Nathaniel Hawthorne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nathaniel Hawthorne
Nathaniel Hawthorne old.jpg
Nathaniel Hawthorne en la dècada del 1860.
Naixement 4 de juliol de 1804
Salem, Massachusetts
Mort 19 de maig de 1864 (als 59 anys)
Plymouth, New Hampshire
Activitat Escriptor

Nathaniel Hawthorne (4 de juliol de 180419 de maig 1864). Va ser un novel·lista i contista estatunidenc. És considerat figura clau en el desenvolupament de la literatura nord-americana en els seus orígens.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nathaniel Hawthorne va nàixer a Salem, Massachusetts, on en l'actualitat hi ha un museu dedicat a la seua memòria. El pare de Hawthorne era capità de vaixell, descendent de John Hathorne, un dels jutges dels Judicis de Salem. Molt aviat es va quedar orfe de pare i va ser confinat per sa mare en la casa familiar. L'escriptor descriuria més tard aquest període com el més feliç de la seua vida, però també va fer que adquirira l'hàbit de la soledat.

Un oncle va finançar-li, entre 1821 i 1824, els estudis al Bowdoin College de Maine, on va fer amistat amb Henry Wadsworth Longfellow, qui després esdevindria un gran poeta, i amb el futur president Franklin Pierce. Fins a la publicació del seu primer llibre Twice-Told Tales, ("Contes dues vegades contats"), l'any 1837, Hawthorne va escriure en total anonimat en la casa familiar. "Jo no vivia –diria més tard–, només somiava que vivia."

A partir de l'any 1839, Hawthorne va treballar en la Duana del port de Boston. Va contraure matrimoni amb la pintora trascendentalista Sophia Peabody l'any 1842. El matrimoni es va traslladar a Concord, Massachusetts. Ací van tenir de veïns els escriptors Ralph Waldo Emerson i Henry David Thoreau.

L'any 1846 Hawthorne va ser nomenat inspector de la Duana de Salem, però prompte va perdre el seu treball a causa de canvis administratius a Washington. El 1852 va escriure la biografia del seu antic company Franklin Pierce. Quan aquest va guanyar les eleccions, Hawthorne va rebre com a recompensa el nomenament de cònsol americà a Liverpool (1853). L'any 1857 va renunciar al càrrec i va viatjar per França i Itàlia.

Va tornar als Estats Units amb la seua família l'any 1860. Poc després va caure malalt, morint l'any 1864, probablement de càncer d'estómec, a Plymouth, New Hampshire.

Nathaniel i Sophia Hawthorne van tenir tres fills: Una, Julian i Rose. La primera va morir jove. Julian va seguir els passos de son pare com a escriptor, arribant a ser autor prolífic. Rose es va convertir al catolicisme i va fundar les Dominican Sisters of Hawthorne congregació que s'ocupava de l'atenció de malalts incurables de càncer.

Obra[modifica | modifica el codi]

Hawthorne és conegut sobretot pels seus relats breus -que ell va qualificar de "contes"-, moltes vegades de contingut sinistre, al gust de l'època, i per les seues quatres novel·les llargues. La lletra escarlata ("The Scarlet Letter", 1850), La casa de les set teulades ("The house of the Seven Gables", 1851), ("The Blithedale Romance", 1852) i El faune de marbre ("The Marble Faun", 1860). (Una altra novel·la titulada "Fanshawe", va ser publicada anònimament l'any 1828.) Hawthorne va publicar així mateix diversos llibres de contes per a infants.

Autor enquadrable dins del romanticisme, americà, com Edgar Allan Poe, gran part de la seua obra es localitza a Nova Anglaterra, i moltes de les seues històries recreen intensament l'ambient purità que amerava la societat d'aquells anys; així, "Ethan Brand" (1850), "La marca de naixement" (1843), "La filla de Rappacini" (1844), "El vel negre del sacerdot" (1844), etc.

La crítica més recent ha prestat atenció preferent a la veu narrativa de Hawthorne, considerant-la dins d'una retòrica autoconscient, que no ha de ser confosa amb la veritable veu de l'escriptor, la qual cosa contradiu el vell concepte sobre Hawthorne de plomós moralista carregat de complexos.

Hawthorne va mantenir una breu però intensa amistat amb el novel·lista Herman Melville, qui li va dedicar la seua gran obra Moby Dick, "en homenatge al seu geni". La correspondència entre ambdós, això no obstant, no es conserva.

Edgar Allan Poe va escriure importants, encara que poc falagueres, crítiques sobre "Twice-Told Tales" i "Mosses from An Old Manse" ("Molses d'una església").

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Novel·la

  • Fanshawe, a Tale (1828)
  • The Scarlet Letter (1850)
  • The House of the Seven Gables (1851)
  • The Blithedale Romance (1852)
  • The Marble Faun (1860)
  • (Novel·les inacabades: Septimius Felton (1872); The Dolliver Romance, and Other Pieces (1876); Doctor Grimshawe's Secret (1883); The Ancestral Footstep (1883)).

Contes

  • Twice-Told Tales (1837)
  • Mosses from An Old Manse (1846)
  • The Snow-Image, and Other Tales (1851)

Contes per a xiquets

  • Grandfather's Chair (1841)
  • Famous Old People (1841)
  • Liberty Tree (1841)
  • Biographical Stories for Children (1842)
  • A Wonder Book for Girls and Boys (1851)
  • Tanglewood Tales for Girls and Boys (1853).

Biografia

  • Life of Franklin Pierce (1852)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]