Edward Said

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Edward Said i la seva germana Rosamarie l'any 1940.

Edward Said o Edward Saïd (en àrab إدوارد وديع سعيد, Idwārd Wadīʿ Saʿīd) (Jerusalem, 1 de novembre del 1935Nova York, 24 de setembre del 2003), fou un activista palestí, crític polític i tèoric literari.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Said va néixer l'1 de novembre de 1935 a la ciutat de Jerusalem, capital de Palestina, en aquells moments sota mandat britànic, en una família àrab cristiana. El 1948 hagué de traslladar-se, amb la seva família, a un camp de refugiats davant l'ocupació del Jerusalem Occidental per part de les forces israelianes, per poder espcapar-se posteriorment fins a Egipte.

Als 14 anys Said va entrar al Col·legi Victoria d'El Caire, i després a l'escola Mount Hermon als Estats Units, per llicenciar-se posteriorment a la Universitat de Princeton i doctorar-se a Harvard. Va ingressar a la Universitat de Columbia com a professor el 1963, on va realitzar classes d'anglès i literatura comparada durant dècades. Said també va ensenyar a les universitats de Harvard, Johns Hopkins i Yale. Parlava anglès i francès fluidament, el seu àrab col·loquial era excel·lent, el seu àrab formal molt bo i estava familiaritzat amb el castellà, l'alemany, l'italià i el llatí.

Se li van concedir nombrosos doctorats honoraris al voltant del món i va rebre dues vegades el Premi Trilling de Columbia, així com el Premi Wellek de la American Comparative Literature Association. L'any 2002 li fou otorgat el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia juntament amb Daniel Barenboim per la formació de la West-East Divan Orchestra, un exemple de col·laboració entre palestins i jueus.

Edward Said va morir als 67 anys a la ciutat de Nova York el 24 de setembre de 2003 després d'una llarga lluita amb la leucèmia.

Orientalisme[modifica | modifica el codi]

Said és més conegut per descriure i criticar el "Orientalisme", que per a ell consistia en una constel·lació de falsos prejudicis en el fons de les actituds occidentals pel que fa a l'orient.

En la seva obra de 1978, Orientalism, Said denuncia els "persistents i subtils prejudicis eurocèntrics contra els pobles àrabo-islàmics així com la seva cultura". Argumenta que una llarga tradició d'imatges falses i romantiqies d'Àsia i el Pròxim Orient a la cultura occidental han servit de justificació implícita a les ambicions colonials i imperials d'Europa i els Estats Units.

Covering Islam[modifica | modifica el codi]

A Covering Islam (1981 i 1997) l'anàlisi que havia fet prèviament de la tradició orientalista europea era portava cap als orientalistes contemporanis, així com a la imatge que els mitjans de comunicació de masses oferien de l'islam que era presentat:

  • com un tot homogeni
  • associat a la violència i a la irracionalitat
  • com a endarrerit
  • com a essèncialment enfrontat a Occident

i amb tot un seguit d'hestereotips que amagaven una intencionalitat política. Era per a justificar la política occidental envers els països àrabs i musulmans, que es mobilitzava aquesta ideologia i no un pretés coneixement objectiu i 'per se'.

Activisme[modifica | modifica el codi]

Com activista palestí, Said va defensar els drets dels palestins a Israel i els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània. En els seus escrits de 1980, Said va anticipar una eventual política d'agressió per part dels Estats Units al Pròxim Orient.

Durant molts anys va ser membre del Consell Nacional Palestí, però va trencar amb Iàssir Arafat pel desacord amb els Acords d'Oslo. Said els considerava un frau, i feia notar que no s'esmentava la fi de l'ocupació israeliana, ni la destinació de Jerusalem, ni es proposava una solució als assentaments israelians.

Però encara havent trencat amb Arafat, la seva lluita pels drets dels palestins va continuar, i l'any 2000 va llençar simbòlicament una pedra contra una torre de vigilància israeliana a la frontera israelo-libanesa.

Seva és la sentència: "L'exili és quelcom curiosament encisador sobre el qual pensar, però terrible d'experimentar"

Antagonistes[modifica | modifica el codi]

A causa del seu activisme pro-palestí, va ser acusat per sectors proisraelians de línia dura, d'antisemita i fins i tot de terrorista, patint diversos atacs contra la seva perona al llarg de la seva vida.

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

  • Joseph Conrad and the Fiction of Autobiography (1966)
  • Beginnings: Intention and Method(1975)
  • Orientalism (1978)
  • The Question of Palestine (1979)
  • Orientalisme (1980)
  • Literature and Society (editor) (1980)
  • Covering Islam: How the Media and the Experts Determine How We See the Rest of the World (1981)
  • The World, the Text and the Critic (1983)
  • After the Last Sky: Palestinian Lives (1986) [with photographs by Jean Mohr]
  • Blaming the Victims: Spurious Scholarship and the Palestinian Question (1988)
  • Yeats and Decolonization (1988)
  • Musical Elaborations (1991)
  • Culture and Imperialism (1993)
  • The Politics of Dispossession (1994)
  • Representations of the Intellectual: The Reith Lectures (1994)
  • The Pen and the Sword: Conversations with Edward W. Said (1994) [converses amb David Barsamian]
  • Peace and Its Discontents: Essays on Palestine in the Middle East Peace Process (1996)
  • Entre guerre at paix (1997)
  • Acts of Aggression: Policing "Rogue States" (amb Noam Chomsky i Ramsey Clark) (1999)
  • Out of Place (1999) (a memoir)
  • Henry James: Complete Stories, 1884-1891 (Editor) (1999)
  • The End of the Peace Process: Oslo and After (2000)
  • Reflections on Exile (2000)
  • The Edward Said Reader (2000)
  • Power, Politics and Culture: Interviews with Edward W. Said (2001)
  • CIA et Jihad, 1950-2001: Contre l'URSS, une désastreuse alliance (2002), amb John K. Cooley
  • Culture and Resistance: Conversations with Edward W. Said (2003) [entrevistes realitzades per David Barsamian]
  • From Oslo to Iraq and the Road Map (2003)
  • Humanism and Democratic Criticism (2005)
  • On Late Style: Music and Literature Against the Grain (pòstum, 2006)
  • Criticism in Society (sense any de publicació)
  • Edward Said: A Critical Reader (sense any de publicació)
  • Freud and the Non-European (sense any de publicació)
  • Jewish Religion, Jewish History (Introduction) (sense any de publicació)
  • Nationalism, Colonialism, and Literature (sense any de publicació)
  • Parallels and Paradoxes: Explorations in Music and Society (amb Daniel Barenboim) (sense any de publicació)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edward Said