Georges Bizet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Georges Bizet

Georges Bizet (París, 25 d'octubre de 1838 - Bougival, 3 de juny de 1875) fou un compositor francès d'òperes.

Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la Simfonia en do major (1855).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer dins una família de músics a París. Amb tan sols nou anys va entrar al Conservatori de París, on tingué com a professor en Anton-François Marmontel. Als 18 anys va compondre el seu primer èxit, la Simfonia en do major.

La consecució el 1857 del prestigiós Gran Prix de Rome de composició li va permetre prosseguir la seva formació a Itàlia durant dos anys. La seva òpera Don Procopio data d'aquella època.

Al seu retorn a França, va compondre les òperes Les pêcheurs de perles(Els pescadors de perles)(1863) La jolie fille de Perth (La bella noia de Perth) (1867), ambdues acollides amb fredor pel públic. No van córrer millor sort les dues obres que més han contribuït a la fama del compositor: la música d'escena per al drama L'Arlésienne (L'arlesiana) (1872), d'Alphonse Daudet, i sobretot la considerada obra mestra del teatre líric, Carmen (1875), la controvertida estrena de la qual es diu que va precipitar la mort del compositor que morí a Bougival el 3 de juny de 1875, d'un càncer de gola. El seu estil operístic va influir molt en el compositor anglès Isidore de Lara.

Obres[modifica | modifica el codi]

Òpera i música per a l'escena[modifica | modifica el codi]

Orquestra[modifica | modifica el codi]

  • Simfonia en do major (1855)
  • Obertura (c.1855)
  • Scherzo i Marxa fúnebre (1860-1)
  • Sis cants del Rin (1865)
  • Marxa fúnebre (1868-9)
  • Souvenirs de Rome («Roma») (1860-8 rev. 1871)
  • Jeux d'enfants, Orquestració de les peces per a piano a quatre mans núms. 2, 3, 6, 11 i 12 (1871)
  • L'Arlésienne, suite núm. 1 (1872; La suite núm. 2 és de Guiraud)
  • Patrie, obertura simfònica (1873)

Música per a piano[modifica | modifica el codi]

  • Gran Vals de Concert en Mi bemoll (1854)
  • Nocturn en fa major (1854)
  • 3 Esbossos Musicals (1858)
  • Cants del Rin (1865)
  • Variacions Cromàtiques de Concert (1868)
  • Nocturn en re major (1868)
  • Jeux d'enfants 12 peces, per a duo de pianos o piano a quatre mans (1871)

Coral[modifica | modifica el codi]

  • Vals en sol major per a quatre veus i orquestra (1855)
  • La Chanson du Rouet per a un solista i quatre veus (1857)
  • Clovis et Clotilde, cantata (1857)
  • Te Deum, soprano, tenor, quatre veus i orquestra (1858)
  • Vasco de Gama, oda-simfonia (1859-60)
  • La Mort s'avance, quatre veus i orquestra (1869)

Cançons[modifica | modifica el codi]

  • Vieille Chanson (1865)
  • Après l'hiver (1866)
  • Feuilles d'Album, 6 cançons (1866)
  • Chants des Pyrénees, 6 cançons folklòriques(1867)
  • Berceuse (1868)
  • La Coccinelle (1868)
  • Sérénade: O, quand je dors (1870)
  • Absence (1872)
  • Chant d'Amour (1872)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Bizet