Fury

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Fury

Fitxa tècnica
Direcció: Fritz Lang
Direcció artística: Cedric Gibbons
William A. Horning
Edwin B. Willis

Producció: Joseph L. Mankiewicz
Metro-Goldwyn-Mayer

Guió: Bartlett Cormack
Fritz Lang
a partir d'una història de
de Norman Krasna (Mob Rule)

Música: Franz Waxman

Fotografia: Joseph Ruttenberg

Muntatge: Frank Sulivan

Vestuari: Dolly Tree

Protagonistes: Spencer Tracy
Sylvia Sidney
Walter Abel
Bruce Cabot
Walter Brennan

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1936
Duració: 90 min.
Idioma original: anglès

Pàgina sobre “Fury a IMDb

Valoracions
IMDb 7.8/10 stars

Fury és la primera pel·lícula estatunidenca de Fritz Lang estrenada el 1936, i evoca el linxament als Estats Units.

Argument[modifica | modifica el codi]

Joe Wilson planeja casar-se i posa el seu propi negoci al costat dels seus germans. De passada en una petita ciutat, és acusat per una sèrie de coincidències com a sospitós d'un segrest d'una nena (que no ha comès). És ingressat a la presó amb caràcter preventiu. Per boca d'un dels ajudants del comissari, s'inicia una sèrie de rumors quan en anar a un bar, parla del que ha passat exagerant una mica. La gent del bar indignada per la naturalesa del crim es convoca a la plaça davant de la comissaria. A mesura que augmenta la concentració de gent, augmenten proporcionalment els crits fins llançaments de pedres. Finalment, després d'un intent fallit d'ingrés, la gent s'ha convertit en una massa que comença a cridar i a embogir, descontrolada llança foc i incendia la delegació. A través de les reixes de la finestra es veu el desgraciat Wilson lluitant contra les flames, en una cel·la en la qual està tancat, però encara que aconsegueix escapar és donat per mort, ja que l'incendi fa caure el lloc impedint el rescat de cos. En un segon bloc comença el judici als pocs (22 persones) autors materials de l'atac que s'aconsegueixen identificar gràcies a sorolls de la ràdio. Paral·lelament, Joe trama al costat dels seus germans la venjança: romandre com mort, fins i tot per a la seva núvia, tot sigui perquè els qui van intentar matar-lo pateixin tant com sigui possible. Durant el procés es discorre sobre les culpes dels acusats en particular, com de la massa en general. Arribant als legats finals, la núvia de Joe descobreix amb alegria que el seu nòvio és viu, encara que es dóna comte del que vol fer i li fa raonar, pero no ho aconsegueix. Finalment, quan s'està sentenciant al grup de incendiaris, apareix Joe per salvar-los de la seva condemna. D'una banda, perquè el discurs de la seva nòvia li va provocar un remordiment insuportable, i, d'altra, com a mitjà de recuperar la seva identitat i la seva promesa.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fury Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema