Évora

Évora

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de Portugal
Temple romà d'Évora
Estat • Regió • Subregió • Districte	Portugal Alentejo Alentejo Central Évora
Superfície	1307 km²
Altitud	247 msnm
Població (2009)   • Densitat	54.469 hab. 41,67 hab/km²
Coordenades	38° 34′ N, 7° 54′ O
Organització Nuclis	19
Codi postal	7000
Festa municipal	29 de juny
Patró	Sant Pere
Web	http://www.cm-evora.pt

Évora (àrab Yabura) és un municipi portuguès, situat al districte d'Évora, a la regió d'Alentejo i a la subregió de l'Alentejo Central. L'any 2006 tenia 55.420 habitants. Limita al nord amb Arraiolos, al nordest amb Estremoz, a l'est amb Redondo, al sudest amb Reguengos de Monsaraz, al sud amb Portel, al sudoest amb Viana do Alentejo i a l'oest amb Montemor-o-Novo.

Població

Població del concelho d'Évora (1801 – 2004)
1801	1849	1900	1930	1960	1981	1991	2001	2004
18620	16995	25563	35903	50095	51572	53754	56519	55619

Freguesies

• Bacelo (extra-muros)
• Canaviais (Évora) (extra-muros)
• Horta das Figueiras (Évora) (extra-muros)
• Malagueira (Évora) (extra-muros)
• Nossa Senhora da Boa Fé (rural)
• Nossa Senhora da Graça do Divor (rural)
• Nossa Senhora da Tourega, anteriormente Nossa Senhora da Torega (rural)
• Nossa Senhora de Guadalupe (rural)
• Nossa Senhora de Machede (rural)
• Santo Antão (Évora) (intra-muros)
• São Bento do Mato (rural)
• São Mamede (Évora) (intra-muros)
• São Manços (rural)
• São Miguel de Machede (rural)
• São Sebastião da Giesteira (rural)
• São Vicente do Pigeiro (rural)
• Sé e São Pedro (Évora)
• Senhora da Saúde (Évora)
• Torre de Coelheiros (rural)

Història

Fou la romana Liberalitas Julia, que els visigots van anomenar Elbora o Erbora, nom que fou adoptat pels àrabs quan la van conquerir al segle VIII sota la forma Yabura. La ciutat va pertànyer al districte de Beja i segons Ibn al-Faradí era seu d'un cadi. El segle X era força important i diversos cantons en depenien, segons al-Razi, però Ibn Hawkal ni l'esmenta. Ibn Hayyan, recollit per la Cronica leonea i najerense, diu que fou atacada pel rei lleonès Ordoni II el 913; en aquest temps hauria tingut uns 5000 habitants; la resta del segle va patir les lluites entre els diversos senyors locals i es va despoblar de cristians; se'n va apoderar el senyor de Badajoz, Abd Allah Abd al-Rahman ibn Marwan al-Djilliki, de la dinastia marwànida, amb l'ajut del mawla Masud al-Surunbaki; fou repoblada per evitar la penetració dels berbers. Retornada al control dels omeies a la segona meitat del segle X, al segle Xi fou la segona ciutat de la taifa de Badajoz de la dinastia aftàsida; el seu governador era el segon personatge més important de l'emirat i entre ells destaca Ubayd Allah al-Djarraz, cosí de l'emir Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar que va morir en la guerra contra els abbadites de Sevilla (1051). El darrer emir Umar ibn Muhammad al-Muttawakkil en fou governador abans de pujar al tron, quan a Badajoz governava el seu germà Yahya ibn Muhàmmad al-Mansur. El seu port principal era Kasr Abi Danis (Alcácer do Sal) Va prosperar contínuament i el 1141 va adquirir autonomia en les segones taifes sota els Banu Wazir. Sidray ibn Wazir va restaurar la muralla entre 1147 i 1151; Sidray va emetre moneda a la ciutat el 1146. Va caure en poder dels cristians per la conquesta que va fer el senyor portuguès Giraido Sempavor (1161) que va conquerir també altres ciutat de l'Alentejo.

Personatges il·lustres

• Ibn Abdun, poeta andalusí.
• Maria de Portugal i de Manuel, infanta de Portugal.