John Wesley

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Wesley

Pintura del s. XVIII
prevere
Nom secular John Wesley
Naixement 17 de juny de 1703
Epworth (Lincolnshire, Anglaterra)
Defunció 2 de març de 1791
Londres
Enterrament Wesley's Chapel (Londres)
Commemoració en Església Anglicana, luteranisme
Festivitat 2 de març (Església Luterana Evangèlica d'Amèrica), 3 de març (Església Episcopaliana), 24 de maig (anglicanisme)
Fets destacables Fundador del metodisme

John Wesley (Epworth, Lincolnshire, 17 de juny de 1703 - Londres, 2 de març de 1791) fou un prevere anglicà britànic, fundador del metodisme. És venerat com a sant per l'Església d'Anglaterra i com a Renovador de l'Església pel luteranisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en 1703, John Wesley era el quinzè fill del reverend Samuel Wesley, poeta i rector de la parròquia anglicana d'Epworth (Lincolnshire), i de Suzanna Wesley, mare pietosa i exigent; pare i mare eren de famílies inconformistes que havien trencat amb l'Església d'Anglaterra). Després d'estudiar a la Charterhouse School, el 1720 entra a la Universitat d'Oxford, però no vol fer el tipus de vida festiu dels altres estudiants; al contrari, crea el Holy Club (Club dels Sants) amb altres estudiants i el seu germà Charles, per pregar i fer exercicis espirituals. Aquests exercicis, que seguien una gran regularitat i esperit de mètode, va fer que comencessin a ésser conegut com a metodistes.

Graduat en 1724, fou ordenat prevere anglicà en 1728 pel bisbe d'Oxford John Potter. Per la influència dels Germans Moraus i el Moviment del Despertar, Wesley visqué en 1738 una experiència que el va fer convertir-se. Va començar a anunciar la bona nova de la salvació oferta a tota la humanitat mitjançant la fe, però l'Església se li oposà. Promulgava una experiència personal amb Déu, a més de la preocupació per les desigualtats socials, arran de la visita que féu a unes mines de carbó. Va escriure tractats de medicina popular, però la seva obra fonamental foren els sermons, cent a l'edició titulada Sermons on several occasions, publicada en 1785).

Wesley s'ajudava de predicadors laics, i ell mateix va recórrer pràcticament tota la Gran Bretanya, predicant els seus sermons, que llegia i escrivia al cavall amb el que es desplaçava. S'ha calculat que va fer més de 400.000 km, la majoria d'ells a cavall, i que va pronunciar personalment més de 40.000 sermons, seguint la seva màxima "El món és la meva parròquia". A més, va contribuir decisivament a crear escoles parroquials i organitzacions socials per a lluitar contra la ignorància i la pobresa arreu. En aquesta línia, fou dels primers a oposar-se obertament a l'esclavitud.

Wesley va acabar trencant amb l'Església anglicana en 1784. L'1 de setembre inicià el cisma en ordenar a Bristol, com a diaques, dos dels seus predicadors: Richard Whatcoat i Thomas Vasey. L'endemà, els ordenà elders (o "ancians"), títol equivalent al de prevere, i ordenà Thomas Coke superintendent ("supervisor"), equivalent a bisbe. Féu servir el ritu del Book of Common Prayer anglicà, però sense recórrer a un bisbe, única persona que podria fer-ho a l'anglicanisme. Nasqué així el metodisme com a branca anglicana separada de l'Església d'Anglaterra.

En morir Wesley, en 1791, tenia uns 70.000 seguidors a la Gran Bretanya, i 60.000 als Estats Units.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Wesley