Dotze homes sense pietat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
12 Angry Men
Dotze homes sense pietat
12 angry men.jpg
Pòster original de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Sidney Lumet

Producció: Henry Fonda
Reginald Rose

Música: Kenyon Hopkins

Protagonistes: Henry Fonda
Lee J. Cobb
E.G. Marshall

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1957
Gènere: Crim
Drama
Misteri
Duració: 96 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: United Artists
Pressupost: $340.000 (estimat)

Pàgina sobre “12 Angry Men a IMDb

Valoracions
IMDb 8.8/10 stars
FilmAffinity 8.6/10 stars

Dotze homes sense pietat (títol original en anglès 12 Angry Men)[1] és una pel·lícula de l'any 1957 dirigida per Sidney Lumet que va obtenir quatre nominacions als premis Oscar. Està basada en l'obra teatral escrita per Reginald Rose.

La pel·lícula tracta sobre el judici d'un homicidi en el qual dotze homes han de deliberar sobre el futur d'un noi, dictaminant si és culpable o innocent de l'assassinat del seu pare.

Totes les proves apunten cap a la culpabilitat del noi, per això onze dels dotze membres del jurat opinen que és culpable però el membre número 8 del jurat té en compte diferents arguments que s'han citat en el judici i fa que sorgeixi el dubte sobre la culpabilitat del noi. D'aquesta manera a poc a poc el membre nombre 8 fa que els altres vagin canviant d'opinió i que aquests s'adonin d'altres factors que no havien estat analitzats en el judici.

En la pel·lícula s'observen diferents tipus de comportaments i de rols que va ocupant cada membre del jurat durant la trama fent-nos veure així característiques de la seva personalitat i com influïx la seva vida a l'hora de dictaminar la culpabilitat de l'acusat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Aspectes a tenir en compte[modifica | modifica el codi]

En la pel·lícula es poden analitzar diferents aspectes. El primer d'ells és la diferència entre la presa de decisions públiques i privades. En una votació pública influïx la pressió grupal que s'exerceix sobre la persona, ja que la gent tendeix a votar allò que recolza la majoria per por al rebuig o al que diran, com s'aprecia en la primera votació de la pel·lícula. No obstant això, en les votacions privades hi ha més llibertat a l'hora de prendre la decisió encara que segueix influint però en menor grau la pressió grupal, com es veu en la seqüència de la votació secreta.

Algunes de les pressions externes que sofreix el grup en la pel·lícula determinen la presa de decisions, com per exemple la calor -que incomoda a la gent a l'hora de pensar-, la fam, el fum de la sala o les situacions personals de cada membre del jurat.

Un altre factor a tenir en compte és la influència de la proximitat i la simpatia en l'extensió de l'opinió minoritària i en la pel·lícula podem veure com aquests aspectes inciten a pensar igual que les persones que tens al costat o davant. El contacte visual adquireix gran importància a l'hora d'influir en les opinions dels altres. Aquesta influència es veu clarament pel que fa als llocs que ocupa cada membre del jurat en la taula.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  • Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]