Delmira Agustini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Delmira Agustini
Delmira Agustini.jpg
Delmira Agustini
Naixement 24 d'octubre de 1886
Mort 6 de juliol de 1914
Montevideo
Activitat poetessa
Moviment Modernista
Noces de Delmira Agustini i Enrique Job Reyes (1913).

Delmira Agustini (Montevideo, 24 d'octubre de 1886 - † íbidem. 6 de juliol de 1914) va ser una poetessa uruguaiana, considerada una de les escriptores més importants de Llatinoamèrica en la primera meitat del segle XX.

Filla d'immigrants italians, va ser una nena precoç. A més de compondre versos des que tenia 10 anys, va realitzar estudis de francès, música i pintura.

Va col·laborar en la revista La Alborada, i també en l'Apolo del poeta Manuel Pérez y Curis. Va formar part de la Generació de 1900, al costat de Julio Herrera y Reissig, Leopoldo Lugones i Rubén Darío, al que considerava el seu mestre. Darío va arribar a comparar-la amb Santa Teresa, dient d'ella que era l'única, des de la santa, en expressar-se com dona.

Va contreure matrimoni amb Enrique Job Reyes el 14 d'agost de 1913, però per diverses desavinences conjugals ho va abandonar un mes i mig més tard, divorciant-se el 5 de juny de 1914. Al juliol del mateix any mor assassinada pel seu exmarit, que després es va suïcidar.

Les seves restes mortals descansen al Panteó Nacional del Cementiri Central de Montevideo.

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra es caracteritza per una forta càrrega eròtica. Els seus poemes segueixen la línia modernista i estan plens de feminisme, simbolisme, sensualitat i sexe. El 1924 es van publicar a Montevideo les seves obres completes. Un dels seus poemes més coneguts, Safo, es presenta a continuació:

« Em sembla justament un déu,

aquest home que s'asseu enfront de tu,

que al teu costat, escolta

la teva dolça conversa

i somrient amorosament

fa que el meu cor tremoli en el meu pit.

Doncs quan vulgui que et miro,

perdo l'ús de la paraula;

la meva llengua es gela en el silenci

i en la immobilitat,

flames subtils es llisquen sobre la meva pell,

ja no veig gens amb els meus ulls,

les meves oïdes només perceben brunzits,

em cobreix una suor freda,

i un tremolor em fa el seu captiu.

Em torno més verd que l'herba

i prop de la mort

a mi mateixa semblo.

»

Entre els seus títols destaquen els següents:

  • El libro blanco (1907).
  • Cantos de la mañana (1910).
  • Los cálices vacíos (1913).
  • El rosario de Eros (1924, pòstum).
  • Los astros del abismo (1924, pòstum).
  • Correspondencia íntima (1969, pòstum).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delmira Agustini Modifica l'enllaç a Wikidata