Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà
De Viquipèdia
 |
|||||||||||||||||||||||||||
| Nom complet | Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà | ||||||||||||||||||||||||||
| Àlies | Els catalans | ||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any de fundació | 1902 | ||||||||||||||||||||||||||
| Estadi | Estadi Aimé Giral, Perpinyà (Rosselló) |
||||||||||||||||||||||||||
| Capacitat | 16.500 espectadors | ||||||||||||||||||||||||||
| President | Paul Goze | ||||||||||||||||||||||||||
| Entrenador | Jacques Brunel, Bernard Goutta i Franck Azéma |
||||||||||||||||||||||||||
| Lliga | Campionat de França de rugbi a 15 | ||||||||||||||||||||||||||
| Temporada | 2008-09 | ||||||||||||||||||||||||||
| Posició | 1a (Campió) | ||||||||||||||||||||||||||
| Web oficial | http://www.usap.fr/ca/ | ||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||
La USAP (Union Sportive Arlequins Perpignan, o Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà), és un club de rugbi de Perpinyà (Catalunya Nord) fundat al 1902. Ha estat set vegades campió del Campionat de França de rugbi a 15 (1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955 i 2009)
El club es va fundar al 1902 com a AS Perpinyà, renomenat US Perpinyà al 1919 i finalment al 1933 va adoptar el nom d'Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP). El seu estadi local és l'Estadi Aimé Giral amb una capacitat de 16.500 espectadors. La seva samarreta porta els colors sang i or de l'escut de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Els començaments
El rugbi arriba Perpinyà el 1889, sota la forma de la Unió esportiva del Liceu. El primer club civil, el Stade roussillonnais és fundat poc després, però desapareix el 1902 per deixar el lloc a l'avantpassat del club actual, l'Association sportive perpignanaise (ASP). Juga en sang i or, els colors de Catalunya. A partir d'abril del 1903, l'ASP venç l'Ecole vétérinaire de Tolosa per al títol de campió del Sud de Segona Sèrie, i encadena els successos.
El 1909, l'ASP absorbeix el Perpinyà esportiu, club fundat alguns anys abans. El 1911, guanya el primer títol estatal, el de Segona Sèrie contra l'US Doloise. Una escissió intervé el 1912 i certs membres del club funden el Stade olympique perpignanais (SOP). Això no impedeix l'ASP de distingir-se en campionat de França de rugbi a 15, amb una semifinal el 1913 i sobretot un títol el 1914 contra Tarba. La transformació que dóna la victòria als Catalans a pocs instants de la fi del partit la reix un minyó de 18 anys, Aimé Giral, que morirà al front durant la Primera Guerra mundial qualques mesos més tard, i donarà el seu nom a l'estadi del club.
Pel seu costat, el SOP esdevé campió de França de Segona Sèrie el 1913 (contra l'AS Française 14-8).
[edita] La primera edat d'or
La guerra va interrompre l'ascensió del club. El 1919, els dos clubs de la ciutat es fusionaren creant la Union Sportive Perpignanaise (USP). El nou club adoptà els cèlebres colors blau cel per la samarreta, blanc pel pantaló i sang i or pels mitjons. La raó d'aquest canvi fou com a homenatge als jugadors del club morts durant la guerra de 1914-1918, adoptant el club el color blau dels seus uniformes.
S'inicià una època d'èxit pel club de Perpinyà que es consolidà com un dels més importants del campionat francès. El seu gran any fou el 1921: els quatre equips del club foren campions del Llenguadoc i els equips I i II foren campions de França. El seu segon campionat absolut de França el guanyà davant l'Stade Toulousain a Besiers.
La USP disputà tres finals consecutives (1924, 1925, 1926), guanyant la segona enfront l'AS Carcassonne, i perdent les altres dues contra el seu gran rival occità, el Tolosa. En aquell moment, amb tres títols, el club dominava el rugbi francès.
Durant aquells anys, un segon club de rugbi existia a Perpinyà, el Club des Arlequins Perpignanais. El seu nom prové del fet que el club era molt pobre en els seus inicis i sovint els jugadors, propietaris de la seua samarreta, no la podien reemplaçar quan era esquinçada i la pedaçaven amb trossos de teixit que no eren pas sempre del color desitjat, d'aquí la semblança amb el vestit d'un arlequí.
[edita] De la fusió USP-Arlequins al darrer títol
El 5 de maig de 1933, els dirigents dels dos clubs finalment s'acorden per fusionar-se. És així com neix la Unió Esportista Arlequins de Perpinyà. El 1940, es modifica el nom, esdevenint Unió dels Esports Atlètics Perpinyanesos.
La USAP, com és coneguda d'ara endavant, disputa dues noves finals, l'una perduda el 1935, l'altra guanyada el 1938, tots dos cops contra el Biarritz. Un cinquè títol corona aquest període daurat el 1944 amb victòria contra el Baiona).
Paral·lelament, el Rosselló esdevingué terra del rugbi a 13 i des de la fi de la guerra. Aquest esport, prohibit pel règim de Vichy, es reviscola i sedueix la pedrera de la USAP. Deu campions de França del 1944 passaren així a professionals del rugbi de 13.
Malgrat tot, la USAP es reconstrueix i arriba dues vegades més a la final, el 1952 (derrotat contra el FC Lourdes que començava aleshores el seu període de dominació) i el 1955 obté el sisè títol, el darrer fins avui de la USAP.
[edita] L'època contemporània
Tret d'una final perduda el 1977 contra l'AS Béziers, la USAP, pilar de la primera divisió, no desenvolupa cap paper important. El darrer títol gran del club és una Challenge Yves du Manoir el 1994. A partir del 1997, el club torna al capdamunt del rugbi francès, sense arribar a imposar-se. El 1998, disputa una nova final, la primera al Stade de France, guarnit per a l'ocasió amb el vermell i el groc, però perd contra l'Estade Français. Després el 2000, sota la direcció d'Olivier Saïsset, antic entrenador i jugador de l'AS Béziers (el gran rival occità de proximitat), el club arriba sistemàticament a les fases finals del campionat. Disputa una nova final, perduda el 2004 contra l'Stade Français.
La USAP disputa regularment la Copa d'Europa. Després d'una experiència el 1998-99, el club hi participa sistemàticament des del 2001, amb una final perduda el 2003 contra el Tolosa.
Saisset se'n va del club després de la derrota a la final del campionat del 2004, i el reemplaça Philippe Boher i Philippe Ducousso, que porten la USAP fins a la semifinal del campionat contra Biarritz el 2005-06 (9-12). El maig de 2006, Ducousso cedeix la seua plaça a Franck Azéma.
L'any 2002 la USAP va signar un conveni de col·laboració amb el Barcelona Universitari Club, a partir del qual l'equip de Barcelona es diu d'aleshores endavant USAP-Barcelona. La temporada 2006-2007 va firmar un conveni de col·laboració amb el Barça.
El 6 de juny de 2009, a l'Stade de France de París, la USAP va tornar a aixecar l'escut de Brennus després de guanyar la seva setena lliga, aquesta vegada contra el Clarmont occità, per 22-13. En un estadi ple de gom a gom i amb milers de seguidors catalans a les grades, l'equip de Jacques Brunel va trencar una sequera de més de mig segle gràcies a una magnífica segona part. La USAP, que havia quedat primera a la fase regular de la lliga, jugava la quinzena final de la lliga en els seus més de cent anys d'història, de les quals n'havia guanyat sis.
[edita] Estadi
La USAP Juga els seus partits a l'estadi Aimé Giral, amb capacitat per a 16.500 espectadors.
[edita] Identitat
La USAP ha estat tradicionalment una icona catalanista, fins i tot té com a himne del club la cançó l'Estaca d'en Lluís Llach.
Recentment, el club ha reprès el nom que portava entre 1933 i 1940, Unió Esportista Arlequins de Perpinyà, i ha canviat els colors de les seues samarretes, abandonant el blau cel pel sang i or de les armes de Catalunya. És un indici de la forta identitat catalana cada vegada més reivindicada. La seua divisa (emprada en idioma català) és «Sempre Endavant».
El club mira de desenvolupar el rugbi a la resta de Catalunya, per això, des del 2004, fa convenis de col·laboració amb clubs com el FC Barcelona i dóna suport a l'escola de rugbi blaugrana, supervisada per Georges Coste, antic entrenador de la USAP.
Club «de foc», com se l'anomena sovint, per la passió que l'envolta, la USAP no ha pas resplendit sempre per l'estabilitat dels seus dirigents. Recentment, Marcel Dagrenat, home de negocis arribat al club el 1996 i president a partir del 2000, ha reeixit a modernitzar i consolidar el club, aleshores amenaçat de degradació en el pla esportiu i que sofria un greu dèficit financer, com a entitat professional capaç de posicionar-se en els primers llocs tant a nivell francès com europeu. Creà el holding "USAP per sempre", principal accionista del club (aproximadament 80% de les accions), del qual és el president, i presideix també la societat anònima esportiva professional del club. Però fatigat per les baralles intestines, sobretot amb l'associació que administra el sector dels afeccionats del club, i criticat per a la seua gestió (vista de vegades com autocràtica), abandonà el seu lloc a l'octubre del 2006. [1] Cop de teatre un mes més tard. El 23 de novembre del 2006, Dagrenat i el seu equip reprenen les regnes del holding USAP Per Sempre, gràcies a les votacions de l'associació d'antics jugadors de la USAP (Amicale des Anciens), que no té més d'un 1% de les accions del holding, però que es mostraren decisives. Dagrenat és soci amb Jordi Pujol, fill de l'antic president de Catalunya.
La identitat catalana no ha impedit a la USAP d'obrir amplament les seues portes a l'adveniment del professionalisme. Una desena de nacionalitats composen actualment la plantilla professional del club.
[edita] Jugadors emblemàtics i internacionals
La USAP ha proveït nombrosos internacionals al 15 de França (28 a la data d'octubre de 2006). Citarem «Jep» Desclaux (anys 1930 i 1940), Puig-Aubert (anys 1940 i 1950), Jean-François Imbernon (anys 1970 i 1980) o, més recentment, Thomas Lièvremont. El darrer en data és Vincent Debaty. Un dels jugadors els més emblemàtics del club, Bernard Goutta, capità que posarà un terme en la seua carrera a la fi de la temporada 2006-07, ha conegut la seua única selecció contra el Canadà el juliol del 2004.
Actualment, l'USAP té nombrosos jugadors que flirtegen o han flirtejat amb l'equip de França (Nicolas Mas, Christophe Manas, Nicolas Durand, Vincent Debaty, Jean-Philippe Grandclaude, Nicolas Laharrague et cetera.), en què alguns fins i tot han conegut una o dues seleccions, però sols dos d'aquests, Nicolas Mas i David Marty, són regularment seleccionats.
Entre els estrangers, el pilar Perry Freshwater roman un element important de l'equip d'Angleterre i Rimas Álvarez Kairelis de la d'Argentina. A la pretemporada 2007-2008, la USAP ha fet un gran cop al mercat de les transferències : el reclutament de l'arrere dels campions del Món 2007, el Sud Africà Percy Montgomery.
A la pretemporada 2008-2009, la USAP fa de nou un gran cop al mercat dels transferiments : fa signar l'obridor dels All black Daniel Carter, amb el bemoll tanmateix que no jugà més que a la segona meitat de la temporada.
[edita] Palmarès
- Copa d'Europa de rugbi a 15
- Finalista: 2002-03
- Campionat de França de rugbi a 15: 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955, 2009
- Finalista: 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977, 1998, 2004
- Challenge Yves du Manoir: 1935, 1955, 1994
- Finalista:1936, 1937, 1938, 1956, 1965
- Challenge Antoine Béguère: 1988
- Finalista: 1967
- Challenge Paul Roca : 1953
- Campionat francès de segona divisió: 1911 (enfront l'US Doloise, 20-5)
- Campionat del Sud: 1903 (enfront l'École Vétérinaire de Toulouse, 8-6)
[edita] Finals disputades per la USAP
[edita] Campionat francès de rugbi
1 Una primera final fou disputada el 26 d'abril de 1925 a l'Stade des Ponts Jumeaux a Tolosa amb el resultat de 0-0 AP.
[edita] Copa d'Europa de rugbi
| Data | Vencedor | Finalista | Marcador | Seu | Espectadors |
|---|---|---|---|---|---|
| 24 de maig 2003 | Stade Toulousain |  USA Perpinyà |
22-17 | Lansdowne Road, Dublín | 28.600 |
[edita] Transferències 2009/10
Arribades
Benoît Bourrust (Biarritz Olympique)
Sortides
Daniel Carter (Crusaders)
Chris Cusiter (Glasgow)
Ignacio Mierès (Bobigny)- Sebastian Bozzi (parada)
[edita] Equip tipus
[edita] Plantilla 2009/2010
[edita] Jugadors destacats
per ordre cronològic
[edita] Entrenadors destacats
[edita] Bibliografia
- USAP: 100 ans de passion, de Gilles Navarro, éd. Trabucaire (Canet de Rosselló), 2003
- USAP, 1987-2002: XV ans d'une nouvelle aventure, le professionnalisme, de Louis Monich, éd. I Média, 2003
- "USAP, Fiers d'être catalans", de Robert Marty avec le collaboration de Pere Manzanares, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
- "La USAP de Perpinyà, la força del rugbi català" traduction en catalan, éd. Thassalia, Barcelona, 1998
[edita] Himnes
- "El Cant de la USAP" és el nou himne del club de rugbi de la USAP Perpinyà. Aquesta cançó fou creada durant la temporada 2007-2008. Hi ha també d'altres himnes no oficials com L'Estaca.
- "L'Estaca" de Lluis Llach, és un himne no oficial del club.
[edita] Grups de suport
- Llista de la web oficial del club
- Els de Tolosa amb la USAP (Penya de Tolosa)
- Els Angelets de la terra
- Els de París amb la USAP (Penya de París)
- Les Barretines
- La Penya de l'Aspres
- Les Arlequins
- La Bronca 2003
- La Lleganya
