Alfons Daudet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfons Daudet
molí de Alphonse Daudet a prop Fontvieille
molí de Alphonse Daudet a prop Fontvieille

Alfons Daudet (en occità: Anfós Daudet i en francès Alphonse Daudet; Nimes, 13 de maig de 1840 - París, 16 de desembre de 1897) fou un escriptor occità en llengua francesa. Va mantenir bones relacions amb els membres del Felibritge, però es decantà per escriure en francès, tot i que amb temàtica fortament provençal. Tant ell com Pau August Arèna presenten una Provença idíl·lica i un prototipus d'occità fatxenda i somniatruites. Els autors occitanistes posteriors els acusaren sovint de preparar l'arribada dels turistes oferint un país meravellós. Andriu Lagarda va traduir la seva obra a l'occità.

Després de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d'una carrera literària que produí, entre altres Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), i una obra de teatre.

Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifestà una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composició i un estil nerviós; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produïren personatges immortals com Tartarin. Les seves obres tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un interès sociohistòric les obres inspirades en la vida diària del món literari.

Es pare del també escriptor Léon Daudet.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Les amoureuses (1858)
  • Lettres de mon moulin (1869)
  • Le Petit Chose (1868)
  • Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872)
  • Les contes du lundi (1873),
  • L'Arlésienne (1872). El 1894 es va representar al Teatre Novedades de Barcelona.[1]
  • Jack (1876)
  • Le Nabab (1877)
  • Numa Roumestan (1881)
  • Sapho (1884)
  • Souvenirs d'un homme de lettres (1888)
  • Trente ans de Paris (1888)
  • À travers ma vie et mes oeuvres (1888)

Cites (en francès)[cal citació][modifica | modifica el codi]

  • La haine, c'est la colère des faibles. L'odi, és la ira dels febles
  • La gourmandise commence quand on n'a plus faim.
  • La meilleure façon d'imposer une idée aux autres, c'est de leur faire croire qu'elle vient d'eux.
  • Le jour, c'est la vie des êtres, mais la nuit, c'est la vie des choses.
  • L'homme du Midi ne ment pas, il se trompe. Il ne dit pas toujours la vérité, mais il croit la dire.
  • Le seul menteur du Midi, s'il y en a un, c'est le soleil. Tout ce qu'il touche, il l'exagère.
  • Voyez-vous, mes enfants, quand le blé est mûr, il faut le couper, quand le vin est tiré, il faut le boire.
  • Le prisonnier voit la liberté plus belle qu'elle n'est.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tasis, Rafael. «Un procés literari a la barcelona vuitcentista». Serra d'Or, 1, octubre 1959, pp. 2 - 5.
Vegeu texts en català sobre Alfons Daudet a Viquitexts, la biblioteca lliure.