Rodion Sxedrín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Rodion Schtxedrin
Amb la seva dona, Maia Plisètskaia, en 2009
Amb la seva dona, Maia Plisètskaia, en 2009
Estil: segle XX
Naixença: 16 de desembre de 1932
Moscou, Rússia
Nacionalitat: Rússia Rússia
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Pianista, organista

Rodion Konstantinòwitx Sxedrín, o també Rodion Schedrin (en alfabet ciríl·lic Родио́н Константи́нович Щедри́н, transliteració científica: Rodion Konstantinovič Ščedrin, IPA: rodʲɪˌon konstɐnˌtʲinovʲɪʨ ɕtɕʲedˈrʲin) neixcut el 16 de desembre de 1932) és un compositor i pianista rus. Fou un dels principals compositors soviètics i president de la Unió de Compositors Russos.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué en Moscou, fill d'un compositor i professor de teoria musical. Estudià en l'Escola Coral i en el Conservatori de Moscou graduant-se el 1955, sota instrucció de Iuri Xaporin (composició), Jakow Flier (piano) i Nikolai Miaskovski.

El 1964 prengué el càrrec de professor de composició en el Conservatori de Moscou i el 1973 el de president de la Unió de Compositors Russos, càrrec que mantingué fins a 1990. Malgrat aquesta posició, participà també en festivals de països occidentals, com per exemple en l'edició de 1982 del Festival estival de Piano de Munic. El 1992, després de la caiguda del règim comunista, obtingué el premi estatal rus Dmitri Xostakóvitx, que li entregà el llavors president Boris Ieltsin. L'any 2007 fou guardonat amb l'Ordre de segona classe del servei a la pàtria. Des de 1989 és membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín i, actualment, alterna el seu domicili habitual entre Moscou i Munic.

A més de la seva distingida carrera compositòria, Schtxedrin és un pianista i organista virtuós. Prengué part en cada estrena de tres dels seus piano concertos i, en un memorable concert el 5 de maig de 1974, Schtxedrin efectuà la proesa d'aparèixer com a solista en els tres concerts el mateix dia, un rere l'altre. D'aquell concert es conserven gravacions.

Des de 1958 està casat amb la ballarina Maia Plisètskaia, la qual, a l'igual que ell, és ciutadana d'honor de Lituània. En juny de 2008 tots dos participaren en els "Díes Schtxedrin" que se celebraren en Armenia.

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra primerenca de Shtxedrin és tonal i amb una acolorida orquestració que sovint inclou fragments de música popular. En peces posteriors utilitza tècniques aleatories i serialistes. A Occident la música de Shtxedrin guanyà popularitat gràcies al treball de Mstislav Rostropóvitx, qui va gravar algunes peces.

Entre els seus treballs es troben els ballets El cavallet geperut (1955), la Suite Carmen (1967), basada en l'òpera Carmen de Bizet (aquest projecte fou rebutjat abans per Xostakóvitx i Khatxaturian), Anna Karenina (1971, basada en la novel·la novela de Leo Tolstoi), i la Senyora amb un gos falder (1985); les òperes No sols amor (1961) i Ànimes mortes (1976, partint de la novel·la de Nikolai Gogol); piano concertos, simfonies, música de cambra i piano entre altres treballs. Compongué 24 preludis i fugues després d'escoltar els de Xostakóvitx. També digne de menció n'és el seu Quadern polifònic.

Ha escrit cinc concerts per a orquestra, dels quals el primer n'és el més conegut i fou el que el presentà a nivell internacional.[1] El segon dels seus Concerts fou un encàrrec de l'Orquestra Filharmònica de Nova York, que dirigí Leonard Bernstein en les celebracions del 125é aniversari d'aquesta. El tercer Concert està basat en música antiga dels circs provincials. El Concert no. 4, Khorovodi (dances circulars) l'escrigué en 1989 i el 5é, Quatre cançons russes, en 1998.

Walter Fink l'invità i el presentà en l'edició de 2009 del Rheingau Musik Festival, secció Músics vius. La seva litúrgia russa L'àngel segellat per a cor i flauta fou representat davant seu i de la seva dona. Les peces per a cambra inclogueren Melodies antigues de cançons populars ruses (2007) amb Raphael Wallfish al cello i ell mateix al piano. El tenor Kenneth Tarver i el pianista Roland Pontinen interpretaren Meine Zeit, mein Raubtier (el meu temps, el meu rapinyaire), que ja havien presentat abans al Festival Verbier.

Obres selectes[modifica | modifica el codi]

Operes[modifica | modifica el codi]

  • No sols amor (Не только любовь) (1961)
  • Oratori Lenin (Оратория Ленина), a cantata (1972)
  • Ànimes mortes (Мёртвые души), segons Nikolai Gogol (1977)
  • Lolita (Лолита) (1992)
  • El caminant encantat (Очарованный странник) (2002)
  • Boiarinya Morozova (Боярыня Морозова) (2006)

Ballets[modifica | modifica el codi]

  • El cavallet geperut (1955)
  • Carmen (1967)
  • Anna Karenina (1968)[2]
  • La gavina (Чайкa) (in 2 acts) after Anton Chekhov's play (1980)
  • La senyora amb un gos falder (1985)

Obres orquestrals[modifica | modifica el codi]

  • Simfonia No. 1 (1958)
  • No sols amor, suite simfònica de la seva òpera anterior (1964)
  • Simfonia No. 2, "Vint-i-cinc preludis per a orquestra" (1965)
  • Obertura solemne (1982)
  • Suite Gavina (1984)
  • Stihira, "Himne per al mil·lenni de la cristianització de Rússia" (1987)

Concerts[modifica | modifica el codi]

  • Piano Concerto No. 1 (1954)
  • Concert per a Orquestra No. 1, Naughty Limericks (1963)
  • Piano Concerto No. 2 (1966)
  • Concert per a Orquestra No. 2, The Chimes (1968)
  • Piano Concerto No. 3 (1973)
  • Concert per a Orquestra No. 3, Música antiga de circs russos (1988)
  • Concert per a Orquestra No. 4, Khorovody (1989)
  • Piano Concerto No. 4 (1991)
  • Cello Concerto, Sotto Voce (1994)
  • Viola Concerto, Concerto Dolce (1997)
  • Violin Concerto, Concerto Cantabile (1998)
  • Concert per a Orquestra No. 5, Quatre cançons russes (1998)
  • Piano Concerto No. 5 (1999)
  • Piano Concerto No. 6 (2003)
  • Oboe Concerto (2010)
  • Doble Concerto per a piano i cello (2011)

Obres litúrgiques[modifica | modifica el codi]

  • L'àngel segellat (música coral de Nikolai Leskov), 1988

Grup de cambra[modifica | modifica el codi]

  • Muzïkal'noye prinosheniye (Una ofrena musical) per a 3 flautes, 3 trompes, 3 trombons i orgue (1983)

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • Drei heitere Stücke (Tres obres alegres) per trio de pianos (1997)
    • Gespräche (Conversacions)
    • Spielen wir eine Oper von Rossini (Interpretem una òpera de Rossini)
    • Humoreske
  • Menuhin Sonata per a violí i piano (1999)
  • Melodies antigues de cançons populars russes per a cello i piano (2007)

Música vocal[modifica | modifica el codi]

  • Meine Zeit, mein Raubtier (el meu temps, el meu rapinyaire), cicle vocal segons Osip Mandelstam per a recitació, tenor i piano (2002)

Piano sols[modifica | modifica el codi]

  • Peces per a piano (1952–1961)
    • Poema
    • Quatre peçes del ballet El cavallet geperut
    • Humoresque
    • Imitant Albéniz
    • Troika
    • Dues peces polifòniques (Invenció a dos parts i Basso Ostinato)
  • Piano Sonata (1962)
  • 24 preludis i fugues (1964–1970)
  • Quadern polifònic, 25 preludis (1972)
  • Piano Sonata No. 2 (1997)
  • Diari, set peces (2002)
  • Sonatina Concertant (2005)
  • A la Pizzicato (2005)

Violí sols[modifica | modifica el codi]

  • A la Albéniz op. 52 (1973)
  • Sonata Eco, op. 69 (1984)
  • Balalajka (1998)
  • Duets (2000)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodion Sxedrín

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Concerto per a orquestr No. 1 al Centre Kennedy
  2. DVD Bolshoi Theatre Orchestra cond. Iuri Símonov 1980, VAI