Jane Austen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jane Austen
Jane Austen, from A Memoir of Jane Austen (1870).jpg
Gravat de Jane Austen, de l'any 1870, basat en un retrat fet per la seva germana Cassandra.
Naixement 16 de desembre de 1775
Steventon (Hampshire), Anglaterra
Mort 18 de juliol de 1817 (als 41 anys)
Winchester (Hampshire) Anglaterra
Activitat Escriptora
País Anglaterra
Gèneres Novel·la
Temes Novel·la sentimental
Obres principals Orgull i prejudici
Seny i sentiment
Emma

Signatura

Jane Austen (Steventon, Hampshire, Anglaterra, 16 de desembre de 1775Winchester, Hampshire, Anglaterra, 18 de juliol de 1817) va ser una novel·lista anglesa. Les seves obres, entre les quals cal destacar Orgull i prejudici, Seny i sentiment i Emma, són generalment considerades clàssics de la literatura anglesa. La seva penetrant anàlisi de la societat de l'època, unida al seu magistral ús de la narració indirecta i de la ironia, fan d'Austen una de les més influents i estimades novel·listes del segle XIX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jane Austen va nàixer en una rectoria a Steventon, Hampshire, sent la benjamina dels set fills del Reverend George Austen (1731–1805) i la seva esposa Cassandra (Leigh de nom de soltera) (1739–1827). Dos dels seus germans mascles James i Henry van seguir la carrera del pare i es van fer clergues (el darrer al final de la seva vida després d'una reeixida carrera com a banquer), mentre que Francis i Charles van seguir la carrera naval. Amb la seva única germana, Cassandra, va mantenir una estreta relació durant tota la vida. L'abundant correspondència entre les germanes ha proveït als historiadors la major part de les dades sobre la vida de Jane Austen. L'únic retrat indiscutit de Jane Austen és un esbós rudimentari i colorejat fet per Cassandra, que actualment es conserva a la National Portrait Gallery de Londres. L'any 1783, va ser educada breument per un familiar a Oxford, després a Southampton, i finalment (1785–1786) va assistir a una escola de senyoretes a l'abadia de Reading, Berkshire. El seu singular i avançat nivell d'educació pot haver contribuït a la seva primerenca afició per la literatura, havent començat la seva primera novel·la l'any 1789. La seva família també va propiciar la seva vocació; sovint la família Austen representava obres de teatre, donant a Jane l'oportunitat de posar en escena les seves pròpies històries. També solien emprar llibres de la biblioteca local, llibres que van influir en l'estil d'Austen. El seu germà Henry la va encoratjar especialment, i ell mateix era aficionat a escriure.

"Cottage" on Jane Austen va viure els 8 darrers anys de la seua vida (avui un museu)
Escut d'armes de la família de Jane Austen (premeu sobre la imatge per a obtenir més informació)

L'any 1801 la família va traslladar-se a la socialment estimada ciutat balneari de Bath, que li va proporcionar l'ambient de moltes de les seves novel·les. Tanmateix, Jane Austen, com el seu personatge Anne Elliot, sembla haver "persistit en el seu desgrat per Bath", potser perquè la seva estada a aquesta ciutat va coincidir amb una situació de precarietat financera de la seva família. L'any 1802, Austen va rebre una proposta de matrimoni d'un ric però "gras i maldestre" home anomenat Harris Bigg-Wither, que era sis anys més jove que ella. Aquest enllaç l'hauria alliberada de les dificultats i la dependència que llavors anaven associats a l'estatus de fadrinota. Aquestes consideracions van poder condicionar-la a la seva acceptació inicial, només per a canviar d'opinió l'endemà i refusar-hi. Tot sembla indicar que ella no l'estimava. Després de la mort de son pare, l'any 1805, Austen, la seva germana i sa mare van residir a Southampton amb el seu germà Frank i la família d'aquest durant uns quants anys, per a després traslladar-se a Chawton l'any 1809. Ací, el seu ric germà Edward tenia una finca amb una vil·la, on va allotjar sa mare i les seves germanes. Aquesta casa és avui dia un museu molt visitat pels turistes, i ha esdevingut un lloc de pelegrinatge pels admiradors d'Austen.

Austen va viure a Chawton i hi va escriure les seves darreres novel·les. L'any 1816, va començar a patir problemes de salut. Al maig de 1817 va traslladar-se a Winchester per estar més a prop del seu metge. Avui dia s'especula que va patir la malaltia d'Addison, una disfunció de les glàndules suprarenals que sovint és causada per la tuberculosi. Aquesta malaltia era desconeguda en aquell temps. Altres, com ara una dels seves biògrafes, Carol Shields, són partidaris de la hipòtesi que va morir de càncer de mama. El seu estat va anar empitjorant, i el 8 de juliol de 1817 va morir a l'edat de quaranta-un anys, sent soterrada a la Catedral de Winchester.

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra més popular d'Austen és Orgull i prejudici, que es considera un exponent de la seva astuta comèdia de costums. Austen també va escriure una sàtira de les llavors populars novel·les gòtiques d'Ann Radcliffe, L'abadia de Northanger, que va ser publicada pòstumament.

Adherint-se a una pràctica comuna entre les escriptores de l'època, Austen va publicar les seves obres de manera anònima; aquest fet va comportar que mai no s'integrés en els cercles literaris influents.

Les comèdies de costums d'Austen, especialment Emma, sovint es posen com a exemple de perfecció formal. Els crítics moderns continuen descobrint noves perspectives en els incisius comentaris d'Austen sobre la situació de les senyoretes solteres angleses dels últims anys de la dècada del 1790 i els primers de la dècada del 1800, una conseqüència de les lleis i costums en matèria d'herència, que atribuïen al fill mascle de més edat la pràctica totalitat de l'herència familiar.

Tot i que la carrera d'Austen va coincidir amb el moviment romàntic, no va ser una romàntica intensa i apassionada, podent trobar-se elements neoclàssics en la seva obra. Les emocions passionals en les novel·les d'Austen habitualment comporten perills: la dama jove que resa dues vegades al dia té més probabilitats de trobar la felicitat vertadera que aquella que fuig amb un amant capritxós. Els valors artístics d'Austen tenen més punts de contacte amb David Hume i John Locke que amb els seus contemporanis William Wordsworth o Lord Byron. Entre les influències sobre Austen cal destacar Samuel Johnson, William Cowper, Samuel Richardson,Walter Scott, George Crabbe i Fanny Burney.

Tot i que Austen no pren partit per l'emoció en el mateix grau que altres escriptors romàntics, també es mostra escèptica per l'actitud contrària - un càlcul i una fredor excessius sovint condueixen al desastre en les novel·les d'Austen.

L'any 1816, els editors del New Monthly Magazine no van considerar Emma una novel·la important.

Crítica[modifica | modifica el codi]

Les novel·les d'Austen van obtenir només una tèbia acollida quan van ser publicades, tot i que particularment Sir Walter Scott va lloar la seva obra:

"Aquesta jove dama té un talent per a descriure les relacions de sentiments i personatges de la vida corrent, que és per a mi el més meravellós amb què he topat." En l'última novel·la d'Austen, Persuasió, uns personatges estan llegint una novel·la de Scott i la lloen, però Marianne Dashwood a "Seny i sentiment" ja havia declarat a Scott un dels seus escriptors preferits.

Austen també va guanyar-se l'admiració de Macaulay (qui creia que al món no hi havia novel·les que pogueren acostar-se a la perfecció d'Austen), Samuel Taylor Coleridge, Robert Southey, Sydney Smith, Edward FitzGerald, i el príncep Regent, qui fins i tot va convidar-la a visitar-lo a Brighton. Els estudiosos del segle XX la situen entre els més grans genis de la literatura anglesa, de vegades comparant-la amb Shakespeare. Lionel Trilling i Edward Said han escrits assaigs sobre les obres d'Austen. Said es refereix extensament a Mansfield Park en la seva obra de l'any 1993 Culture and Imperialism.

Trilling va escriure en un assaig sobre Mansfield Park:

"Va ser Jane Austen la primera en representar l'especificitat de la personalitat moderna i la cultura on es va desenvolupar. Mai abans que ella, la moral quotidiana havia estat expressada com ella ho va fer, mai abans s'havia concebut que podia ser tan complexa, difícil i esgotadora. Hegel parla de la "secularització de l'espiritualitat" com una característica essencial de l'era moderna, i Jane Austen és la primera en dir-nos el que això significa. És la primera novel·lista en descriure la vida social, la cultura general, com a part de la moral corrent, generant els conceptes de "sinceritat" i "vulgaritat" que cap temps anterior havia dotat de significat, i que per a nosaltres són tan subtils que desafien la definició, i tan punyents que ningú no pot fugir al seu poder. Va ser la primera en adonar-se del terror que domina la nostra situació moral quan exposem les nostres vides i capteniments, la ubiqüitat i l'anonimat del judici a què hem de respondre, la necessitat que sentim de demostrar la puresa de la nostra espiritualitat secular, els indrets foscos i dubtosos de la qual són més nombrosos i misteriosos que els de l'espiritualitat religiosa, ..."

Les crítiques negatives vers Austen també han estat notables, amb detractors severs que sovint van acusar les seues obres de ser antiliteràries i ximples.

Charlotte Brontë va criticar l'estretor de propòsit de les obres d'Austen:

"No res semblant a calor o entusiasme, no res enèrgic, punyent, colpidor, pot ser utilitzat per a elogiar aquestes obres: totes aquestes demostracions que l'autora hauria tractat amb un menyspreu ben educat, poden ser excloses per 'outrés' i extravagants. Va fer molt bé la seua feina de descriure la superfície de la vida d'un grapat de gentils anglesos. Hi ha una fidelitat xinesa, una delicadesa de miniatura en el dibuix. No amoïna el lector amb cap element vehement, no el destorba amb res profund. Les passions són matèria desconeguda per a ella: fins i tot renuncia a parlar-ne... Li agrada sotmetre a estudi allò que veu d'agut, de ben parlat, de moviments flexibles: però allò que batega ràpidament i pregonament, allò que fa escalfar la sang, com és allò que rau sota la línia de la vida o el significat de la mort, aquesta Miss Austen ho ignora... Jane Austen va ser una dama completa i sensible, però una incompleta i radicalment insensible (no sense sentit) dona, si aquesta és la seua heretgia jo no puc ajudar-la.

Mark Twain, el primer crític americà d'Austen, tenia en molt poca estima les obres de l'escriptora, com es desprèn del comentari que fa al descriure la biblioteca del seu vaixell: "Llibres de Jane Austen... no n'hi ha en aquesta biblioteca. Només aquest fet per si sol ja la faria una biblioteca bastant bona, tret que fos una biblioteca sense cap llibre".[1]

Rudyard Kipling tenia una opinió diferent, arribant fins i tot a escriure un conte The Janeites sobre un grup de soldats que eren admiradors d'Austen, i també dos poemes lloant l'Anglaterra de Jane (England's Jane) on li professa una veritable admiració pòstuma.

La força literària d'Austen rau el la descripció dels personatges, especialment els femenins, amb tocs delicats procedents dels incidents senzills i quotidians de la vida de les classes mitjana i alta, sobre les quals tracten generalment les seues novel·les. Els personatges, tot i ser tipus bastant corrents, estan traçats amb tal fermesa i precisió i amb tant de detall que retenen la seua individualitat al llarg del desenvolupament de la narració, i són transparents a la personalitat de l'escriptora. La seua visió de la vida sembla principalment cordial, amb una bona dosi d'ironia gentil però punyent.

Alguns lectors contemporanis poden trobar el món que ella descriu, en el qual el principal propòsit de tothom sembla aconseguir matrimonis avantatjosos, encotillat i inquietant. En la seua època les opcions eren limitades, i tant els homes com les dones es casaven per consideracions econòmiques. Les dones escriptores tractaven els assumptes limitats del gènere romàntic. Part de la prominent reputació d'Austen prové de la manera en què va saber integrar les observacions sobre la condició humana dins d'unes convincents històries d'amor. Gran part de la tensió en les seues novel·les prové de la necessitat de trobar un equilibri entre les consideracions purament financeres i altres factors: amor, amistat, honor i autoestima. Cal remarcar que a l'època, les novel·les d'amor eren considerades com una intel·ligent i moderna variació de les novel·les amoroses sobre cavallers medievals; aquells a qui les damisel·les forçaven a l'aventura, a la recerca de la fortuna i a executar les seues comandes.

Hi ha dos museus dedicats a Jane Austen. El Jane Austen Centre, a Bath, és un museu públic situat en una casa d'estil georgià, a Gay Street, just a dues cases del número 25, on Austen va residir l'any 1805. El Museu Casa de Jane Austen és situat a Chawton cottage, Hampshire, on Austen va viure de 1809 a 1817.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Les obres d'Austen s'han adaptat al cinema i a la televisió en moltes ocasions, variant molt pel que fa a la fidelitat als corresponents originals.

Orgull i prejudici ha estat la més adaptada de les seues obres, amb sis pel·lícules, la més recent de les quals (Pride & Prejudice) data de 2005, dirigida per Joe Wright i protagonitzada per Keira Knightley (Elizabeth Bennet), Donald Sutherland (Mr. Bennet), Matthew Macfadyen (Mr. Darcy), i Judi Dench (Lady Catherine de Bourgh). També hi ha una adaptació de Bollywood de 2004: Bride & Prejudice. La versió cinematogràfica de 1940 va comptar en el seu repartiment amb Laurence Olivier com Mr. Darcy, i Greer Garson com Elizabeth Bennet. En una versió de la BBC de 1985, Elizabeth Garvie va fer-se càrrec de paper d'Elizabeth Bennet. Anteriorment, la BBC n'havia produït cinc sèries de televisió, la més notable de les quals va ser la de l'any 1995, amb Colin Firth i Jennifer Ehle. Tanmateix, la primera adaptació va ser per al cinema mut, tot i que totes les còpies s'han perdut. La pel·lícula de 2001 Bridget Jones's Diary, basada en un llibre de Helen Fielding, pren l'argument i alguns personatges directament de la novel·la d'Austen.

Emma ha estat adaptada a la televisió diverses vegades, la primera d'elles l'any 1948. Entre les versions més recents cal esmentar la de 1972 per a la televisió britànica, la pel·lícula de 1996 Emma, amb Gwyneth Paltrow i Jeremy Northam, i també l'adaptació televisiva britànica de 1996, amb Kate Beckinsale. La pel·lícula de l'any 1995 Fora d'ona, dirigida per Amy Heckerling i protagonitzada per Alicia Silverstone, és una transposició de la història d'Emma a l'ambient universitari de Califòrnia.

Seny i sentiment ha estat adaptada quatre vegades, incloent-hi la versió de 1995, traduïda en català com a Sentit i sensibilitat, sobre guió d'Emma Thompson (qui va guanyar un Oscar al millor guió adaptat). Va ser dirigida per Ang Lee i protagonitzada per Thompson i Kate Winslet. Persuasió ha estat adaptada dues vegades a la televisió i una al cinema. Mansfield Park i L'abadia de Northanger s'han adaptat també al cinema.

La pel·lícula de 1980 Jane Austen in Manhattan tracta de dues companyies teatrals rivals que desitgen produir l'única obra de teatre completa de Jane Austen, "Sir Charles Grandison" (basada en la novel·la homònima de Richardson), que va ser redescoberta l'any 1980.[2]

La jove Jane Austen, dirigida per Julian Jarrold i protagonitzada per Anne Hathaway, és un retrat semi-biogràfic de la joventut de Jane Austen a qui se li reconeix actualment una relació amb el jutge Tom Lefroy, interpretat per James McAvoy.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

(entre parèntesis, l'edició catalana, quan n'hi ha)

Novel·les[modifica | modifica el codi]

Narrativa curta[modifica | modifica el codi]

  • Lady Susan
  • The Watsons (novel·la incompleta; la neboda d'Austen, Catherine Hubback, va completar-la i publicar-la amb el títol The Younger Sister a mitjan segle XIX)
  • Sanditon (novel·la incompleta)

Obres de joventut[modifica | modifica el codi]

  • The Three Sisters («Les tres germanes», dins Amor i amistat. Les tres germanes, trad. de Dolors Udina; Manresa: Angle, 2007)
  • Love and Freindship [sic; l'errada en la paraula "friendship" (amistat) és deliberada] («Amor i amistat», dins Amor i amistat. Les tres germanes, trad. de Dolors Udina; Manresa: Angle, 2007)
  • The History of England
  • Catharine, or the Bower
  • The Beautifull Cassandra [sic]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Jane Austen's books...are absent from this library. Just that one omission alone would make a fairly good library out of a library that hadn't a book in it." Mark Twain, Following the Equator
  2. BBC News. 2004. Rare Austen manuscript unveiled

Bibliografia addicional[modifica | modifica el codi]

  • Knox-Shaw, Peter: Jane Austen and the Enlightenment. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-84346-4
  • Tomalin, Claire: Jane Austen: a life (edició revisada) Londres: Penguin, 2000. ISBN 0-14-029690-5
  • Le Faye, Deirdre: Jane Austen: A Family Record (2a. ed.). Cambridge: Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-53417-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jane Austen