Patricia Neal

Va casar-se amb l'actriu Patricia Neal (que més endavant va guanyar l'Oscar a la millor actriu per Hud) el 2 de juliol de 1953 a Nova York. Van estar casats gairebé 30 anys i van tenir cinc fills:[7] Olivia (que va morir de xarampió als set anys), Tessa, Theo, Ophelia i Lucy.

Quan tenia quatre mesos, Theo Dahl va ser ferit greument quan el seu cotxet va ser atropellat per un taxi a Nova York. Durant un temps, va patir hidrocefàlia i el seu pare va col·laborar en el desenvolupament del que es va conèixer com a vàlvula Wade-Dahl-Till (o WDT), un dispositiu per alleujar aquesta condició.

El 1965, Patricia Neal va patir tres aneurismes cerebrals mentre estava embarassada del seu cinquè fill, Lucy. Roald va prendre el control de la seva rehabilitació i, finalment, va tornar a aprendre a parlar i a caminar.

Es van divorciar el 1983 després d'una vida en comú turbulenta, i després es va casar amb Felicity ("Liccy") d'Abreu Crosland (nascuda el 12 de desembre de 1938), que era la millor amiga de Neal.

Mort i llegat[modifica | modifica el codi]

Tomba de Dahl, a l'església de Sant Pere i Sant Pau, a Great Missenden

Roald Dahl va morir el novembre de 1990 als 74 anys d'una malaltia poc comuna, anèmia mielodisplàstica, a casa seva, a Great Missenden, Buckinghamshire, i va ser enterrat a l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau. Segons la seva néta, la família li va fer una mena "d'enterrament víking". El van enterrar amb els seus tacs de snooker, bon vi de Borgonya, bombons, llapissos de mina, sorra i una serra mecànica.

Les aportacions filantròpiques de Dahl en els camps de la neurologia, hematologia i l'alfabetització han estat continuades per la seva vídua després de la seva mort, mitjançant la Fundació Roald Dahl. El juny de 2005, es va obrir el Museu Roald Dahl a Great Missenden per commemorar el seu treball.

Obra[modifica | modifica el codi]

La primera obra publicada de Dahl, inspirada per una trobada amb C.S. Forester,[8] va ser Shot Down Over Libya ("Abatut sobre Líbia"). Avui dia la història es publica com A Piece of Cake ("Un tall de pastís", en sentit figurat, bufar i fer ampolles). La història, sobre les seves aventures en temps de guerra, la va comprar el Saturday Evening Post per 900 dòlars, i el va impulsar en la seva carrera com a escriptor. El títol li va inspirar un article sensacionalista sobre l'accident que l'havia encegat, que explicava que l'havien abatut, en comptes d'haver-se forçat a aterrar per falta de combustible.

El seu primer llibre infantil va ser The Gremlins (1943), sobre uns petits éssers entremaliats que eren part del folklore de la RAF. Walt Disney va comprar-ne els drets per fer-ne una pel·lícula, però al final el projecte no va tirar endavant.[9] Més endavant, va escriure algunes de les històries per a infants més apreciades del segle XX, com Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda i James i el préssec gegant.

També va tenir èxit escrivint contes macabres per a adults, sovint amb un sentit de l'humor força negre, i amb finals sorprenents. Molts van ser escrits originalment per a revistes estatunidenques, com ara Ladies Home Journal, Harper's, Playboy i The New Yorker, i ajuntats per Dahl en antologies. Va guanyar tres premis Edgar, el 1954, el 1959 i el 1980. Entre les més conegudes destaca "El meu oncle Oswald" (My Uncle Oswald, 1979)[10], escrita en forma de crònica i aparentment autobiogràfica, explica la història d'un "dandy" que aprofita qualsevol oportunitat per a fer-se ric i viure com un rei. La trama principal se centra en el descobriment d'una pols d'escarabat que té uns efectes similars a la viagra, amb la qual fabrica unes pastilles que ven a preu d'or. Com que no en té prou, s'associa amb un científic i la seva ajudant i es dediquen a recollir esperma de personatges destacats (pintors, polítics, científics, ...) i vendre'l a dones riques que desitgen tenir un fill d'algun d'ells.

La seva col·lecció de contes Tales of the Unexpected (Històries imprevistes) es va adaptar per a la televisió amb gran èxit, l'autor les presentava personalment a l'estil d'Alfred Hitchcock en la sèrie Alfred Hitchcock Presents, Roald Dahl va escriure les històries en les quals es basaven sis capítols d'aquesta sèrie de Hitchcock. Quan es van acabar les històries originals de Roald Dahl, la sèrie va continuar adaptant d'altres autors del mateix estil.

Durant una època breu, i relativament poc reeixida de la dècada dels 60, en Dahl va escriure guions de cine. Dos dels seus guions – la pel·lícula de James Bond Només es viu dues vegades i Chitty Chitty Bang Bang – eren adaptacions de novel·les d'Ian Fleming. També va escriure un primer esborrany per adaptar la seva pròpia novel·la Charlie i la fàbrica de xocolata, que va ser molt modificat per David Seltzer i produït com a pel·lícula l'any 1971. Dahl va repudiar la pel·lícula.

Va escriure la seva autobiografia en tres volums, la primera part, El nen (Boy: Tales of Childhood, 1984), narra les seves experiències infantils tant a Anglaterra com a Noruega des del punt de vista d'un nen petit. La segona novel·la Sol pel món (Going Solo, 1986) explica principalment les seves experiències treballant per a la Royal Dutch Shell a l'Àfrica i amb la RAF durant la Segona Guerra Mundial. El tercer llibre, My Year (1993), escrit poc abans de la seva mort el 1990 i publicat pòstumament, és una recopilació d'anècdotes de la seva vida des de la infància.

Ficció per a nens[modifica | modifica el codi]

Les obres de Dahl per a nens sovint estan enfocades des del punt de vist d'un nen. Típicament hi surten "dolents" adults que odien i maltracten els nens, i almenys un adult "bo" per a contrarestar els dolents. Aquests personatges són possiblement una referència als abusos que el propi Dahl va patir als internats on va assistir. Solen contenir molt d'humor negre i situacions grotesques, i fins i tot violentes. The Witches (Les bruixes), George's Marvelous Medicine (La meravellosa medicina d'en Jordi) i Matilda són exemples d'aquesta fórmula. The BFG (El gran amic gegant) la segueix també amb el gegant bo (el gran amic del títol) que representa l'arquetipus d'"adult bo" i els altres gegants com a "adults dolents". Aquesta fórmula també és força evident al guió cinematogràfic de Dahl per Chitty Chitty Bang Bang. També apareixen temes amb consciència de classe, més o menys dissimulats, en obres com Fantastic Mr. Fox (El fantàstic senyor Guillot) i Danny, the Champion of the World (Danny, el campió del món). Sovint també presenta als seus llibres personatges molt grassos, sovint nens. Augustus Gloop (Charlie i la fàbrica de xocolata), Bruce Bogtrotter (Matilda), i Bruno Jenkins (Les bruixes) en són alguns. Tots aquests personatges són o bé dolents o bé golafres, i sovint reben càstigs: Augustus Gloop beu al riu de xocolata d'en Willy Wonka, no fent cas dels adults que li diuen el contrari, i hi cau. En Bruce Bogtrotter roba el pastís de la directora Miss Trunchbull, i el forcen a menjar-se un pastís gegant de xocolata davant de tota l'escola. En Bruno Jenkins és transformat en ratolí per les bruixes i, segons s'especula, possiblement repudiat.

Molts dels seus llibres infantils han estat il·lustrats per Quentin Blake.

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

Literatura infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

Prosa[modifica | modifica el codi]

  • The Gremlins (1943)
  • James i el préssec gegant (James and the Giant Peach, 1961)[11]
  • Charlie i la fàbrica de xocolata (Charlie and the Chocolate Factory, 1964)[12]
  • El dit màgic (The Magic Finger, 1966)[13]
  • El fantàstic senyor Guillot (Fantastic Mr. Fox,1970)[14]
  • Charlie i el gran ascensor de vidre (Charlie and The Great Glass Elevator, 1972)[15]
  • Danny, el campió del món (Danny, the Champion of the World, 1975)[16]
  • The Enormous crocodile (1978)
  • Els Culdolla (The Twits, 1980)[17]
  • La meravellosa medicina d'en Jordi (George's Marvelous Medicine, 1981)[18]
  • El gran amic gegant (The BFG, 1982)[19]
  • Les bruixes (The Witches, 1983)[20]
  • La 'g'irafa, el pelicà i jo (The Giraffe and the Pelly and Me, 1985)[21]
  • Matilda (Matilda, 1988)[22]
  • Agu Trot (Esio Trot, 1989)[23]
  • The Vicar of Nibbleswicke (1990)
  • The Minpins (1991)

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Versos perversos (Revolting Rhymes, 1982)[24]
  • Dirty Beasts (1984)
  • Rhyme Stew (1989)

Literatura per a adults[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Sometime Never: A Fable for Supermen (1948)
  • Oncle Oswald (My Uncle Oswald, 1979)[25]

Contes i altres narracions curtes[modifica | modifica el codi]

  • La meravellosa història de Henry Sugar (The Wonderful Story of Henry Sugar and Six More, 1977)[26]
  • Històries imprevistes (Tales of the Unexpected, 1979)[27]
  • More Tales of the Unexpected (1980)
  • Històries de fantasmes (Roald Dahl's Book of Ghost Stories, 1983)[28]
  • Intercanvi de parelles i altres contes (2005)[29]
  • L'autoestopista (The Boy Who Talked With Animals, The Hitchhiker, The Mildenhall Treasure, 2009)[30]
  • The Great Automatic Grammatizator (1997)

Guions[modifica | modifica el codi]

S'han fet diverses pel·lícules, curts i productes televisius basats en les obres i els personatges de Roald Dahl. L'autor també va escriure diversos guions per al cinema i la televisió:

Obres autobiogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • El nen (Boy, Tales of Childhood 1984)[35]
  • Sol pel món (Going Solo, 1986)[36]
  • My Year (1993)

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • The Honeys, obra de teatre escrita per Dahl, protagonitzada entre d'altres per Jessica Tandy, (Broadway, 1955)[37]
  • Les fangstigoses receptes de Roald Dahl (Roald Dahl's Revolting Recipes, 1995), escrit per Felicity Dahl i amb il·lustracions de Quentin Blake[38]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Roald Dahl». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sturrock, 2010, p. 35-36.
  3. Sturrock, 2010, p. 47-48.
  4. Sturrock, 2010, p. 53.
  5. Bill Macdonald - The True Intrepid p249 (Raincoast 2001)ISBN 1-55192-418-8 Dahl també parla del seu treball d'espionatge al documental The True Intrepid
  6. Macdonald - The True Intrepida la i atrevit les seves ultimas paraules vanse anau a busca els vostres somnis a la gran lain p243 ISBN 1-55192-418-8.
  7. «Mor als 84 anys l'actriu Patricia Neal, guanyadora d'un Oscar l'any 1964». 324.cat, 9/8/2010. [Consulta: 12/11/2013].
  8. Calder, Robert. Beware the British Serpent: The Role of Writers in British Propaganda in the United States, 1939-1945 (en anglès). McGill-Queen's Press - MQUP, 2004, p. 184. ISBN 0773526889. 
  9. Sturrock, 2010, p. 188.
  10. Sturrock, 2010, p. 500.
  11. James i el préssec gegant, versió en català a La Magrana
  12. Charlie i la fàbrica de xocolata, versió en català a La Magrana
  13. El dit màgic, versió en català
  14. El fantàstic senyor Guillot, versió en català a La Magrana
  15. Charlie i el gran ascensor de vidre, versió en català a La Magrana
  16. Danny, el campió del món, versió en català a La Magrana
  17. Els Culdolla, versió en català a La Magrana
  18. La meravellosa medicina d'en Jordi, versió en català a Grup 62
  19. El gran amic gegant, versió en català a La Magrana
  20. Les bruixes, versió en català a Estrella Polar
  21. La jirafa, el pelicà i jo, versió en català a Altea Editorial
  22. Matilda, versió en català a Editorial Empúries
  23. Agu Trot, versió en català a Grup 62
  24. Versos perversos, versió en català a Editorial Empúries
  25. Oncle Oswald, versió en català a La Butxaca
  26. La meravellosa història de Henry Sugar, versió en català a Estrella Polar
  27. Històries imprevistes, versió en català a La Butxaca
  28. Històries de fantasmes, versió en català a Columna Edicions
  29. Intercanvi de parelles i altres contes, versió en català a Editorial Columna
  30. L'Autoestopista, versió en català a Estrella Polar. ISBN 978-84-9932-032-8. Recull de tres dels contes de "La meravellosa història de Henry Sugar", inclosa la història "El tresor de Mildenhall" (The Mildenhall Treasure, 1946); basada en fets reals.
  31. ´Way Out, article sobre la sèrie de televisió. (anglès)
  32. Pàgina oficial de la pel·lícula Chitty Chitty Bang Bang (MGM) (anglès)
  33. Fitxa de la pel·lícula The Night Digger (anglès)
  34. Tales of the Unexpected, informació sobre la sèrie de televisió i detall dels capítols (anglès)
  35. El nen, versió catalana a Estrella Polar
  36. Sol pel món, versió en català a Editorial Empúries
  37. The Honeys, article sobre l'obra de teatre (anglès)
  38. Les fangstigoses receptes de Roald Dahl - Fitxa. Obra recopilada per Felicity Dahl, a petició de l'autor i basat en les receptes que apareixen a molts dels seus llibres

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]