Klagenfurt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut Mapa
Escut de Klagenfurt Austria, Situació de Klagenfurt
Informació general
País: Bandera d'Àustria Austria
Land: Caríntia Caríntia
Superfície: 120,11 km²
Situació geogràfica: 46° 37′ N, 14° 18′ E / 46.617°N,14.300°E / 46.617; 14.300Coord.: 46° 37′ N, 14° 18′ E / 46.617°N,14.300°E / 46.617; 14.300
Altitud: 446 m
Població: 93.571 habitants (2009)
Densitat de població: 750 habitanes/km²
Codi postal: A 9020
Prefix telefònic: +43 (0) 463
Web oficial: www.klagenfurt.at
Mapa de Caríntia
Situació de Klagenfurt a Caríntia

Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, "Klagenfurt al llac de Wörter" o "de Vŕbsko") és una ciutat austríaca situada al sud del país, en l'estat de Caríntia. És la capital de l'estat, així com la seva ciutat més poblada. Està situada en el marge del llac de Wörther o llac Wörthersee (el Vŕbsko jézero en eslovè), i a escassa distància de la frontera amb Eslovènia.

Situació geogràfica[modifica | modifica el codi]

Vista de Klagenfurt des de Radsberg

Klagenfurt està situada a una altitud de 446 metres sobre el nivell del mar, als contraforts orientals dels Alps. La ciutat s'estén en marge oriental del llac Wörthersee, en la Klagenfurter Becken (Conca de Klagenfurt). L'única sortida del Wörthersee, el riu Glanfurt, travessa la ciutat pel sud, per a acabar desembocant en el riu Glan, que travessa la ciutat des del nord al sud-est.

Klagenfurt està envoltada per diverses muntanyes cobertes de boscos d'una altura de fins a 1.000 metres, com per exemple, la Ulrichsberg. Al Nord de la ciutat es troba el mont Kreuzbergl (de 517 metres d'altura), que limita directament amb la ciutat i està composta en la seva major part de boscos, exceptuant el Schloss Falkenberg. A uns quilòmetres al sud està la serralada de Karavanke, que separa Caríntia d'Eslovènia.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

La ciutat es divideix en 15 barris, que són els següents:

  • I-IV Innere Stadt (Centre ciutat)
  • V St. Veiter Vorstadt
  • VI Völkermarkter Vorstadt
  • VII Viktringer Vorstadt
  • VIII Villacher Vorstadt
  • IX Annabichl
  • X St. Peter
  • XI St. Ruprecht
  • XII St. Martin
  • XIII Viktring
  • XIV Wölfnitz
  • XV Hörtendorf
  • XVI Welzenegg

Clima[modifica | modifica el codi]

A Klagenfurt impera un clima continental moderat, amb variacions en la temperatura entre diferents estacions de l'any relativament grans. La seva situació en la conca de Klagenfurt, determina la influència del fenomen meteorològic de la inversió tèrmica, que produïx abundants bancs de boira. En els començaments i mitjans de tardor es tracta principalment de boires superficials, mentre que a la fi de tardor i en l'hivern són boires altes. El típic fred hivern austríac, pot a vegades ser suavitzat a causa dels vents procedents de les muntanyes Karavanke situades al sud, a través de l'efecte Foehn. La temperatura mitjana anual calculada entre 1961 i 1990 és de 7,1 °C, mentre que el valor mitjà de l'any 2005 ascendeix a 9,3 °C.

Població[modifica | modifica el codi]

La població de Klagenfurt és de 92.400 habitants, i atreu, a més, diàriament nombrosos estudiants, universitaris i treballadors dels voltants.

Idiomes[modifica | modifica el codi]

Segons el cens efectuat al maig de 2001 un 89,4% de la població utilitza l'alemany com idioma habitual. El segon idioma més emprat és el croat amb un 3,3% de la població, seguit de l'eslovè amb un 1,9%. A això influeix que aproximadament el 10% de la població eslovena de Caríntia té el seu domicili en Klagenfurt.

Religió[modifica | modifica el codi]

A Klagenfurt té la seva seu la diòcesi de Gurk. La fe majoritària és la de l'Església Catòlica, professada per un 68,8% de la població de Klagenfurt. La segueix l'Església Evangèlica amb un 7,5% de la població. Un 3% professa l'Islam, un 1,5% segueixen l'Església Ortodoxa, un 0,6% els Testimonis de Jehovà, i un 0,6% l'Església Catòlica Antiga. El percentatge de població sense confessió religiosa és del 16,1%.

Història[modifica | modifica el codi]

Origen llegendari de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Estàtua del drac de Klagenfurt

Segons la llegenda, va existir en Klagenfurt una fosca criatura, un drac anomenat Lindwurm. Aquest drac vivia en un pantà proper, situat en la zona que actualment es troba a mig camí entre el centre de la ciutat i el Wörthersee, i s'alimentava de les noies que trobava pels voltants. Per a matar al monstre va caldre utilitzar l'astúcia. Per a això, uns valents cavallers, van aixecar una torre, en la part de la qual superior van encadenar a un bou com esquer, i en aquesta cadena van col·locar, a més, un garfi per a atrapar-lo. Només després d'atrapar-lo van poder donar-li mort.

Aquests orígens llegendaris es veuen representats en l'escut de la ciutat, on apareixen el drac i la Torre. El nom de Klagenfurt prové del proper riu Glanfurt (avui dit Sattnitz), que travessa Klagenfurt pel sud. Les primeres poblacions d'aquesta zona, anomenada Furt, estaven envoltades de pantans, on hi havia molts joncs. Les persones que sortien de nit per aquesta regió deien escoltar horribles veus entre la boira, pel que es va començar a creure que es tractava dels laments de les persones atrapades en els pantans. D'aquí ve el nom (Klagen an der Furt, que significa literalment laments en el Furt, és a dir, la regió del riu Glanfurt; escurçant-ho queda Klagenfurt). Probablement els sorolls no fossin altra cosa, més que el so del vent tardorenc, que en bufar xiulava en fuetejar els joncs dels pantans.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Vista de la ciutat en 1649
Bernhard von Spanheim, fundador de la ciutat

Als voltants del riu Glan, es va establir una població pel duc de Caríntia Hermann von Spanheim, per a l'assegurament de les vies comercials Est-Oest i Nord-Sud. Al principi Klagenfurt apareix en els documents esmentat com "Forum Chlagenvurth" entre 1193 i 1199. La localitat fundada es va establir en la zona de crescuda del riu Glan, pel que cada cert temps resultava inundada. Això va dur a Bernhard von Spanheim a tornar a fundar la ciutat en l'any 1246 fora de la zona de crescudes, establint-se aquesta vegada al voltant de l'actual Alte Platz (plaça antiga) i va adquirir ja en l'any 1252 el Stadtrecht (situació jurídica de ciutat). Els següents segles van ser un període molt dur per a la població de Klagenfurt, que va haver d'enfrontar-se a diversos incendis, terratrèmols, una plaga de llagostes i al primer aixecament camperol produït en zona germànica.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Mapa de Klagenfurt en 1735

En l'any 1514 la ciutat es va veure gairebé completament destruïda per un incendi. A causa del fet que el Kaiser Maximilià I no tenia diners per a reconstruir la ciutat, va lliurar la ciutat al Landstände, és a dir, a les Corts, enteses com a representació dels diferents estaments, fet sense precedents en la història jurídica germana.

Els nous senyors de la ciutat van reconstruir els edificis cremats, i van modernitzar, van augmentar i van fortificar la ciutat. Moltes de les famílies nobles i dels Prelats de la ciutat van aixecar llavors els seus palaus. Klagenfurt va ser edificada a partir de 1592 després del pla urbanístic de l'italià Domenico dell'Allio, convertint-se la Neue Platz en el nou centre de la ciutat. Al llarg dels segles XVI i XVII, la ciutat va tenir una prosperitat afavorida en gran mesura per l'establiment de nombrosos ordes religiosos.

Napoleó[modifica | modifica el codi]

En 1797 Klagenfurt va ser presa per les tropes franceses, i Napoleó es va presentar personalment a la ciutat. Les negociacions de pau es van estendre durant diversos anys. Amb anterioritat que els francesos es retiressin, van fer volar totes les muralles de la ciutat, en 1809. En l'actualitat només queden unes petites restes de la muralla i una porta d'entrada, la Völkermarkter Tor. En 1849 va concloure l'etapa de govern per part del Landstände a Caríntia, i per això també en Klagenfurt. Un cens de l'època va estimar una població de 13.712 habitants.

Industrialització[modifica | modifica el codi]

En 1863 Klagenfurt va ser unit a la línia de ferrocarril Südbahn. Això va suposar un gran impuls econòmic per a la ciutat de Klagenfurt, que es va convertir en el centre regional més important. La ciutat va sofrir un cop important en 1896 quan l'administració municipal va rebutjar realitzar la instal·lació d'una xarxa elèctrica en Klagenfurt, així com l'estació del ferrocarril. L'electricitat va acabar arribant el 1902, si bé el ferrocarril es va instal·lar a Villach, el que va convertir aquesta ciutat en un important centre ferroviari.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Torre de Kreuzbergl

A Kreuzbergl hi ha una construcció verda en forma de barril amb una cúpula arrodonida en la part superior. En ella hi ha nombroses fotografies dels horrors de la Segona Guerra Mundial, i una inscripció amb el següent text: «Aquesta torre protegeix la sortida d'aire de la galeria antiaèria de 354 metres de longitud. És la més gran les construïdes per la ciutat de Klagenfurt per a la protecció dels seus ciutadans entre els anys 1943 i 1945, sota l'adreça d'Albert Rothmüller. En ella obstaculitzen fins a 6.000 persones que atapeïdes buscaven protecció dia i nit davant els 48 atacs aeris que van destrossar 443 edificis, van danyar de consideració altres 1.132, i van matar a 612 persones.»

Postguerra[modifica | modifica el codi]

La ciutat es va convertir en una pionera en ser la primera ciutat austríaca a establir una zona per als vianants, en 1961. En 1973 Klagenfurt va absorbir quatre municipis limítrofs que li van permetre així augmentar la seva grandària. Recentment Klagenfurt va presentar una candidatura conjunta amb Friül-Venècia Júlia i la veïna Eslovènia per a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de 2006, encara que l'elecció va acabar recaient sobre Torí.

D'altra banda Klagenfurt serà seu de tres partits en la pròxima Eurocopa de futbol en 2008.

Font símbol de la ciutat

El símbol de la ciutat és una escultura del llegendari drac mort, que segons la llegenda terroritzà la zona. L'escultor Ulrich Vogelsang va utilitzar com model per al cap de la criatura un monstruós crani que va ser trobat en Caríntia en 1582 i que es va tenir en aquesta època per les restes d'un drac autèntic. En l'actualitat se sap que es tractava del crani d'un rinoceront llanut de l'Edat de Gel.

Economia[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Klagenfurt

Klagenfurt és el centre econòmic més important de Caríntia, s'hi concentra el 20% de les empreses industrials de Caríntia. Al maig de 2001 havia a Klagenfurt 63.618 empleats en 6.184 empreses. 33 d'aquestes empreses compten amb més de 200 empleats. Els sectors econòmics més importants són la indústria lleugera, les empreses comercials mitjanes i el turisme. A Klagenfurt s'han establert algunes multinacionals com Siemens AG i Philips.

Existeix un important parc tecnològic, Lakeside Science & Technology Park, creat en les proximitats de la universitat Alpen-Adria-Universität. Aquest parc tecnològic, permet una cooperació econòmica i d'investigació amb la propera universitat i té com fiqui establir a Klagenfurt i a Carintia com a una zona d'indústria d'alta tecnologia.

Fires[modifica | modifica el codi]

A Klagenfurt tenen lloc diverses fires, com les fires de transport internacional, de la fusta, de mercaderies, així com unes altres de temes més específics, com per exemple la família i la protecció al medi ambient.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

El transport públic dintre de la ciutat es realitza a través de diverses línies d'autobús. Entre els anys 1891 i 1963 hi havia també en Klagenfurt un servei de tramvies, així com de troleibusos. Pel que fa al transport per carretera, per Klagenfurt passa l'autopista A2, que comunica a la ciutat amb Viena i Graz al Nord i amb Villach a l'Est, pel que és de gran importància per a la ciutat. Una gran part de l'autopista propera a Klagenfurt està formada per túnels. La comunicació amb Eslovènia es pot realitzar a través d'un port de muntanya o fent marrada a través de Villach mitjançant un túnel que travessa les muntanyes Karavanke.

Klagenfurt compta amb un aeroport internacional. Es tracta de l'Aeroport de Klagenfurt, també cridat Aeroport dels Alps Adriàtics. D'altra banda, es troba en construcció la línia de ferrocarril Koralmbahn, que permetrà unir Klagenfurt amb Graz i Viena, reduint els temps de viatge de l'antiga línia.

Educació[modifica | modifica el codi]

Entre les institucions més importants es troben la Universitat Alpen-Adria-Universität Klagenfurt, i l'Escola Tècnica Fachhochsule Technikum Kärnten. A més hi ha una gran oferta d'Instituts i col·legis amb diferents especialitzacions i nivells de formació, entre els quals es troba el Europagymnasium, l'Institut més antic d'Àustria, i una Acadèmia de Comerç per als eslovens de Caríntia.

Cultura i visites turístiques[modifica | modifica el codi]

Stadttheater Klagenfurt[modifica | modifica el codi]

Stadttheater Klagenfurt

El Teatre municipal de Klagenfurt, Stadttheater Klagenfurt, es va construir amb motiu de la celebració del 60 aniversari de govern de l'Emperador Francesc Josep I. Va ser construït segons els plànols de Fellner und Helmer, tenint la mateixa planta que els construïts a Gießen (Alemanya) i Jablonec nad Nisou (República Txeca). El teatre ha adquirit un gran cartell en l'escena musical gràcies a la direcció de Herbert Wochinz (1968-1992) i de Dietmar Pflegerl (des de 1992).

Ringstraßen i parcs[modifica | modifica el codi]

Klagenfurt posseïa fins a l'arribada de les tropes franceses el 1809 muralles amb una fossa, que, amb la forma d'un quadrat, envoltaven el nucli antic, tenint a cada costat aproximadament un quilòmetre de longitud. Després de la destrucció de les muralles, es van crear en el seu lloc quatre carrers, els quatre Ringstraßen (carrers de circumval·lació) amb nombrosos parcs als quals es va donar el nom de poetes i compositors. D'ells destaquen el Koschatpark (en honor a Thomas Koschat) en Viktringer Ring, el Schillerpark (en honor a Friedrich von Schiller) en Villacher Ring, el Goethepark (en honor a Johann Wolfgang von Goethe) en el cantó entre Villacher Ring i St. Veiter Ring, o el Schubertpark (en honor a Franz Schubert). '

Altres visites[modifica | modifica el codi]

Schloss Ehrenbichl

Als voltants de Klagenfurt hi ha diversos castells i palaus, alguns en les ribes del Wörthersee. Alguns d'ells són el Schloss Ehrenbichl, el Schloss Maria-Loretto, el Schloss Tentschach i el Schloss Welzenegg.

Interior de l'Ajuntament Antic
  • Ajuntament antic, construït al voltant de 1600, i en el qual destaca el pati interior amb les seves arqueries.
Catedral de Klagenfurt
Landhaus Klagenfurt
  • Landhaus Klagenfurt, seu del Parlament de Caríntia. Va ser construït entre 1574 i 1594 amb motiu de la reconstrucció i fortificació de Klagenfurt.
  • Stadtpfarrkirche, l'Església més antiga de Klagenfurt, remodelada en 1659.
Lendkanal a l'hivern

A més altres visites interessants inclouen el Jardí Botànic, a les proximitats de Kreuzbergl, el Christkindlmarkt (mercat de Nadal) a Alten Platz des de mitjans de novembre fins a mitjans de gener, el Lendkanal, canal que travessa el centre de la ciutat i arriba fins al Wörthersee, Minimundus, un parc-museu on hi ha reconstruccions en miniatura de monuments de tot el món i el City-Arkaden, un centre comercial.

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Kärntner Landesmuseum (Museu de Caríntia) Aquest museu té diverses col·leccions d'arqueologia, art, història, cultura popular, botànica, zoologia, geologia i d'instruments musicals. En el parc del museu hi ha un Lapidarium.
  • Museum moderner Kunst Kärnten (Museu d'Art Modern de Caríntia) Sobre una superfície de prop de 1.000 m² hi ha diverses exposicions sobre art modern, amb especial importància referent a l'art modern de Caríntia, incloses obres d'artistes regionals i internacionals.
  • Bergbaumuseum im botanischen Garten (Museu de mineria, en el jardí botànic) El museu se centra en el paper de la mineria en la història de Caríntia. Es troba en el mont Kreuzbergl, a costat del jardí botànic.
  • Koschatmuseum (Museu de Koschat) Thomas Koschat va ser un compositor i un poeta que va fundar el primer quintet de la Hofoper Wien, amb el qual va adquirir importància internacional. En el museu hi ha un arxiu amb fotografies, manuscrits i objectes personals.
  • Robert Musil Literaturmuseum (Museu de Literatura Robert Musil) La casa de naixença del famós escriptor Robert Musil és avui un museu literari amb exposicions sobre la seva persona, així com sobre Ingeborg Bachmann i Christine Layant, amb fotografies, manuscrits, documentació i una biblioteca amb obres dels tres escriptors.
  • Diözesanmuseum (Museu Diocesà) El museu Diocesà mostra l'art religiós de Caríntia des de l'edat mitjana fins al segle XVIII.
  • Gustav Mahler Komponierhäuschen (Casa de Gustav Mahler) Gustav Mahler va passar alguns estius als marges del Llac Wörthersee, en els quals va treballar àrduament en la composició. Alguns d'aquests treballs es poden trobar avui dia en la seva antiga casa.
  • Landwirtschaftsmuseum Ehrental (Museu de l'Agricultura) El Museu de l'agricultura mostra una àmplia col·lecció d'antigues eines agràries.

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Anualment té lloc a Klagenfurt el lliurament del premi Ingeborg Bachmann, premi literari que atreu a Klagenfurt a nombrosos escriptors, crítics literaris, investigadors, periodistes i editors d'arreu del món. En els mesos d'estiu vénen músics de totes les edats a Klagenfurt, a l'antiga abadia cistercenca de Viktring, on té lloc el Fòrum de Música Viktring. En ell els músics atenen a concerts o a classes amb mestres de la música. En l'àmbit d'aquest fòrum de música s'atorguen també dos premis musicals, el premi del Musikforum i el premio Gustav Mahler. Existeix també un escenari per a concerts als marges del Wörthersee, encara que no sempre és utilitzat per a esdeveniments musicals, sinó també per a esdeveniments polítics o econòmics.

Esport[modifica | modifica el codi]

A Klagenfurt tenen lloc tots els anys dos importants esdeveniments esportius de rang internacional. En primer lloc, la segona prova de triatló més important d'Europa per darrere de Roth dita Kärnten Ironman Austria, en el qual fins a 2.000 participants recorren una distància de 3,8 quilòmetres nedant, 180 quilòmetres amb bicicleta i 42,2 quilòmetres corrent. El segon esdeveniment és el torneig de Gran Slam de vòlei platja, en el qual participen els millors del món, en la platja del llac Wörthersee. Té Klagenfurt, a més, un molt reeixit equip d'hoquei sobre gel, l'EC KAC que ha guanyat en 28 ocasions el campionat austríac, el que li converteix en l'equip més premiat a Àustria.

També compta amb un important club de futbol, el FC Kelag Kärnten que competeix en la Erste Liga (Segona divisió) en la temporada 2006-2007. Així mateix, Klagenfurt serà seu de tres partits de la ronda preliminar en la Eurocopa de 2008 que se celebrarà a Àustria i Suïssa. Per a això s'està construint des del 2006 el nou Wörtherseestadion, on es disputaran els partits, amb una inversió de 66,5 milions d'euros. Finalment, cal assenyalar que el rem és un esport amb tradició en la ciutat, practicant-se en el llac Wörthersee.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Entre les persones més importants nascudes a la ciutat s'hi troben:

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

edit Ciutats i districtes (Bezirke) de Caríntia Bandera de Caríntia
Carinthia map

Feldkirchen | Hermagor | Klagenfurt | Klagenfurt-Land | Spittal an der Drau | St. Veit an der Glan | Villach | Villach-Land | Völkermarkt | Wolfsberg