Fury
  |
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Fritz Lang | |
| Direcció artística: | Cedric Gibbons William A. Horning Edwin B. Willis |
|
|
|
||
| Producció: | Joseph L. Mankiewicz Metro-Goldwyn-Mayer |
|
|
|
||
| Guió: | Bartlett Cormack Fritz Lang a partir d'una història de de Norman Krasna (Mob Rule) |
|
|
|
||
| Música: | Franz Waxman | |
|
|
||
| Fotografia: | Joseph Ruttenberg | |
|
|
||
| Muntatge: | Frank Sulivan | |
|
|
||
| Vestuari: | Dolly Tree | |
|
|
||
| Protagonistes: | Spencer Tracy Sylvia Sidney Walter Abel Bruce Cabot Walter Brennan |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | Estats Units | |
| Data d'estrena: | 1936 | |
| Duració: | 90 min. | |
| Idioma original: | anglès | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Fury” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Fury és la primera pel·lícula estatunidenca de Fritz Lang estrenada el 1936, i evoca el linxament als Estats Units.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Joe Wilson planeja casar-se i posa el seu propi negoci al costat dels seus germans. De passada en una petita ciutat, és acusat per una sèrie de coincidències com a sospitós d'un segrest d'una nena (que no ha comès). És ingressat a la pressó amb caràcter preventiu. Per boca d'un dels ajudants del comissari, s'inicia una sèrie de rumors quan en anar a un bar, parla del que ha passat exagerant una mica. La gent del bar indignada per la naturalesa del crim es convoca a la plaça davant de la comissaria. A mesura que augmenta la concentració de gent, augmenten proporcionalment els crits fins llançaments de pedres. Finalment, després d'un intent fallit d'ingrés, la gent s'ha convertit en una massa que comença a cridar i a embogir, descontrolada llança foc i incendia la delegació. A través de les reixes de la finestra es veu el desgraciat Wilson lluitant contra les flames, en una cel·la en la qual està tancat, però encara que aconsegueix escapar és donat per mort ja que l'incendi fa caure el lloc impedint el rescat de cos. En un segon bloc comença el judici als pocs (22 persones) autors materials de l'atac que s'aconsegueixen identificar gràcies a sorolls de la ràdio. Paral.lelament, Joe trama al costat dels seus germans la venjança: romandre com mort, fins i tot per a la seva núvia, tot sigui perquè els qui van intentar matar-lo pateixin tant com sigui possible. Durant el procés es discorre sobre les culpes dels acusats en particular, com de la massa en general. Arribant als legats finals, la núvia de Joe descobreix amb alegria que el seu nòvio és viu, encara que es dóna comte del que vol fer i li fa raonar, pero no ho aconsegueix. Finalment, quan s'està sentenciant al grup de incendiaris, apareix Joe per salvar-los de la seva condemna. D'una banda, perquè el discurs de la seva nòvia li va provocar un remordiment insuportable, i, d'altra, com a mitjà de recuperar la seva identitat i la seva promesa.
Repartiment [modifica]
- Sylvia Sidney: Katherine Grant
- Spencer Tracy: Joe Wilson
- Walter Abel: El procurador general
- Bruce Cabot: Kirby Dawson
- Edward Ellis: El xèrif
- Walter Brennan: 'Bugs' Meyers
- Esther Dale: Sra. Whipple
- Arthur Stone: Durkin
- Clarence Kolb (no surt als crèdits): Un amic de Durkin
Nominacions [modifica]
- 1937 − Oscar al millor guió original per Norman Krasna
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fury |
- Fury a Internet Movie Database (anglès)
- Fury a Allmovie (anglès)
- Fury a FilmAffinity (anglès)
- Analisi de la pel·lícula al CNDP
|
||||||||||||||||||||
  |
Açò és un esborrany sobre pel·lícules. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
