Adrià III
Adrià III |
|
|---|---|
 |
|
| Papat | 17 de maig de 884–17 de setembre de 885 |
| Predecessor | Marí I |
| Successor | Esteve V |
| sant Adrià III | |
|---|---|
 Relleu amb la mort d'Adrià III, per Seguaci Wiligelmo, 1122 (Abadia de Nonantola) |
|
| Papa | |
| Nom secular | Hadrianus III |
| Naixement | Segle IX Roma (Itàlia) |
| Defunció | 17 de setembre de 885 San Cesario sul Panaro (Mòdena, Itàlia) |
| Enterrament | Abadia de San Silvestro de Nonantola |
| Veneració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga; confirmació del culte: 2 de desembre del 1891, Roma per Lleó XIII (confirmació) |
| Festivitat | 8 de juliol |
| Iconografia | Com a papa |
Adrià III (Roma, s. IX – San Cesario sul Panaro (Modena), 17 de setembre de 885). Papa de l'Església catòlica del 884 al 885.
Durant el seu breu pontificat, i seguint la línia del seu predecessor, Marí I, va renovar l'excomunicació de l'antic patriarca de Constantinoble Foci.
En la seva relació amb el Sacre Imperi Romanogermànic, va manifestar que la consagració del papa no precisava del consentiment imperial, però va respondre a la petició de l'emperador Carles III el Gros perquè acudís a la Dieta, que amb l'objectiu de resoldre la successió del tron imperial, es celebraria en Worms. Quan el papa es va dirigir a la trobada, va morir prop de Mòdena el 7 de setembre del 885 i fou enterrat en el monestir de Nonantula.
[modifica] Veneració
Poc després de la seva mort va ser proclamat sant, sense que se'n coneguin els motius: sembla que durant una carestia, el seu auxili a la població de Roma el va fer molt popular. Venerat, la seva canonització va ser impugnada, i no va ser confirmada, però sí tolerada, fins que Lleó XIII, el 2 de desembre del 1891, va decretar-ne el culte oficial.
| Precedit per: Marí I |
Papa 884 - 885 |
Succeït per: Esteve V |
