Una educació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
An Education
Una educació
Education ver3.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Lone Scherfig

Producció: Finola Dwyer
Amanda Posey
Douglas Hansen
Wendy Japhet
Jamie Laurenson
Caroline Levy
James D. Stern
David M. Thompson

Guió: Nick Hornby
Lynn Barber

Música: Paul Englishby

Fotografia: John de Borman

Muntatge: Barney Pilling

Protagonistes: Carey Mulligan
Peter Sarsgaard
Emma Thompson
Dominic Cooper
Olivia Williams

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 2009
Gènere: Drama
Duració: 95 min

Companyies
Distribució: Sony Pictures Classics
Pressupost: 7,5 milions de dòlars [1]

Una educació[2] (títol original en anglès An Education) és un drama britànic basat en una memòria autobiogràfica del mateix títol escrit pel periodista britànic Lynn Barber. La pel·lícula, estrenada el 2009, ha estat dirigida per Lone Scherfig, amb guió de Nick Hornby, i en el seu repartiment inclou Emma Thompson, Peter Sarsgaard, Dominic Cooper, Rosamund Pike, Olivia Williams i Carey Mulligan.

Una educació es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance de 2009, aconseguint l'aclamació de la crítica.[3] Es va projectar el 10 de setembre de 2009 al Festival Internacional de Cinema de Toronto[4] i va ser presentat al Telluride pel Festival de Cinema de Mar a Portsmouth, New Hampshire, 19 de setembre de 2009.[5] La pel·lícula es projectava el 9 d'octubre de 2009, al Mill Valley Film Festival. Es va estrenar als Estats Units el 16 d'octubre de 2009 i al Regne Unit el 30 d'octubre de 2009. El 2 de febrer de 2010 s'anunciava que la pel·lícula havia rebut tres nominacions als premis Oscar 2009 a les categories d'Oscar a la millor pel·lícula, Oscar a la millor actriu i Oscar al millor guió adaptat.[6]

Argument[modifica | modifica el codi]

A Anglaterra el 1961, després d'un assaig de la Jove Orquestra, Jenny Mellor, una alumna, agafa l'ascensor amb un home encantador més gran, David Goldman. Els dos comencen una relació, que inclou Danny, el soci de David, i la noia de Danny, Helen. David aconsegueix encisar els pares protectors de Jenny perquè deixin que la porti a concerts, clubs de jazz, i fins i tot a París.

Jenny esbrina que David guanya diners fent mobbing immobiliari, especialment a persones negres d'edat i així poder comprar els seus pisos a bon preu. També esbrina que David i Danny roben objectes valuosos de cases que són en venda. Descobrint això, Jenny s'horroritza i amenaça en deixar la relació, però al final troba tan emocionant i captivadora la seva vida nova que decideix passar per alt el seu costat més fosc. Després de veure Jenny ballar amb Danny, David precipitadament li proposa casar-se.

El seu pare accepta el compromís, i Jenny surt de l'escola sense aconseguir el seu batxillerat. Mentre busca cigarrets a la guantera de David, Jenny troba una pila de cartes adreçades a "Mr. i Mrs. David Goldman". Demana que li digui als seus pares que ja està casat. La seva directora de l'escola primària es nega a permetre-li repetir el seu any final d'escola, així Jenny se'n va a la casa de la seva professora favorita, que l'ajuda i passa el nivell A. És acceptada per estudiar anglès a Oxford, cosa que havia estat la seva ambició abans de conèixer David.

L'escena final la mostra anant amb la seva bicicleta pels carrers d'Oxford amb un estudiant. Jenny narra de fons: Així, vaig anar a llegir llibres anglesos, i vaig fer el possible per evitar el destí que Helen havia pronosticat per a mi. Probablement em veia tan nova, fresca i natural com qualsevol altre estudiant...Però no ho era. Un dels nois amb qui sortia, i realment eren nois, una vegada em va demanar per anar París amb ell. I li vaig dir que m'encantaria, que em moria per veure París... com si mai no hi hagués estat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Producció[modifica | modifica el codi]

Guió[modifica | modifica el codi]

Nick Hornby va crear el guió cinematogràfic basant-se en un assaig autobiogràfic del periodista britànic Lynn Barber sobre l'afer de Simon Prewalksi, conegut per ella com Simon Green, que es va publicar a la revista literària Granta.[8][9] Les memòries completes de Barber, Una educació, no es van publicar en forma de llibre fins al juny de 2009, quan la filmació ja s'havia completat. Hornby deia que el que l'atreia de les memòries era que És una noia suburbana que té por que acabarà tot allò bo que passa a la ciutat. Per mi, és una gran història de la cultura popular. És la història de moltes bandes de rock'n'roll.[10]

Encara que el guió cinematogràfic implicava que Hornby escrigués sobre una jove noia adolescent, no sentia que fos un repte més gran que escriure cap altre personatge: "Penso que quan estàs escrivint sobre algú que no és exactament tu mateix, llavors el desafiament és igualment gran. Estava content que tothom al meu voltant en aquesta pel·lícula fos una dona de manera que em poguessin vigilar carinyosament. Però no recordo que ningú m'hagi dit: Així no és com pensen les dones."[10]

Gravació[modifica | modifica el codi]

Encara que la casa familiar de Jenny i la seva escola se suposa que són al suburbi de Twickenham, Middlesex, les escenes residencials presentades a la pel·lícula estaven filmades en exteriors a l'àrea de Gunnersbury d'Ealing, Londres Oest així com Mattock Lane a West Ealing i The Japanese School a Acton que es va fer servir per una escola anomenada Haberdashers' Aske's School for Girls.[11] L'àrea es va arranjar convincentment per semblar com els anys 1960, amb l'única excepció de la il·luminació dels carrers, que és evident que és dels anys 1990. St John's Smith Square no es va obrir com a auditori fins a 1969. Hi ha també un error quan Jenny és admesa a la Universitat d'Oxford (l'admissió és als Colleges, no a la Universitat). Més més tard a la pel·lícula, l'escena en la qual Jenny es troba la dona de David Goldman a fora de la seva casa suburbana sembla ser de l'àrea de Woodside Park a North London.

Rebuda[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula actualment té un rati del 95% a Rotten Tomatoes, basat en les ressenyes de 164 crítics.[12] A Metacritic té un índex de 85 basat en 34 ressenyes.[13]

Una educació va guanyar el premi Audience Choice el premi de Cinematografia al Festival de Cinema de Sundance de 2009.[14]Mulligan va guanyar un premi del Festival de Cinema de Hollywood per la millor actuació femenina.[14] Va ser seleccionada pel·lícula Sight & Sound del mes.

Cerimònia Categoria Tema Resultat
82a cerimònia dels Oscars Oscar a la millor pel·lícula Nominada
Oscar a la millor actriu Carey Mulligan Nominada
Oscar al millor guió adaptat Nick Hornby Nominada
63a cerimònia dels BAFTA BAFTA a la millor pel·lícula Nominada
BAFTA a la millor pel·lícula anglesa Nominada
BAFTA a la millor direcció Lone Scherfig Nominada
BAFTA a la millor actriu Carey Mulligan Guanyadora
BAFTA al millor guió adaptat Nick Hornby Nominada
BAFTA al millor actor secundari Alfred Molina Nominada
BAFTA al millor vestuari Odile Dicks-Mireaux Nominada
BAFTA al millor maquillatge i perruqueria Lizzie Yianni Georgiou Nominada
British Independent Film Awards[15] Millor pel·lícula britànica Nominat
Millor Director d'una pel·lícula britànica Lone Scherfig Nominat
Millor guió Nick Hornby Nominat
Millor actriu en una pel·lícula britànica Carey Mulligan Guanyadora
Millor actriu secundària Rosamund Pike Nominada
Millor actor secundari Alfred Molina Nominat
67a cerimònia dels Globus d'Or Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Carey Mulligan Nominada
Independent Spirit Awards 2009 Independent Spirit Award a la millor pel·lícula Pendent
Satellite Awards 2009[16] Premi Satellite a la millor pel·lícula dramàtica Nominat
Premi Satellite al millor guió adaptat Nick Hornby Nominat
Premi Satellite al millor director Lone Scherfig Nominat
Premi Satellite a la millor actriu dramàtica Carey Mulligan Nominada
Premi Satellite al millor actor secundari Alfred Molina Nominat
Festival de Cinema de Sundance 2009 Premi de l'audiència: drama Guanyador
Premi de la fotografia: drama John De Borman Guanyador
Gran Premi del Jurat: drama Nominat

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]