Évora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Évora
Bandera d'Évora Escut d'Évora
(En detall) (En detall)
Localització
Évora
Municipi de Portugal
Temple romà d'Évora
Temple romà d'Évora
Estat
• Regió
• Subregió
• Districte
Portugal
Alentejo
Alentejo Central
Évora
Superfície 1307 km²
Altitud 247 msnm
Població (2009[1])
  • Densitat
54.469 hab.
41,67 hab/km²
Coordenades 38° 34′ N, 7° 54′ O / 38.567°N,7.900°O / 38.567; -7.900Coord.: 38° 34′ N, 7° 54′ O / 38.567°N,7.900°O / 38.567; -7.900
Organització
Nuclis

19
Codi postal 7000
Festa municipal 29 de juny
Patró Sant Pere
Web

Évora (àrab Yabura) és un municipi portuguès, situat al districte d'Évora, a la regió d'Alentejo i a la subregió de l'Alentejo Central. L'any 2006 tenia 55.420 habitants. Limita al nord amb Arraiolos, al nord-est amb Estremoz, a l'est amb Redondo, al sud-est amb Reguengos de Monsaraz, al sud amb Portel, al sud-oest amb Viana do Alentejo i a l'oest amb Montemor-o-Novo.

Població[modifica | modifica el codi]

Població del concelho d'Évora (1801 – 2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
18620 16995 25563 35903 50095 51572 53754 56519 55619

Freguesies[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou la romana Liberalitas Julia, que els visigots van anomenar Elbora o Erbora, nom que fou adoptat pels àrabs quan la van conquerir al segle VIII sota la forma Yabura. La ciutat va pertànyer al districte de Beja i segons Ibn al-Faradí era seu d'un cadi. El segle X era força important i diversos cantons en depenien, segons al-Razi,[text imprecís] però Ibn Hawkal ni l'esmenta. Ibn Hayyan, recollit per la «Cronica leonea i najerense», diu que fou atacada pel rei lleonès Ordoni II el 913; en aquest temps hauria tingut uns 5000 habitants; la resta del segle va patir les lluites entre els diversos senyors locals i es va despoblar de cristians; se'n va apoderar el senyor de Badajoz, Abd Allah Abd al-Rahman ibn Marwan al-Djilliki, de la dinastia marwànida, amb l'ajut del mawla Masud al-Surunbaki; fou repoblada per evitar la penetració dels berbers. Retornada al control dels omeies a la segona meitat del segle X, al segle Xi fou la segona ciutat de la taifa de Badajoz de la dinastia aftàsida; el seu governador era el segon personatge més important de l'emirat i entre ells destaca Ubayd Allah al-Djarraz, cosí de l'emir Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar que va morir en la guerra contra els abbadites de Sevilla (1051). El darrer emir Umar ibn Muhammad al-Muttawakkil en fou governador abans de pujar al tron, quan a Badajoz governava el seu germà Yahya ibn Muhàmmad al-Mansur. El seu port principal era Kasr Abi Danis (Alcácer do Sal) Va prosperar contínuament i el 1141 va adquirir autonomia en les segones taifes sota els Banu Wazir. Sidray ibn Wazir va restaurar la muralla entre 1147 i 1151; Sidray va emetre moneda a la ciutat el 1146. Va caure en poder dels cristians per la conquesta que va fer el senyor portuguès Giraido Sempavor (1161) que va conquerir també altres ciutat de l'Alentejo.[2]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]