Besiers
|
|||
| Localització | |||
 Besiers
Localització de Besiers a la República Francesa
|
|||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Erau Besiers (capital) Capital de 4 cantons |
||
| Superfície | 95,48 km² | ||
| Altitud | 17 msnm | ||
| Població (2009[1]) • Densitat |
70.957 hab. 743,16 hab/km² |
||
| Coordenades | 43° 20′ 51″ N, 3° 13′ 08″ E / 43.347615,3.218991Coord.: 43° 20′ 51″ N, 3° 13′ 08″ E / 43.347615,3.218991 | ||
| Codi postal | 34500 |
||
| Codi INSEE | 34032 |
||
| Web | |||
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat de França, al departament de l'Erau, regió del Llenguadoc-Rosselló. És cap de l'arrondissement del mateix nom. El gentilici dels habitants de Besiers és en català: bederrès -esa (en occità: besierenc -a, en francès: biterrois -e)
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
El 2007 tenia 76.000 habitants. Està situada a la plana dominant el canal del Migdia i el riu Orb des d'un turó.
Besiers està a 20 km de la Mediterrània i a 50 km de les formacions muntanyoses de l'alt Llenguadoc com el Caroux (1.900 m), l'Espinouse (1.124 m).
És el terme municipal més gran (9 548 ha) del departament, on menys de la meitat del terme està urbanitzat, la resta formada per espais verds, zones naturals i de zones agrícoles (unes 2.000 ha) on domina la vinya.
Monuments[modifica]
- La seva esglèsia principal és Sant Nasari, antiga catedral començada al segle XII i acabada al XIV.
- L'esglèsia de la Magdelena, restaurada, i on els càtars foren assassinats al crit de: "Mateu-los tots; Deu ja triarà"
- La rambla amb el mercat de les flors el divendres: Allées Paul Riquet.
- A la vora del riu Orb hi ha el famós Pont Vell (data de l'edat mitjana)
- El pont Canal: pont que permet al Canal del Migdia travessar el riu Orb.
- Les rescloses de Fonseranes del mateix canal: permeten a les barcasses salvar un desnivell de 21,5m en poc més de 300m.
- Té també museus (el de Belles Arts i Biterrois).
Alguns noms tradicionals que la gent encara fa servir en lloc de la denominació oficial, són:
- Place d'Espagne, per Place des Alliés
- Avenue d'Agde, per Avenue du président Wilson
- Place de la Citadelle, per Place Jean Jaurès
- Rue de la Juiverie, per Rue de Jérusalem
- Place Suchon, per Place du général De Gaulle
Història[modifica]
Fou una ciutat de la tribu dels volques tectòsages i fou ocupada pels romans el 120 aC. Fou colònia romana amb el nom de Biterrae o Beterra, també escrit com Baeterrae, Baitera, Baitarra, Baitarrous o Bêtêrra. Els seus habitants eren els baitarrites, biterrensis o baeterrensis. El seu producte més apreciat fou el vi. Va tenir un amfiteatre que no es conserva.
El 450 la van ocupar els visigots. El 532 fou atacada pels francs i destruïda, però reconstruïda, i va restar en mans dels visigots fins a la conquesta àrab el 719. Després de aixecar el setge de Narbona (737), Carles Martell va ocupar per un moment Besiers i va fer arrasar les muralles i cremar els ravals abans de retirar-se. Va passar definitivament als francs el 752. Seu d'un bisbat, un vescomte hi apareix cap el 885.
Vegeu: Vescomtat de Besiers i bisbat de Besiers.
La ciutat anà creixent i esdevingué una de les ciutats més importants d'Occitània. Tanmateix a conseqüència de la Croada contra els càtars el juliol de 1209, la ciutat de Besiers (que comptava aleshores al voltant de 40.000 habitants) fou atacada i assetjada per l'exèrcit francès. El dia 22 d'aquell mateix mes, l'endemà de l'atac de l'armada dels croats, Besiers queia començant així el saqueig i una massacre despietada que no respectaria ni les esglésies (es va calar foc a la Catedral i a la Magdalena que acabarien en part destruïdes) ni els habitants de religió catòlica (els francesos van executar entre 15.000 i 20.000 habitants). Així ha esdevingut famosa la frase atribuïda al legat del Papa Arnau d'Amaurí quan es prengué la ciutat: Mateu-los tots i Déu, després, ja sabrà conèixer els seus.
El 1247 el vescomtat va passar a la corona francesa. La ciutat es repoblà i conegué un període de resplendor intel·lectual al segle XVII amb la creació del teatre occità de Besiers, un teatre popular de carrer nascut arran de la tradició de la festa de les Caritats (el 1612) del qual només s'han conservat 24 peces avui en dia. Se suposa que aquestes representacions han pogut influenciar el teatre francès d'aquell segle, i sobretot l'obra de Molière que va residir al Llenguadoc entre 1653 i 1658.
Bederresos il·lustres[modifica]
- Jean Moulin: nascut al 1899, prefecte i heroi de la Resistència francesa a l'ocupació alemanya. Fou denunciat i assassinat en un tren l'any 1943. Està enterrat al Panteó de Paris.
- Pierre-Paul Riquet: Nascut el 1609, enginyer, va promoure i dirigir el Canal du Midi que uneix l'Atlàntic a la Mediterrània. Morí l'any 1680.
- Raoul Barrière jugador de rugby a XV i entrenador de l'Association sportive de Béziers Hérault que inicià l'hegemonia del club sobre el rugby francès l'any 1971. És cavaller de la Legió d'Honor.
- Edgar Faure (1908 - 1988) Polític francès, exercici diferents ministeris, fou President del Consell i de l'Assemblea Nacional.
- Alexandra Rosenfeld nascuda el 23 de novembre de 1986 ha estat Miss França 2006 i Miss Europa 2006.
- Yves Nat (1890 - 1956) cèlebre pianista francès.
- Maria Roanet nascuda l'any 1936, és etnòloga, compositora, cantant en llengua d'Oc, historiadora, i realitzadora de vuit pel·lícules sobre temes religiosos.
- Joan Esteve de Besiers, trobador al servei de Guillem de Lodeva. (s. XIII)
- Pierre Gaveaux, compositor (1761-1825)
Besiers i la literatura catalana[modifica]
L'obra Les amnèsies de Déu (2005), de Joan-Daniel Bezsonoff, fa una descripció de la vida a Besiers durant la segona guerra mundial i l'ocupació alemanya.
Besiers i l'esport[modifica]
La ciutat de Besiers fou durant molt de temps capital del Rugby francès amb el seu equip, l'Association sportive de Béziers Hérault (http://www.asbh.net) Guanyador del campionat de França l'any 1961, va iniciar l'any 1971 una època daurada de domini sobre el rugby francés (és prou rellevant que l'entrenador d'Anglaterra digués després d'una victòria de la seva selecció: "Hem jugat com Besiers"). Durant aquesta època va acumular (a més del títol del 1961):
- 10 títols de campions de França: 1971, 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1980, 1981, 1983, 1984 amb 11 finals jugades (va perdre la del 1976)
- Challenge du Manoir: 1972, 1975 i 1977 (també l'havia guanyada l'any 1964)
- Copa de França: 1986
Alguns dels noms més emblemàtics d'aquesta època de supremacia foren l'entrenador Raoul Barrière i els jugadors Richard Astre, Jack Cantoni, Alain Estève, Armand Vaquerin (en honor de qui se celebra cada any el Challenge Armand Vaquerin ), Olivier Saïsset i una llarga llista d'internacionals. El declivi de l'equip, s'inicia coincidint amb la mort del seu capità Pierre Lacans, l'any 1985 i es precipità amb el pas del rugby al professionalisme, ja que l'esperit lluitador i càtar de Besiers no va poder lluitar amb la manca de recursos econòmics.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Besiers |
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
