Leucata

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leucata
Leucate
Localització
Leucata situat respecte França
Leucata
Localització de Leucata a la República Francesa

Plaça i memorial a Lleucata
Plaça i memorial a Lleucata
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Aude
Narbona
Cantó de Sijan
Superfície 23,55 km²
Altitud 1 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
4.030 hab.
171,13 hab/km²
Coordenades 42° 54′ 38″ N, 3° 01′ 46″ E / 42.9105555556°N,3.02944444444°E / 42.9105555556; 3.02944444444Coord.: 42° 54′ 38″ N, 3° 01′ 46″ E / 42.9105555556°N,3.02944444444°E / 42.9105555556; 3.02944444444
Codi postal 11370
Codi INSEE 11202
Web

Lleucata (en occità Laucata [law'kato̞] o [low'kato̞], en francès Leucate) o antigament "Llocata" (segons http://comunicacio.grec.cat/ajuda/toponimia.pdf) és un municipi occità de la comarca de Fitor que limita al sud amb Salses, amb el qual comparteix l'estany de Salses.

Administrativament és un comú situat al departament de l'Aude a la regió de Llenguadoc-Rosselló de la República Francesa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Estació balneària del Golf de Lleó situada a les Corberes i més concretament a les Corberes marítimes a la costa de l'Aude, a mig camí entre Narbona i Perpinyà. La ciutat s'estén al llarg de quatre pols turístics:

  • La Franqui,
  • Leucata poble
  • Platja de Leucata
  • Port-Leucata.

El Cap de Leucata és l'extrem oriental de les costes marítimes de les Corberes. La península de Leucate, que en realitat és una antiga illa del quaternari (anomenada Illa de Leucata) és en gran part formada per mitjà de calcaris lacustres del pliocè. Aquesta antiga illa s'estén en gairebé 17 km de platges i 7.000 hectàrees d'estanys marins.

Història[modifica | modifica el codi]

Bastió estratègic, fidel al poder reial francès, Leucata defensava la marca hispànica. Ha fet un paper important el 1590 i 1637 resistint victoriosament als espanyols. El castell fou destruït el 1664. Romanen qualques vestigis interessants : lleó de pedra, la Pèira de la Falqueta (pedra de la falqueta), la qual cosa demostra la importància de l'obra. Françoise de Cezelli, l'estàtua de la qual fou erigida a la plaça del poble n'és l'heroïna. Esposa de Jean de Boursier, el governador de la plaça de Leucata, resistí als espanyols que no hesitaren pas a executar el seu marit davant dels seus ulls. "La ciutat és del rei i el meu honor de Déu. Els haig de conservar fins al meu últim sospir." Enric IV, l'encarregarà del govern del lloc fins a la majoritat del seu fill gran.

La cultura, la terra i els productes[modifica | modifica el codi]

La ciutat té en el seu territori les denominacions qualitatives següents :

  • Vi de País dels Costers del Litoral Audès
  • Fitor (AOC o DOC)
  • Corbièras (AOC o DOC)

Turisme[modifica | modifica el codi]

L'oferta turística es compon de:

Hotels 5, 6 càmpings, 2 hotels residencials i 2 centres de vacances

Llengües[modifica | modifica el codi]

L'occità és la llengua tradicional del poble. Leucata fa de frontera lingüística amb Catalunya, ja que al Barcarès i Sant Llorenç de la Salanca es parla català.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucata
  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»