House by the River

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHouse by the River

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMel Dinelli i A. P. Herbert Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorge Antheil Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdward Cronjager Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeArthur Roberts i Arthur Hilton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRepublic Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRepublic Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 març 1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema negre, cinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0042579 Filmaffinity: 147972 Allocine: 105032 Rottentomatoes: m/house_by_the_river Letterboxd: house-by-the-river Allmovie: v95720 TCM: 78514 TV.com: movies/house-by-the-river AFI: 26358 Archive.org: Hbtr000006012443 TMDB.org: 30014 Modifica el valor a Wikidata

House by the River és una pel·lícula de melodrama criminal estatunidenc del 1950 dirigida per Fritz Lang i protagonitzada per Louis Hayward, Lee Bowman i Jane Wyatt.[1] Està basada en la novel·la del mateix títol de A. P. Herbert del 1921.

Trama[modifica]

Un ric novel·lista, Stephen Byrne, que viu i treballa al costat d'un riu, mata accidentalment a la seva atractiva minyona després que ella comenci a cridar quan fa una passada de borratxo. L'escriptor manipula el seu germà, John, que té una discapacitat física amb una coixera, perquè l'ajudi a desfer-se del cos. Fent ús d'un sac, que Stephen ha manllevat a en John per portar llenya, emboliquen la minyona i l'aboquen al riu. Dies després, el sac i el cos suren i passen per davant de la casa de Stephen. Va a l'aigua i intenta desesperadament recuperar-la, però no ho aconsegueix. La policia recupera el farcell i, com que les inicials de John han estat estampades al sac, tot és rastrejable fins a ell.

Es fa una investigació i, per a gran plaer d'Stephen, un núvol de sospita planeja sobre John, que és torturat pel seu paper en la situació i contempla el suïcidi. Ell i la dona d'Stephen, la Marjorie, tenen sentiments l'un per l'altre. Stephen, per la seva banda, ha utilitzat la desaparició i la mort de la criada com a publicitat per als seus llibres. Buscant obtenir grans guanys econòmics, comença a escriure una novel·la específicament sobre el crim; en ella s'hi implica.

Les circumstàncies es resolen després que Stephen recorre a intents deliberats d'assassinat.

Repartiment[modifica]

Antecedents de producció[modifica]

El director Fritz Lang volia convertir el personatge de la minyona assassinada en una dona afroamericana, però la Codi Hays1Hays Office hi estava en contra, ja que el desig sexual entre negres i blancs es considerava problemàtic.[2]

Resposta crítica[modifica]

Quan la pel·lícula es va estrenar per primera vegada, el crític de cinema de The New York Times, Bosley Crowther, va fer una anàlisi de la pel·lícula, escrivint: "... tenim por que ni la il·luminació ni l'emoció que un client podria esperar d'un melodrama tan parpellejant és proporcionat per aquesta pel·lícula... el guió de Mel Dinelli, basat en una novel·la d'A. P. Herbert, és tímid davant del melodrama genuí, proporciona poc en el camí de suspens (ja que sabeu que l'assassí està obligat a aconseguir el seu) i arriba a un final feble i alegre. Sembla que l'assassí és un novel·lista i inconscientment escriu una exposició al seu nou llibre. Aquesta és una manera tan miserable d'atrapar un home tal com coneixem."[3]

Més recentment, el crític de cinema Tom Vick va elogiar la pel·lícula i va escriure: "Lang evoca bellament l'era victoriana amb la seva habitual atenció als detalls. La il·luminació discreta del director de fotografia Edward J. Cronjager omple la mansió Byrnes d'ombres fosques apropiades i la inquietant partitura d'avantguarda del compositor George Antheil és l'acompanyament perfecte per a aquest exercici de suspens esgarrifós i poc convencional."[4]

Referències[modifica]

  1. The House by the River a TCM Movie Database (anglès).
  2. Cornelius Schnauber (1986), Fritz Lang in Hollywood, Wien, p. 87
  3. Crowther, Bosley. The New York Times, film review, May 2, 1950. Accessed: July 14, 2013.
  4. Vick, Tom. All Movie Guide by Rovi, film review. Accessed: July 14, 2013.

Enllaços externs[modifica]