Adrià III
| Papa de l'Església Catòlica | |
|---|---|
| 17 de maig de 884–17 de setembre de 885 | |
 |
|
 |
|
|
← Marí I
Esteve V →
|
|
| Dades personals | |
| Nom | ? |
| Nascut | ? Roma, Estats Pontificis |
| Mort | 17 de setembre de 885 San Cesario sul Panaro, Mòdena, Imperi Carolingi |
 Relleu amb la mort d'Adrià III, per Seguaci Wiligelmo, 1122 (Abadia de Nonantola) |
|
| Papa | |
|---|---|
| Nom secular | Hadrianus III |
| Enterrament | Abadia de San Silvestro de Nonantola |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga; confirmació del culte: 2 de desembre del 1891, Roma per Lleó XIII (confirmació) |
| Festivitat | 8 de juliol |
| Iconografia | Com a papa |
Adrià III (Roma, s. IX – San Cesario sul Panaro, Modena, 17 de setembre de 885). Papa de l'Església catòlica del 884 al 885.
Durant el seu breu pontificat, i seguint la línia del seu predecessor, Marí I, va renovar l'excomunicació de l'antic patriarca de Constantinoble Foci.
Va manifestar que la consagració del Papa no precisava del consentiment imperial, però va respondre a la petició de l'emperador Carles III el Gras perquè acudís a la Dieta, que amb l'objectiu de resoldre la successió del tron imperial, se celebraria a Worms. Quan el Papa es dirigia a la trobada, va morir prop de Mòdena, el 7 de setembre del 885 i fou enterrat al monestir de Nonantula.
Veneració [modifica]
Poc després de la seva mort va ser proclamat sant, sense que se'n coneguin els motius. Sembla que durant una carestia, el seu auxili a la població de Roma el va fer molt popular. Venerat, la seva canonització va ser impugnada, i no va ser confirmada, però sí tolerada, fins que Lleó XIII, el 2 de desembre del 1891, va decretar-ne el culte oficial.
| Precedit per: Marí I |
Papa 884 - 885 |
Succeït per: Esteve V |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adrià III |
