Gato Pérez
Xavier Patricio Pérez Álvarez (Buenos Aires 1951 - Caldes de Montbui 1990), conegut artísticament com a Gato Pérez fou un music d'origen argentí establert a Catalunya, que destacà especialment en el gènere musical de la rumba catalana
Va arribar a Barcelona l'any 1966 amb la seva mare per unir-se al pare que havia fet el viatge abans. Estudià en el Col·legi Pare Manyanet i després a l'Institut Menéndez y Pelayo. Acabat el batxillerat s'establí durant un temps a Londres amb l'objectiu d'entrar a treballar en alguna discogràfica però no va tenir sort i va tornar a Barcelona.
El 1977 comença a experimentar amb la rumba catalana i posteriorment llançarà els seus dos primers àlbums Carabruta i Romesco als que seguirà un altre de més comercial, Atalaya.
L'any 1981 Gato Pérez pateix un infart, comença a tenir greus problemes de salut i la fatiga produïda pels seus problemes cardíacs l'obliga a deixar l'alcohol. Treu al mercat dos àlbums més Prohibido maltratar a los gatos i Flaires de Barcelunya, aquest últim íntegrament en català.
Segons sembla ell fou qui proposà donar l'etiqueta "so laietà" o "rock laietà" al moviment musical nascut al voltant de la Sala Zeleste.[1]
Els seus problemes de salut no l'abandonaran fins a la seva mort l'any 1990. Té una petita plaça dedicada al barri de la Vila de Gràcia de Barcelona, en la cruïlla dels carrers de Josep Torres i de Tagamanent.
L'any 2002 es va presentar dins la secció oficial de la 47ena Setmana Internacional de Cinema de Valladolid la peŀlícula "El gran Gato", un musical documentat en homenatge a Gato Pérez dirigit per Ventura Pons, amb qui Gato Pérez havia treballat component la banda sonora de la peŀlícula "La rossa del bar" (1986).
Cançons més destacades [modifica]
- El ventilador
- Rumba dels 60.
- La Rumba de Barcelona
- Todos los gatos son pardos
- Ja sóc aquí
- La curva del Morrot
- Gitanitos y morenos
